dimecres, 19 de novembre del 2014

Ens trobem al Zurich? Seguirem somiant

Una tassa del Zurich, immortalitzada pel Xavier Pujol

Poema de continuació, inspirat en el de l'Eduard...  per seguir derrotant  el temps

L'interval inexistent s'ha allargat immensament.
Tot ha estat un somni: els dies plàcids,
la història només inventada, 
tots els laberints i els diàlegs esgarriats.
Res no ha estat real: ni ho és ara l'absència, 
ni tampoc va ser-ho la complicitat construïda
trenant els mots, els somriures i els besos.

Camino per davant del cafè Zurich
i m'arriben encara els nostres somnis:
el teu, ple d'alegria i de silencis,
el meu, ple de besades i paraules.

Els enllaço,  només per un instant...
... dels somnis singulars 
invento un somni compartit.

22 comentaris:

  1. Magnífic! Aquest poema que enllaça amb anteriors del projecte també diria que es trena amb la complexa història d'amor sense principi ni final.
    Derrotem el temps. Derrotem la barrera de l'espai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, jo pensava més en el teu poema, que en la meva història, però tens raó , podria lligar amb les dues coses...

      Derrotem el temps, doncs...

      Elimina
  2. És la cadència final dels tres capítols anteriors.
    Un plaer llegir el poema. I compartir tassa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, per la tassa... tu també ho veus així? el final dels tres capítols... genial, doncs, jo no ho havia pensat.

      Elimina
  3. El cafè.... hum! en sento l'aroma des d'aquí i llegint aquest poema encara s'assaboreix més. Vaig a llegir l' Eduard, que amb aquests temes, promet.

    ResponElimina
  4. "Un somni compartit", lliga molt bé amb la idea del Projecte! És un poema molt sincer, real. Gràcies per aquesta poesia, juntament amb la de l'Eduard i la triologia del relat "Sense principi ni final", fan un tot molt potent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest projecte, que m'ha engrescat molt. M'ho he passat molt bé!!!

      Elimina
  5. M'agrada aquest somni compartit, fruit de la unió de dos somnis d'alegria, besades paraules...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Sí, a mi m'ha passat com a la Sílvia, que m'ha agradat molt això del somni compartit, a més el Cesc Gelabert diu que l'art és un somni compartit en un estat de vigília, tot quadra! Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu també per aquest projecte, engrescador... Petonassos!!!

      Elimina
  7. compartir és un signe d'amistat, què més podríem voler? potser per això m'agrada tant l'anunci de la loteria d'aquest any, perquè ens fa amables i bona gent a tots, i a més a més amb l'aroma d'un cafè;
    petonet
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de mirar-lo, l'anunci. Jo que no havia comprat loteria en tota la meva vida. Fa dos anys que en compro, només per compartir... A veure si hi ha sort!!!

      Petonets!

      Elimina
  8. A permís, aquest cafetó me'l prenc jo, que vaig amb son de retard i m'anirà molt bé. Gràcies!!! :-))

    ResponElimina
  9. Els somnis són com les aus migratòries, que passen tant ràpides per davant nostre... i no hi podem accedir.

    ResponElimina
  10. Hola, el poema de l'Eduard encara sonava nostàlgic...aquest ja em porta a la zona de la melancolia...i m'agrada molt aquesta zona. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és bonic deixar-se portar per la malenconia... sense passar-se!

      Gràcies per venir, Epolenep, m'ha servit per trobar-te.

      Elimina
  11. Uns estornells m'han fet venir al cap un matí fantàstic de Febrer. No hi som. Jo, encara sí.

    Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari