dimecres, 3 de febrer del 2016

Petxines



Les petxines, ocupen sobre la platja de sorra un lloc determinat, com una franja d'uns 50 centímetres d'amplada que s'allarga paral·lela al dibuix  que fan les ones quan deixen residus d'escuma blanca. No pas a la vora de l'aigua, sinó ben endins, a mitja platja. Totes iguals, totes diferents. M'enduc només la seva imatge. Ni em cal collir-les. 


Petjades indiferents les premen, les trenquen, les enfonsen... 
I jo les miro, com per endur-me'n un bri minúscul de saviesa.






Hi ha tants tresors, que ens hem deixat, com les petxines, abandonats a qualsevol territori esquerp. Tampoc els recullo. Els observo només, per si encara serveixen, o bé... per si ja no cal collir-los, ni tant sols mirar-los. 

El passat més bell és fet només de closques buides.

27 comentaris:

  1. dona...
    potser el passat més bell és fet de closques buides... però son closques precioses en sí mateixes, petits tresors per collir o per mirar
    ;**

    ResponElimina
    Respostes
    1. No nego els tresors... Els reconec, i tant! Això no em fa canviar la meva frase final.

      Elimina
  2. Per trobar aquests tresors s'han de tenir uns ulls especials. La majoria anem massa atrafegats per trobar-los, ni tan sols per veure'ls.

    ResponElimina
  3. I els millors tresors són els immaterials.

    ResponElimina
  4. Uuui, Carme, que aquest hivern no et prova! Què vol dir això que el passat més bell és fet només de closques buides...? Mentre pensis això, et perdràs l'oportunitat de trobar la perla que resta amatent i amagada a l'interior d'algunes petxines! A més, ja saps que diuen els psicòlegs: que no hem de caure en el res ni en el tot, en el mai ni en el sempre (és que arribeu a ser pesats els psícolegs de vegades amb els vostres rotllos, eh?) Vinga bonica: l'hivern és un cel clar que foragita l'ombra.
    Una abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern és un cel clar, que foragita l'ombra.
      Ens ha fet créixer clarors quan no les esperàvem
      i ha covat retalls de cel per insòlits racons...

      No, no és un hivern que no em provi, ans al contrari... Un hivern que és un cel clar, com tu dius.

      Una abraçada gran i el propòsit de seguir el teu vers...

      Elimina
    2. Ha, ha, ha, la temptació de Galionar...

      Elimina
  5. Les closques semblen vives, com els records.
    Records cultivats, com les perles.
    Les vambes que les han trepitjades i les han trencades també es podrien dir trencaclosques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són boniques, com alguns records, encara que siguin buides.
      Els trencaclosques d'aquesta mena són una mica barroerots... els trencaclosques dels altres, m'agraden molt.

      Elimina
  6. són just el record del que varen ser i potser varen ser el que realment varen voler ser

    ResponElimina
  7. És clar ara les closques ja són buides, perquè hem gaudit dels tresors tan bells que guardaven i que ens han alegrat la vida...M'agrada la platja amb moltes petxines i em fa pena que la gent les malmeti trepitjant-les!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment buides i tot són com petits tresors... al menys per a mi.

      Elimina
  8. portats per un fil invisible, de closques buides la infantesa en fa tresors i col·leccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La infantesa tens raó, de gairebé tot en fa tresors, farem bé de no oblidar-los.

      Elimina
  9. Quines paraules més boniques Carme! Tal vegada per això no és bo pensar massa en el passat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No miro massa el passat, no... A vegades cal saber-ho fer. Potser la gracia està en fer-ho de bona manera.

      Elimina
  10. Ja poden ser closques buides, que si tu no en renegues, el passat no fa nosa. Només fa nosa als que no han viscut amb la mateixa intensitat que tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que en el passat hi ha de tot, coses que fan nosa i coses que no, però tens raó que sobretot depèn de la manera de mirar-lo. Renegar-ne, no és una bona manera, no. Millor valorar la intensitat amb què l'has viscut.

      Elimina
  11. Al final aprenem que el que cal és saber mirar. Algunes vegades ni cal recordar, perquè allò vist (viscut) ja viatja amb tu per sempre. Una abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber mirar és molt important... A vegades mirem poc...

      Elimina
  12. Les petxines per assaborir-les s'han de quedar buides però segur que en nosaltres quedaran les essències dels seus sabors

    ResponElimina
  13. Com molt bé dius observar, badar i recollir les bones sensacions que t'aporta el que tens al davant... tot un gran plaer pels sentits!!...És el millor moment, no cal anar més enllà.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Montse, mira que estic ben bé d'acord amb el què dius, de mirar i badar inrecollir sensacions i procuro practicar-ho tant com puc, però a vegades em feu enveja els que sabeu no anar més enllà.
      Gràcies per expressar-ho tan bé.

      Una abraçada doble, de tornada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari