Tinc un refugi,
no és pas a la muntanya
sinó a la vida.
Amb senzillesa
hi compartim els anys.
L'amor al dia.
avui, fa 42 anys que estem junts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
D'acord... però a la muntanya també!!!! ;p
ResponEliminaD'acord!!! Aquest del dibuix és autèntic! Hi vam passar un dia genial, amb la colla d'amics.
EliminaLa muntanya, ella mateixa, ja és un refugi de moltes coses... :)
Moltes felicitats, és un bon refugi si en porteu tants junts, segur que és per això quan dius...
ResponElimina"compartim l´amor al dia".
Aferradetes!
Sempre s'ha de pensar en mantenir l'amor al dia...
EliminaAbraçades!
Moltíssimes felicitats pels dos refugis: el de pedra, acollidor i confortable, i el de la companyia dels 42 anys en els paradisos que us heu anat formant.
ResponEliminaUna abraçada,
Olga X
Moltes gràcies, Olga!!! Una abraçada també de tornada!
EliminaEl refugi de la vida si se sap trobar és el més acollidor que hi ha, m'ha encantat el poema. Breu i senzill però ple de sentit. Aviat podràs fer una expo de refugis, ja en tens uns quants oi?
ResponEliminaAra, veus? no se m'acudeix quins són els refugis que tinc... :)
EliminaGràcies, maca!
Això diu molt de les persones que sou, acollidores, amoroses, fidels, lluitadores, fermes....
ResponEliminaMoltes, però que moltes felicitats!
Doncs la veritat és que valoro molt tot el que hem lluitat l'un per l'altre en els moments difícils.
EliminaGràcies, bonica!
"Refugi"... quina paraula tan preciosa... jo m'imagino moltes coses... el refugi dels teus braços, de la teva mirada, del teu somriure, del teu parlar tranquil quan jo em poso nerviosa... d'escalfar-me els peus glaçats amb els teus peus sempre calentons... mmmmmmm... El refugi de la confiança, de la complicitat, la sinceritat... llegir el mateix llibre, comentar "la situació actual", cridar un gol del Barça, preparar un soparet de pa amb tomàquet... donar consol quan les coses no surten bé, suport, ànim... hi serem junts, sempre junts... buscarem, ens esforçarem, pregarem, confiarem... passejar, fer broma, inventar els nostres personatges...
ResponEliminaMoltíssimes felicitats CARME i ENRIC!! ;-)))
Quin munt de refugis, Assumpta i tots tant certs! Només que quan et llegeixo la llista m'adono que alguns són d'anada i altres de tornada... jo sóc més tranquil·la i serena quan hi ha alguna petita emergència... ell més protector quan s'ha de posar a la feina de resoldre les coses. I aquí està la gràcia.
EliminaFELICITATS. Ets una dona afortunada. Segur que el refugi és mutu. Felicitats, doncs, a tots dos.
ResponEliminaI tant que sí, Noves flors, mutu del tot! Moltes gràcies!
EliminaComprovadíssim, hi ha persones que són refugis. Moltíssimes felicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies, XeXu!
EliminaEl refugi del cor, de la ment, de les mans,
ResponEliminade la comprensió, del no retreure, de la solidaritat.
delcaminar a una, d'escoltar, de no importunar,
de sentir l'alè de l'altre, de llegir els ulls,
de callar, de asseure'a i contrastar, de.... i no em canso
de no cansar al altre, d'atendre'l sempre,
de somriure i fer-se pessigolles amb els dits i les paraules...
I quants altres refugis podem trobar per comprendre'ns,..
................. FELICITATS DEL DIA A DIA, no més avui
l'avui ja és quasi passat i tots anem al insondable futur.
Una abraçada, CARME I ENRIC.... I a seguir escoltant .... Anton.
Moltíssimes gràcies, Anton... seguirem escoltant i escoltant-nos.
EliminaMoltes felicitats, Carme, que conservis per molts anys aquests refugis i els altres que vagis trobant, i que els comparteixis com avui i tantes altres vegades.
ResponEliminaUna abraçada
Els refugis estan bé i compartir-los encara està millor. Gràcies, Miquel. Una abraçada.
EliminaMoltíssimes felicitats!!!! Un refugi per a tu i segur que tu, un refugi per a ell!!
ResponEliminaEspero que sí rits, al menys així ho intento!
EliminaFelicitats Carme per tot plegat !
ResponEliminaJo també en tinc el meu, fa "només " 18 anys però ja és imprescindible per mi
una abraçadota !
joan
Llegint-te avui més que mai, em fa una mica la impressió que m'he perdut alguna cosa impotant a la vida. No la puc enyorar perquè no es pot enyorar el que mai no s'ha tingut, però si que la puc envejar ni que sigui una mica per molt que diguin que la enveja és un vici o un pecat greu o altres coses igualment malsonants.
ResponEliminaJo també tinc els meus refugis però no semblen ni de lluny tan acollidors com els teus. Me'ls estimo però els meus refugis i, a la meva manera, en gaudeixo igual que tu dels teus.
Avui m'has fet emocionar.
Per molts anys i per molts refugis!
Clar que sí, jo rai! Tothom gaudeix dels seus refugis, encara que puguin ser ben diferents els uns dels altres.
EliminaEl meu, de tant llarga durada... tampoc no sempre ha aixoplugat igual. Hi ha hagut de tot, com sempre passa. Moments on hi ha hagut dubtes. Ara mateix el balanç em sur t molt positiu.
Gràcies, jo rai! Espero que continuïs gaudint dels teus refugis!
Jo m'emociono tant sovint llegint amics blocaires, que per un cop em fa molta il·lusió que també t'emocionis aquí. Una abraçada de complicitat, jo rai!
Moltes felicitats Carme, 42 anys està molt bé, encara que... es pot millorar.
ResponEliminaHo intentarem amb totes les forces, Jp! :) Gràcies, maco!
EliminaMoltes felicitats, Carme! 42 anys i poder dir encara que l'amor al dia, és prou motiu per a celebrar la vida. De vegades les persones estem tan acostumades a gaudir dels nostres refugis que tendim a oblidar que ens aixopluguen...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Saps, Montse? Avui ho he sentit intensament, com m'aixopluga el meu refugi. L'amor a vegades queda encallat i sembla que no tiri endavant... però ara el sento al dia. :) Una forta abraçada.
EliminaMoltes felicitats Carme! 42 anys, Ens va guanyar amb sis mesos! Abraçades!!!
ResponElimina:) Gràcies, Merike!!!
EliminaMoltes felicitats Carme, els dos teniu un refugi comú, on heu viscut 42 anys que són molts i jo us desitjo que el seguiu compartint molts anys més i cada vegada amb més il·lusió...
ResponEliminaMolts petons.
Seguirem, seguirem, tant com podrem... Gràcies, M Roser!
Eliminatenir un refugi a la vida és tenir un tresor, i si el refugi és compartit no té preu..
ResponEliminaens refugiem amb tots aquells a qui estimem, sort en tenim d'això..
et, us.. felicito de tot cor!
Gràcies, lolita! De tot cor!!!
EliminaMoltes felicitats Carme i bon camí!Compartir aquest refugi amb senzillesa i amb saviesa fa de bon compartir :)
ResponEliminaMoltissimes gràcies Joana!
EliminaUn refugi de dos que és facil de transportar......al lloc que ens agradi
ResponEliminaSí! quanta raó tens, ens l'emportem a tot arreu!
EliminaMoltes felicitats i per molts més anys!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon!
EliminaDe vegades el compromís és el millor refugi davant dels temporals. Felicitats.
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaFelicitats, Carme.
ResponEliminaQue el teu refugi sigui on has de ser tan feliç com et desitjo.
Crec que la vida val la pena viure-la, pel sol fet de saber que hi ha gent que ens pot emocionar.
Tanta gent ens pot emocionar... tants petits refugis podem tenir!
EliminaTot i això un refugi consistent té molt de valor, molt!
Tendre refugi,
ResponEliminacàlid racó,
per tu i per mi,
pels dos.
I per tots
els fruits
de l'amor.
Felicitats!
Gràcies per la teva felicitació poètica!
EliminaUna bona colla d'anys compartits és un bon regal de la vida, un bon refugi.
ResponEliminaUna abraçada ben gran per a tots dos!
Gràcies, fanalet, una abraçada de tornada!
EliminaPer molts anys, que la vida us sigui generosa. Moltes abraçades!
ResponEliminaGràcies, maca! Abraçades!
EliminaMoltes felicitats. Poder dir que porteu tants anys junts és un luxe i més avui en dia, en aquest món tant "líquid" que hem creat. Una relació sòlida com la teva diu molt de qui la formeu i la manteniu fresca, dia a dia.
ResponEliminaHi hem posat tot per aconseguir-ho! Gràcies, Laura!
EliminaAy...Què arribo una mica tard...Moltes felicitats i que per molt anys pogueu gaudir d'aquest "amor al dia"!!
ResponEliminaUna abraçada.
Mai no és tard, Montse, moltíssimes gràcies! Una abraçada.
EliminaM'enamora aquest refugi i això de "l'amor al dia" Carmeta!!!! Gènia que ets una Gènia!!!
ResponEliminaL'amor al dia, em sembla una cosa tan important i tan seriosa com enamorar-se... :) que per descomptat també ho és hi molt! ;) Petonassos!
Elimina42 anys amb l'Amor al dia! MOLTÍSSIMES FELICITATS ALS DOS!!!!
ResponEliminaUna abraçada preciosa.
Una per a tu també, guapíssima, però grossa, eh?
EliminaQuants dies... Felicitats.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, cantireta!
Elimina