divendres, 20 de maig del 2016

Balcó de la R. Societa Canottieri Ruggero di Loria a Mondello



- Ricorda sempre che io ti amo - li va dir, un cop més, ella, després de tants anys.

Havien remat al mateix equip, s'havien explicat moltes coses, s'havien estimat molt. Havien estat feliços junts i d'alguna manera inexplicable, sense cap discussió, ni baralles, ni mals entesos, la vida els havia anat separant en comptes de mantenir-los junts.

Aquell dia, es van trobar, a la Societa, encara que ja no remaven al mateix equip. Es van mirar, es van somriure sense saber massa què dir-se, després de tot aquest temps. I a ella, no se li va acudir dir res més que dir-li aquella frase que li havia dit molts cops "ricorda sempre che io ti amo". Ell la va abraçar.

No tenien gens clar que això els canviés el futur, però al menys feia de mirall d'un passat que encara es podia recordar amb molta més tendresa.

27 comentaris:

  1. És bonic quan poden emmirallar-se passats com aquests de tant en tant. Potser no es recupera l'amor-passió, però sí que es consolida una estima còmplice que amb sort perdura...
    I el balcó, fantàstic! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és bonic que les històries no tinguin finals dolorosos i sobretot que els records siguin agradables i satisfactoris.

      Abraçades.

      Elimina
  2. Quin balcó més "xuli", i la història molt bonica, sembla que tindrà final feliç!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El finsl feliç està clar que ja el té.. Potser volscdir un altre de més feliç...

      Elimina
  3. Unes emocions i sentiments molt intensos, ben explicats en poques ratlles.
    Per uns instants la frase "ricorda sempre che io ti amo" i l'abraçada sembla que volen mirar cap al futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que miren cap al futur, però si el futur no els fos propici... Sempre tenen el passat tant bonic!

      Elimina
  4. que maco poder seguir diguent'ho a traves dels anys i l'absencia...

    ResponElimina
  5. els records del passat sempre poden començar a veure un futur possible.

    ResponElimina
  6. Que bé que a través d'aquestes entrades gaudim també de les vostres vacances. La frase molt bonica, el dibuix com sempre, magnífic i el relat de la història fantàstic.
    Quan es viu una experiència, segur que sempre hi ha bons moments i de vegades ens entestem a què prevaleixin aquells més negatius. Aquesta frase seva és tot un sentit que li hem de donar a la vida, pensa que malgrat totes les males passades jo t'estimo. Bella
    Bona nit Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, aquesta frase que pot tenir moltes intencions diferents... Una de les més importants és la que dius "malgrat els mals moments, jo t'estimo" ... Una altra pot ser "malgrat la distància o els silencis o les absències, si em necessites hi sóc"

      Gràcies, Alfonso, bona nit!

      Elimina
  7. De vegades els records son mes gratificants que la realitat.
    Un bonic balcó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre el blau sigui blau, els camins de l'amor no es perden. Els teus blaus són preciosos.

      Elimina
    2. Mari, els records sempre els podem guardar com volem, si els volem gratificants ho seran...

      Olga, esperem que no es perdin mai... Els camins de l'amor són molt importants. Gràcies!!!

      Elimina
  8. Com que el cap no para, m'has fet pensar en un poema de la Montse Galionar sobre una trobada amb un antic amor. Una balconada de blaus encisadora.

    ResponElimina
  9. De vegades les separacions reforcen l'amor, d'altres l'allunyen més.
    Si es guarda un bon record, tant si ha futur com si no, ja ha valgut la pena.

    Nanit, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si l'amor és o ha estat sincer, sempre haurà valgut la pena, i millor que valorem que ha existit i si no, com tu deies un dia ja no és amor, és una altra cosa... Aleshores pot haver valgut la pena o no.

      No sé si m'explico gaire bé,..

      Bon capvespre de pluja...

      Elimina

  10. El balcó com a metàfora d'un amor al llunyedà que sempre torna d'una manera o altra.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, des de dins, fins i tot tancat, sempre té aquell gest d'abocar-se enfora, el balcó!

      Que maco com ho dius, gràcies Jordi.

      Una abraçada de pluja!

      Elimina
  11. El passat no és tan fàcil d'oblidar. Aquelles brases encara es mantenen enceses. No les atiarem, segurament estan bé com estan, però crec que mentre vivim no acaben d'estar mai fredes. Serà que l'amor no és tan difícil de fer desaparèixer del mapa, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. On hi ha hagut amor, sempre queda alguna cosa. Malgrat els altres amors successius...

      Elimina
  12. Un passat que fa de bon recordar, si encara resta amor potser valdria la pena tornar-ho ha intentar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari