dissabte, 5 de setembre del 2015

Font dels quatre cantons - microconte 3



Mentre ell anava explicant que no sabia com dir-ho i que no li sortien les paraules... de gota en gota, com cau l'aigua de l'aixeta de la font,  li brollaven els sentiments i les emocions, en cadascuna d'elles.

Les paraules no pensades abans, eren un doble bàlsam: autèntiques, transparents, clares com l'aigua. 

.....................................................................................................carme


Em fas porus 
a la pell
i així
com qui no vol
esdevinc gripau,
respiro aigua.
..................................................................................................cantireta

16 comentaris:

  1. Anar dient que no saps com explicar-ho no deixa de ser un mecanisme de defensa. El que estem dient, probablement, ho hem pensat mil i una vegades, i per tant, sabem molt bé el que volem dir, tot i que sigui difícil quan tens l'altre davant, tant si és per bé o per mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, és un mecanisme de defensa que predisposa l'altre a favor teu. Sovint inconscient. I pot ser que ho haguem pensat mil i una vegades, tens raó.

      Elimina
  2. A vegades, en dir una cosa, t'adones que no sabies que la pensaves fins aquest mateix moment que la dius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta versió, perquè també pot ser veritat ben bé veritat. Gairebé contraposada amb la d'en XeXu. A mi m'ha passat a vegades de dir coses importants per a mi, que no m'havia plantejat abans.

      Elimina


  3. em fas porus
    a la pell
    i així
    com qui no vol
    esdevinc gripau,
    respiro aigua.

    Preciós el microconte, encertadíssim el comentari de l'Helena, i el teu, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós el teu poema, que m'enduc (avariciosament) cap al meu post.

      Elimina
  4. El que diu l'Elena ens passa quan parlem i, sobretot, quan escrivim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, sí... Sobretot quan escrivim. Parlant em passa slgun cop, però escrivint molts...

      M'agrada molt, també la teva aportació!

      Elimina
  5. L'aigua clara de les teves expectatives, van fer brollar les paraules d'ell.
    Cada gota un sentiment, fins omplir el vas que fa que deixis de tenir set.

    ResponElimina
    Respostes

    1. Saps, què penso? Que les expectatives, sovint, ens fan més nosa que servei... Crec que en aquest conte les expectatives lluïen per la seva absència...

      De tota manera és bonic com expliques això de la gota i el sentiment... Poc a poc...

      Elimina
  6. Costa la primera paraula......després de la segona és un doll sense parar.

    ResponElimina
  7. Sobre l'aportació de l'Helena, dir que a mi em passa moltíssim quan escric, sobretot en paper, sense pantalla. En canvi, parlant, les meves habilitats són més limitades. Però al costat d'una font com aquesta, amb la musicalitat de l'aigua, segur que els sentiments i les emocions no tindrien problemes per manifestar-se...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, a mi em passa escrivint, també! Més que parlant.

      És una font domesticada... Amb aixeta. La gota és gota de rebel·lia...

      Elimina
  8. M'agrada que els sentiments surtin de gota en gota, així es poden gaudir més pausadament...Si surten com un doll, no en copses tan l'emoció!!!
    Petonets,

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari