dilluns, 13 de juliol del 2015

Venècia

D'una foto del Barbollaire a les Itineràncies

Potser és tan gran la lluna
per omplir-nos la buidor de les hores.

Potser es fa més vermella,
avui, per besar els llavis que estan tristos.

Potser somriu, la lluna
per fer de testimoni...

... que malgrat tot, sempre queden
sobre la terra, milers de somriures...

22 comentaris:

  1. Potser la lluna venia a abraçar el campanar.
    Ha llegit les teves paraules i s'abraça a tu. S'ha vist reflectida a la teva aquarel·la i demana una altra oportunitat.
    Tots els amants se la mereixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser bonic que la lluna m'abraci... Jo li tornaré l'abraçada?
      A la lluna, li donaré tantes oportunitats com vulgui...

      Elimina
  2. Una lluna petonera i riallera que ens enamora i fa que el temps ens passi sense adonar-nos-en...Som tants que ens la mirem!
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
  3. És diferent la lluna de Venècia (que no de València)? Espero comprvar-ho en un futur no massa llunyà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que no, que no és diferent... O potser sempre és diferent perquè el decorat que li posem la canvia.

      En tot cas sempre la canvia a millor, cadascuna que veiem és més bonica que l'altra...

      Elimina
    2. Ja ens ho explicaràs si ho comproves...

      Elimina
  4. Respostes
    1. tardana i fràgil
      pel temps de la nit.

      Elimina
    2. 1.-
      ... I encara sento
      el xipolleig de l'aigua...

      2.-
      ... romanceja llargament al matí
      i encomana una mica de nit al dia

      Elimina
  5. La lluna sempre suggereix… No sempre pensaments alegres...

    Per Larkin era un motiu més per enyorar la joventut:

    "Hom s'estremeix lleument quan mira l'astre enlairat.
    La dificultat i l'abast i la brillantor
    d'aquella ampla mirada, la seva fermesa i claredat
    són un recordatori de la força i el dolor
    de ser jove, d'allò que ja no pot tornar,
    però que a d'altres e spera en algun lloc, inalterat"

    La teva lluna, Carme, però, m'omple d'una suau melangia.
    Bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna suggeridora però indiferent a les nostres coses es deixa disfresar d'enyorança, de nostàlgia, de plenitud o de mancança... A vegades d'amor i de felicitat. Nosaltres li posem el vestit emocional que volem. Ella es deixa sense oblidar-se mai de ser ella mateixa.

      Gràcies, August pel poema de Larkin, m'ha agradat molt. Bon estiu!

      Elimina
  6. Fascinant la lluna, mudant sovint de forma i de color!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre canviant, la lluna, ens encisa amb totes les seves formes, mides i colors...

      Elimina
  7. La lluna amiga, confident, acompanyant de les nits solitàries, còmplice de l'amor ... sempre atraient, sempre fascinant, sempre suggeridora...

    Mil somriures, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil somriures de tornada, bonica! Com ens agrada la lluna (o sa lluna)!!!!

      Elimina
  8. Jo també estic penjant imatges de Venècia de Viceç Lafebre! És un bon motiu de creació, de provocar milers de somriures com la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Vicenç Lafebre és una mina de fotos boniques... sovint el veig al teu blog. Precioses!!! I sí són un estímul potent

      Elimina
  9. "És la càlida fredor de la lluna
    com un bes que mai importuna.
    Com una carícia furtiva,
    que encén la pell,
    encara,
    amb els colors
    d'un fruit primerenc i sucós."

    Feliç dia, nineta dolça.
    Petonets dolcíssims :-)**********

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la felicitació i pel regalet d'aquest poema.

      Un petó, poeta!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari