dijous, 21 d’abril del 2016

Relats conjunts - Jove decadent

Ramon Casas, 1899 , Jove decadent

A la mà dreta el llibre de poemes, 
la mà esquerra pengim penjam com el seu cor.
La tristesa dels poemes s'encomana,
encara més quan el poeta és l'amor.

- Oh! amor, quanta melangia!
M'acostaria a tu, amb el consol d'un bes.
Em trenca el cor, el teu cor solitari,
que emmalalteix d'amor i jo no sé per qui.

No hi ha consol, per dos cors que no es troben
encara que es busquin adeleradament.
No hi ha consol, ni mots, ni poemes.
I les mans esteses es troben en un buit.

26 comentaris:

  1. "pengim penjam com el seu cor"
    Aquesta frase resumeix tot el poema.
    Costa trobar el consol en una situació com el d'aquesta dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, seria un bon resum, Xavier...

      Costa de trobar el consol, costa, pobrissona...

      Elimina
  2. no tenir res per posar a les mans sempre provoca ànsia i et posa el cos en deixadesa. Hem de tenir sempre a mà on agafar-nos i que esperin que ens hi agafem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, que sí, que tens raó, un gest en el buit és desolador...

      Elimina
  3. "No hi ha consol, per dos cors que no es troben..."
    Ho expliques tan bé, nina!
    Un poema que fa mal, com el seu cor solitari.

    Aferradetes dolcetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta noieta m'ha suggerit això, no m'agrada el títol del quadre, jo no la veig decadent...

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  4. És ben trist que dos cors que es busquin adeleradament no es trobin, no m'estranya que se la vegi tan aixafada.
    Un relat, un poema de fet, ben maco, Carme. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconsolada, està, si! Jo la veig així, al menys...

      Gràcies Mc, els relats poemes m'agraden. M'alegro que t'agradi!

      Elimina
  5. Oh, que maco que t'ha quedat! S'escau perfectament a la imatge, el trobo especialment bo!

    ResponElimina
  6. Decadent ... no sé, tampoc trista. M'agrada més aquest pengim penjam del cor o el plaer que li produeix el desconsol.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconsolada, exactament...

      Plaer el desconsol? No, no, no...

      De plaer, pobrissona, ni gens ni mica... Ei! al menys en aquesta meva història.
      A veure si tu li dónes el teu tomb... ;)

      Bon cap de setmana, Pere.

      Elimina
  7. Ramon Casas era molt bo. El teu relat també. Especialment les darreres quatre línies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon Casas era molt bo, és ben veritat. A mi m'agrada molt.
      M'alegro molt que t'agradi el meu relat. Gràcies.

      Elimina
  8. Un gran desconsol. El meu relat també comença amb un desconsol, he,he. Ja el publicaré que se m'amunteguen els assumptes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya gens que comencis tu també amb un desconsol, per a mi és el que expressa el quadre malgrat el títol.

      Estaré atenta al teu blog..

      Elimina
  9. Devia estar tan feta pols que no ha tingut temps d'arribar al llit i s'ha deixat caure a la butaca, és la viva imatge del decandiment...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  10. La poesia arriba on no arriben les mans, però ja m'explicaràs com li expliques això a la jove.

    ResponElimina
  11. Jo li diria que s'aixequi es canvii de vestit i surti al carrer, li convé aire nou.

    ResponElimina
  12. Ara que he fet el meu, vaig passejant-me pels vostres i, mare meva! quines interpretacions tan diferents que n'hem fet! :-))

    la teva té mal d'amors, pobreta... la meva té "altres mals" hehehe

    ResponElimina
  13. Aquesta mà que penja i la seva mirada semblen que li donen vida al poema. Molt adequat Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari