dimarts, 7 d’abril del 2015

Orenetes

D'una foto de la Isabel a Poesiaula en l'app 53
Dibuix en paper i tinta

Lleugers i fràgils,
ens mantenim en el fil de l'amor
malgrat la monotonia de viure.

Lliures, fidels,
descobrim i compartim,
entre boscos i clarianes.
Hi ha un fil que ens uneix i ens acull.
Com les orenetes tornen.



30 comentaris:

  1. Ja han tornat i el fil, aquest cop, serà més fort.

    ResponElimina
  2. el fil que ens uneix és el més fort, encara que de vegades ens sembli molt feble, aguantarà el que faci falta per salvar tot el que ens ajuda a viure

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva visió optimista... Aguantarà el que faci falta...

      Elimina
  3. Que bonica és la monotonia. En l'amor, el viure i en el volar!
    I encara més si fóssim lliures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cret, que hi ha moments, on la monotonia del viure és un desig... I la trobem tan bonica.

      Malgrat la monotonia, nompodem oblidar de volar, tens raó.

      Elimina
  4. M'agrada la monotonia però conscient i volguda. Com la solitud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mimno m'agrada gaire d'entrada, però li reconec tots els avantatges que té, que en té uns quants...

      Elimina
  5. Respostes
    1. L'equilibri és molt important i encara més com menys sabem volar...

      Elimina
  6. Quan hi ha orenetes pel mig sempre és més bonic... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'home que estima els ocells... ;) tens raó amb les orenetes tot és més bonic.

      Elimina
  7. Les orenetes ho tenen més fàcil!!... Nosaltres sempre hem de fer equilibris per mantenir-nos sobre el fil...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa, costa trobar l'equilibri. Pesem massa, no som gaire àgils i som uns pèssims aprenents de vol... Ha, ha, ha... Elles tan bé que hi estan!

      Elimina
  8. El fil en el trànsit... ajuda. El niu el tenim imprès com elles... nostre JO... Per molt que marxi sempre retorna.
    Seva nissaga coneix el lloc, emparentat i no l'abandona i sense llibre escrit, ni brúixola, GPS..... Podríem traduir a paraula els seus cants... Jo fins els gravaba, fa anys, quan a l'aire lliure recitava ... Quin goix els seu gorgueix !! Anton., .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic seria poder traduir en paraula els seus cants, Anton!

      Elimina
  9. Fa anys, a la paret del pati de casa, sota taulada, varen fer un niu. Ara cada anys gaudim de la seva visita, especialment la meva gata mal xinada que des de darrere els vidres intenta caçar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de darrere els vidres ho té difícil... Respiro tranquil·la per les orenetes...

      Elimina
  10. Ja han tornat les orenetes, bellugadisses i contentes, com sempre.

    ResponElimina
  11. M'agraden les orenetes, ocells que anuncien la primavera, lliures i fidels!
    Bonica l'aquarel·la i molt encertat el poema, Carme.

    ResponElimina
  12. el fil de l'estima; o les orenetes i la innocència i les dificultats ja superades: tot és bell en aquests post
    .

    ResponElimina
  13. La monotonia no és bona per a l'art, i crec que tampoc per a l'amor. Està bé que les orenetes vagin i tornin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La monotonia no es bona per gaires coses... Potser tot just per l'ordre, suposant que sigui una monotonia ordenada. A mi no m'agrada gaire...

      Elimina
  14. Que boniques les orenetes! Al fil de l'amor o el fil de la llum, en cap cas s'enrampen...Aquest any encara no n'he vist cap i fan molta alegria amb els seus xiscles!
    Petonets.

    ResponElimina
  15. Que boniques, les teves orenetes! I el poema també. Els que ja hem caigut dels fils de l'amor sentim fins i tot una mica d'enveja...
    Una abraçada1

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari