divendres, 15 d’abril del 2016

Cefalú




Al nostre mar, la calma,
malgrat el vent d'amor, que,
lleuger, alça guspires de sal i aigua.
En sento els esquitxos incerts.
No, no me n'aparto,





20 comentaris:

  1. Quin mar més tranquil( aquí de vent, res de res)...El poble malgrat estar en un lloc privilegiat, vora mar, sembla mig abandonat, una pena!
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és abandonat, és un poble molt turístic i molt viu. Hi ha cases antigues i velles, això sí, però aquesta façana de mar és preciosa. Potser la foto no li fa justícia.

      Elimina
  2. com més a prop dels esquitxos millor, que mai se sap quan tornaran

    ResponElimina
  3. Tot i la calma, segur que aquestes guspires provocaran encesos sentiments

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota guspira és susceptible d'encendre, si la sabem aprofitar...

      Elimina
  4. Sentiments són sensacions. Deixem que ens ruixin fins quedar-ne xops.

    ResponElimina
  5. M'has dut al cap l'estiu del 2013 i un viatge fantàstic de 2 setmanes per les terres sicilianes. Malgrat que la costa té indrets preciosos com el mateix Cefalú, a mi el que em va atrapar de veritat, varen ser les postals àrides, reescalfades i etnogràfiques de l'interior de l'illa. Aquella Sicília interior tan i tan genuïna em va robar el cor definitivament.

    Un potxó dels grossos Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, quina ilu veure't per aquí!

      Jo he vist una Sicília primaveral, plena de flors i de verd, a l'interior i a la costa... Sorprenent, perquè la imatge que jo tenia de Sicília és la que tu descrius. Malgrat les diferències evidents, el punt en comú és aquesta autenticitat que dius.

      Un potxó dels grossos, noiet!

      (He llegit en Pep Coll ”Muntanyes maleïdes" que és un llibre de llegendes recollides de diferents llocs del Pirineu i he trobat més d'un cop escrit aquest potxó, que m'ha fet prpensar en tu. També per la quantitat de localismes preciosos que m'han fet gaudir molt, potser més que les mateixes llegendes)

      Elimina
    2. Carme! De tant en tant us observo, ni que sigui en silenci!
      El llibre d'en Pep Coll.... i tant que el conec. Fa un munt d'anys que el vaig llegir! M'encanta... ai els minairons... Què farem, què direm!

      Elimina
    3. Sí... Els minairons, també!!! També n'havíem parlat per aquí als blogs! :DDD

      Elimina
  6. El dolç neguit de la calma quan l'amor fa pessigolles...

    ResponElimina
  7. Esquitxos que, encara que esgarrifen, són d'allò més agradosos.
    Preciós el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que ho dius, amb aquella esgarrifança a vegades deliciosa... Gràcies!

      Elimina
  8. Respostes
    1. Sí, encara que siguin petits, són intensos i produeixen moltes sensacions.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari