dimecres, 7 de maig del 2014

La porta de les glicines




La Irena volia trucar  a la porta,  però  no veia  ni  timbre  ni trucador  de cap mena.  Trucaria  amb la mà,  però aquesta porta queda  lluny,  massa  lluny de les  persones...  entre  la glicina,  ens treu  el cap el sol ponent.  La Irena juga a buscar el raig de llum entre les branques, a amagar-lo, només movent el cap.  Rere la porta hi ha un espai  buit,  la casa, la vida  queda lluny. De res no li serveix trucar amb la mà. Ningú no la sent.

Mentrestant,  grava  en la memòria les  imatges  de la porta... amb el sol  disfressat  de flor  de llum immensa i  amb el sol amagat.  Què  importa  que  estigui amagat?  El sol  hi és,  malgrat  tot,  i tornarà a sortir cada dia. Tant si hi ha  algú  que l'observa  davant  la porta  de les  glicines, com si no hi ha ningú.  La Irena, també  es llevarà  demà  al matí  com el sol,  tant si algú contesta a la seva  trucada feta només  amb  la mà  nua, amb els  nusets  dels dits,  com si no...  ella  i el sol,  miraran de trobar-se cada  dia.  Mai no ha conegut  ningú  més  rialler  que el sol.



20 comentaris:

  1. Llavors hem d'entendre que aquesta porta de les glicines és la que obre la casa del sol?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és la casa del sol... El sol només omple els buits.

      Elimina
  2. Aquesta casa ja té la cançó escrita: "La casa del sol naixent"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja la recordo, ja... Però t'he de confesar que aquesta casa no ès a Nova Orleans... ;)

      Elimina
  3. Quina història tan preciosa, Carme.
    I quina sort per a tots dos, per la Irena i pel sol. Tots dos hi seran independentment de la resta del món i es trobaran sempre que ho vulguin.
    Quina delicadesa tan aconseguida, en la descripció i en les paraules.
    Preciosa.

    ResponElimina
  4. Una historia tendra i bonica. La porta del sol,poder d’un nou somni... qui sap...

    ResponElimina
  5. Em recorda el cantant Moby, encara que no puguis mirar el sol, saps que continua brillant.

    ResponElimina
  6. qui no ha jugat de petit amb els rajos del sol, aclucant els ulls o tapant-se la cara amb les mans... tot plegat molt bonic i suggeridor Carme

    abraçades ! ;-)

    ResponElimina
  7. I mentre espera que algú la senti,
    el sol que si l'ha sentit surt al seu encontre i juga amb ella, juguen els dos ...
    l'espera no es fa llarga.

    Una història molt maca, barrejada amb pinzellades de llum i color. Genial!!
    Aferradetes i molt bona tarda ☼

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu afegitó... Aquest joc que els recompensa de l'espera...

      Gràcies, lluneta... Aferradetes de bona nit.

      Elimina
  8. La segona fotografia és tan maca com la història simbòlica de la Irene. El sol va amb els guapos, deia la meva iaia.

    ResponElimina
  9. El sol és rialler i ens dóna energia per fer que nosaltres també riem.

    ResponElimina
  10. Una porta preciosa i m'agrada molt com s'ha fet la foto en el moment just, ja que segurament el sol només deu treure el cap per entre les glicines, durant uns instants...
    Preciós el text, la Irene de tant mirar el sol, es tornarà riallera com ell:)
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no era tan curt l'instant. S'hi podia jugar i jugar: ara amagar-lo, ara brscar-lo per les escletxes de les glicines... L'Irena va jugar-hi una bona estona ;D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari