dijous, 19 de març del 2015

Camps torrats

D'una foto de sa lluna, re-interpretada de l'aquarel·la

Van torrar-se els camps,
a la claror creixent del dia.
I cap erm ja no cridava solituds. 

L'ànima sabia fer-se de colors potents. 
Com la terra vermella en l'amor
Com la terra enrossida en l'amistat.
Com el verd resplendent en el silenci.

34 comentaris:

  1. En fa por trencar l'encant de les paraules i el silenci de la re-interpretació de l'aquarel·la.
    Només faré un comentari curt: harmonia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els teus comentaris sempre afegeixen harmonia, encara aue no utilitzis la paraula... Gràcies, Xavier!

      Elimina
  2. Terra llaurada amb amor i regada amb generositat, oi?

    ResponElimina
  3. Aquest post irradia positivisme.
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Quant de sentiment en poques paraules! Un 10!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Quina sort treure bona nota!! Gracies Helena, guapa!

      Elimina
  5. Com m'agrada tant com la primera, te la manllevo,
    i els bons sentiments me'ls emporto també.

    Gràssis, preciosa! ... bessets

    ResponElimina
  6. això té una forta estirada, eh;
    ho celebro, de totes, totes
    .

    ResponElimina
  7. darrerament he passat per força camps llaurats. i és ben curiós com canvien de color en pocs moments. Tots son necessaris i aporten minerals i per tant tb emocions diferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada color produeix una emoció o potser cada emoció és d'un color diferent...

      Elimina
  8. Un poema ple de colors i sentiments com els de la pintura. Transparències.

    ResponElimina
  9. la saviesa de l'ànima és incalculable

    ResponElimina
  10. Llavors mil·lenàries
    verdegen pels camps
    estrenant primavera.

    ResponElimina
  11. De la pasta de la terra som els homes, torrats de sol i vermells de sang.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la terra venim, a la terra anirem... Que deia en Raimon...

      Gràcies, Olga!

      Elimina
  12. Aquesta terra llaurada amb amor ara farà una bona florida i deixarà enrere el color torrat i el silenci, perquè s'alegrarà amb el cant dels ocells...
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Hehehe aquesta artista es reinterpreta a sí mateixa :-DD
    Admiro aquesta capacitat teva d'anar descobrint noves fórmules ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa dies que no estic gens inspirada per dibuixar... aquest és un recurs, tornar a dibuixar allà que ja has dibuixat, però d'una altra manera... ;DDD

      Elimina
  14. he pogut a gronxar-me en els teus versos

    ResponElimina
  15. M'admira la teva facilitat per versificar, Carme. Fas meravelles amb els colors i les paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria, m'afalagues, una poetessa com tu!

      Elimina
  16. Encara que volgués no podria escollir entre les belles paraules, l'exquisida aquarel·la i una terra meravellosa.
    Gràcies Carme i una abraçada

    ResponElimina
  17. Per un moment m'he imaginat que ens pintaves els secans de la Segarra o Les Garrigues... Abraçada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari