dijous, 16 d’abril del 2015

Porta







































Tanco la porta,
i davallo en la quietud.
Em faig amiga 
de cada silenci
i de la solitud.
Sortiré  just
per tenir cura
de tot allò 
que he sembrat i estimat...

Avanço endins

i miro amunt.
....................................................carme

Ben enlaire. 
I no es pot rompre 
el destí de llibertat 
que plantàvem.
...................................................... Jordi

El plançó creix
i guaita amunt sempre. 
Al sòl i al sol.
................................................Fanal blau


Portes obertes al nostre interior, 

per fer nous vivers 
on assaonar la llibertat.
........................................................Rafel

Obre la porta 
per sentir els teus silencis 
en la penombra.
........................................................Xavier

Però no vull penombres ara, 
vull un cel clar com si fos d'estiu, 
i un vent fresc i suau de tardor, 
que mogui les fulles i despentini els cabells i, 
quan el fred es faci més intens, 
tornaré a creuar la porta, a buscar refugi i protecció
.....................................................Assumpta

Em plau la solitud que jo escollit 
darrera aquesta porta està el meu món. 
I em plau obrir-la i sortir lliure 
a compartir amb els bons amics el meu tresor
......................................................Glòria

Pobra paraula, 
exempta de silenci, 
obligada ser.
.........................................................Pilar

29 comentaris:

  1. Ben enlaire.
    I no es pot rompre
    el destí de llibertat
    que plantàvem.

    ResponElimina
  2. M'agrada el teu poema i el comentari del Jordi!

    ResponElimina
  3. Si has plantat bones llavors , els fruits seran un regal...El silenci i la solitud han estat els nostres aliats...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  4. El plançó creix
    i guaita amunt sempre.
    Al sòl i al sol.

    ResponElimina
  5. Hi ha moments per tot, per dedicar-se i per dedicar els altres.

    ResponElimina
  6. Portes obertes al nostre interior,
    per fer nous vivers
    on assaonar la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. on assaonar llibertats... Rafel, m'encanta aquest vers...

      Elimina
  7. Obre la porta
    per sentir els teus silencis
    en la penombra.

    ResponElimina
  8. Les portes sempre millor obertes... si les tanquem podem deixar fora coses massa interessants

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per reposar, bruixeta, tanquem les portes, per reposar protegits..

      Elimina

  9. Sempre m'han agradat les portes. El simbolisme de creuar el llindar. El ritual iniciàtic que suposa. Estèticament també: les portes com a objecte a fotografiar.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi!!! A mi també m'agraden molt. M'he fet un tip de dibuixar-ne, de totes menes i maneres...

      Abraçades cap al far...

      Elimina
  10. Què maques són les teves portes i finestres, CARME... amb les seves plantes, a vegades balcons, cortinetes... és un dels meus temes preferits.

    Però no vull penombres ara,
    vull un cel clar com si fos d'estiu,
    i un vent fresc i suau de tardor,
    que mogui les fulles i despentini els cabells
    i, quan el fred es faci més intens,
    tornaré a creuar la porta,
    a buscar refugi i protecció...




    ResponElimina
  11. Em plau la solitud que jo escollit
    darrera aquesta porta està el meu món.
    I em plau obrir-la i sortir lliure
    a compartir amb els bons amics
    el meu tresor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així hauria de ser...

      De seguida que pugui els pujo al post, tots dos.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Ei!!! Em sap greu, però aquests dies funciono amb tablet i hi ha coses ben tontes que em són impossibles de fer. Retocar un post que ja és llarg se'm fa realment impossible, no puc fer-lo baixar. Si és curt i m'hi cap sencer a la pantalla sí que puc fer-ho.

      A la que recuperi l'ordinador pujo els vostres poemes.. No creia que trigaria tant...per això no vaog dir res...

      Elimina
  13. Pobra palabra,
    exempta de silenci,
    obligada a ser.


    Un petó, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu poema, ara els poso a dalt al post.

      Un petó de bona nit, bonica!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari