dilluns, 14 de juliol del 2014

Núvols - tercer post

Primer  va estar  ple  i acabat  el núvol d'en Jan.  El núvol és de color  blanc  i té una funda  de treure i posar de color blau cel.  Amb una lletra  que l'identifica. Era el que corria més  pressa,  a causa  de les coses  lletges que  ell ens deia  que veia a les nits.


Quan va estar acabat  el va  agafar  fort  com si l'abracés  i va dir  que se'l volia emportar a casa  seva. Jo li vaig  dir, però  si encara no t'he explicat  com funciona...  

- Com funciona?  - va preguntar  ell sorprès.
- Després  del conte que us explica  la mare  per  anar  a dormir.  Li has  de demanar:  "Núvol recorda't  de fer-me  venir  bons somnis."  No fos  cas  que es despistés.

En Guillem  va  marxar  sense  el seu núvol que encara  no estava acabat.  Però no  va protestar  ni es va amoïnar.

Al cap d'un parell de dies,  li vaig  preguntar  a en Jan si havia  funcionat el núvol.

- Sí  que ha funcionat,  he somiat  coses  maques...
- Fantàstic!!!
- Jo també  he somiat  coses  maques,  encara que no tingui el núvol- diu en Guillem.
- Quina sort,  Guillem,  tu  potser  no el necessites,  doncs.
- Sí que el vull,  eh,  àvia?  I també  vull que hi posis  la meva  lletra.
- I tant que sí,  avui mateix  tindràs  el teu.

També  en Guillem  va  abraçar el seu núvol...

Avui,  en Jan m'ha dit  que havia somiat  que se li escapava  el pipí i que se li mullava el núvol i s'hi amoïnava molt...  (no sé si anem massa bé...)  El núvol no s'ha mullat ni el pipí  s'ha escapat,  però com a somni  bonic  deixa  molt que desitjar. 

- Nuvolet,  fes  el favor de comportar-te,  com s'espera  d'un núvol màgic  i ben educat!!!!






28 comentaris:

  1. Tu ves explicant...que encara et començarem a demanar núvols...:)
    Ja veuràs com si que li funcionarà a en Jan...:) i a en Guillem també!
    Bon dia de dilluns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també me'n demanarè un ... Ni que sigui i aginari...

      Si a ella els funciona, a mi també, oi?

      Elimina
  2. L'àvia Carme, el Guillem i el Jan fan un bon equip. Passaran un juliol ennuvolat de somnis.
    Per molts anys a tots tres.

    ResponElimina
  3. Mira que xulos han quedat un cop plens i amb les fundes posades! ;-)

    Mmmmm en Jan va somiar una cosa lletja... però aquesta cosa lletja no va passar perquè el nuvolet el protegia... Ja li pots dir que no tingui por que se li escapi el pipí, que vagi a dormir tranquil que el núvol fa que, encara que algun dia hi hagués un somni lleig, aquest no passi...

    Però, fins i tot, si algun dia passés i se li escapés... al núvol no li passaria res! Es pot rentar! :-) Al núvol li encanta l'aigua i el sabó i li agrada molt que a vegades el banyin... remullar-se, estar fresquet i després eixugar-se prenent el solet... i, per tant, seguirà essent el seu amic...

    El que el núvol vol és que en Jan s'adormi tranquil·let, pensant que, passi el que passi, ningú s'enfadarà amb ell i tothom l'estimarà molt sempre!

    A vegades, mentre dormen, en Jan li fa pessigolles amb els cabells i el núvol diu que li agrada molt el cabell d'en Jan i aquesta sensació de pessigolletes i que està mooooooooolt content de ser el seu amic! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li explicaré al Jan, així mateix, tal com ho dius, tot i que una bona part ja li he dit... Queno passa res, que es pot rentar... No li he explicat que li agrada banyar-se, al núvol, pot ser una mica arriscat.

      Elimina
    2. hahahaha sí, potser si li dius que LI AGRADA MOLT banyar-se, el vulgui fer feliç a tota costa... i ja el veus a la banyera, en remull amb aigua i envoltat d'espuma :-DDDD

      Elimina
    3. Dia sí i l'altre també... ;) ;DDDD

      Elimina
  4. En un moment indeterminat del futur, en Jan i en Guillem explicaran als seus amics, entre riures, que quan ells eren petits tenien uns núvols màgics que els protegien de tots els mals, conscients de fa temps que s'ho creien tot, però que funcionava. I diran ben orgullosos 'és que la nostra iaia és molta iaia, eh! Encara ens pren el pèl de vegades, però sabem que és pel nostre bé, mai vol que ens passi res de dolent!'. I els amics els envejaran, normal. I més d'un, ben ganàpia ja, estarà temptat de dir-los 'escolta, i la vostra iaia no em podria fer a mi un núvol d'aquests a hores d'ara?'. Però que no s'hi esforci, perquè la iaia estarà massa ocupada pensant en els néts, pintant bonics paisatges, escrivint poemes i publicant al seu blog. Hi ha prioritats, és clar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord!! :-))

      Quan la CARME em va comentar aquesta idea, una de les primeres coses que em va passar pel cap -i ja llavors li vaig dir- és que aquest serà un record de l'àvia que sempre tindran en Guillem i en Jan...
      "Quan érem petits, l'àvia ens va donar uns coixins màgics, en forma de núvol, perquè tinguéssim bons sons! ;-))

      I això s'afegirà a que l'àvia sabia fer galetes, o que els ensenyava els noms dels ocells... o... ;-))

      Elimina
    2. XeXu, Assumpta que encara m'emocionareu... Quan l'Assumpta m'ho va dir per primer cop, em va semblar que la meva petita idea creixia de cop i es feia gran... Important.

      Gràcies per veure-ho així. És reconfortant.

      Elimina
    3. N'estic segura... és el primer que em va venir al cap, que estaves creant un record molt especial, molt per a ells ;-))

      Elimina
    4. Jo no en tinc cap dubte, un record preciós que no oblidaran. Dintre de tot allò que recordem que crèiem quan érem petits i ara sabem que només era una enganyifa pel nostre bé, i ho faran amb molt afecte, ja t'ho recordaran, ja. Per exemple, ara m'ha vingut que mon germà de petit no volia menjar pollastre. Quan hi havia pollastre per dinar es tancava en banda. Ara, si li deien que era 'pollo' llavors se'l menjava sense problemes. Ves a saber per què. Naturalment, ell sempre menjava pollo, és clar. No és que sigui comparable, però suposo que m'enteneu, els nens creuen moltes coses i de grans veuen com els prenien el pèl, però amb cap mala intenció, naturalment, just al contrari. No heu dit mai la frase 'jo de petit em pensava que...'? I això és perquè ens n'havien convençut. Això diran els néts, 'jo de petit pensava que el meu coixí-núvol em protegia dels malsons'.

      Elimina
    5. Hahahaha el meu germà, de petitó, odiava els pèsols, fins que una tieta meva (de fet era la dona d'un cosí de mon pare, però per nosaltres eren tiets, els estimàvem moltíssim) li va dir "Noooo, si això no són pèsols, això són llavors verdes"... Jo, amb només tretze mesos més em vaig adonar al moment, però no vaig dir res, clar... i el xiquet es va menjar les llavors verdes com si res :-))

      Dels millors records, el Tió i Reis hehehe...

      Elimina
  5. haha, li va agradar tant el nuvolet que patia de no fer-lo malbé en somnis! Mica en mica, segur que anirà fent el seu efecte. Quina bona idea, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí... Un efecte o altre farà... :) gràcies, Sílvia!!!

      Elimina
  6. Els núvols han de passar el "rodatge" i per això aquest somni que no acaba de ser bonic del tot, però en poc temps la seva màgia funcionarà perfectament, no en tinc cap dubte, :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!!! Estan encara desentrenats... Els hi dirè que li expliquin els somnis que ela hi agradaria tenir..

      Elimina
    2. Quina gran idea, clar!! Abans d'anar a dormir explicar-li al núvol què els agradaria somniar... si en parlen, s'adormiran amb la idea al cap i potser ho somiaran i tot! :-)))

      Elimina
    3. Posats a demanar, oi? demanem-ho del tot... :)

      Elimina
  7. He, he, una bonica i senzilla manera d'aconseguir que els infants tinguin bells somnis...M'ha agradat molt la idea, perquè els núvols( coixins) es poden abraçar tan fort com es vulgui...
    ai si els grans ens funcionés, el cel sempre estaria serè!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I clar que poden funcionar pels grans!!! I tant que sí!!!no es cal proposar-s'ho!!!

      Petonets de núvol!!!

      Elimina
  8. el núvol ha funcionat : el somni no era gaire maco, no, però el núvol ha evitat que es fes realitat :)
    No hi ha com la imaginació de la canalla, que tendres podem ser amb les seves sortides.

    ResponElimina
  9. Gràcies Carme per compartir aquesta meravellosa història. A les nits que el somni tarda a arribar pensaré en aquests núvols màgics i segur que en la distància també exerciran la seva màgia. Quina sort la del Jan i el Guillem de tenir aquesta àvia màgica.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso, t'asseguro que et funcionarà també... ;) la màgia la portem tots a dins.

      Una abraçada

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari