diumenge, 22 de maig del 2016

Papirs



Aigua de plom
pissarra de claror i reflexos.
Miro el teu nom
escrit de tremolors de vent
i de profunditats opaques.

Dic el teu nom
i me'l retornen els cercles
concèntrics i creixents
sobre l'aigua arrissada.

Sota la superfície
els dibuixos irreals que portem dins.
Busco el teu nom...
Dibuixaré en papirs encara tendres,
el camí quotidià i l'arribada com una fita.

22 comentaris:

  1. Els papirs esperen a l'aigua que hi escriguis més poemes com aquest. Els mimaran cap a l'eternitat, tal com van fer els seus avantpassats ancestrals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, quin privilegi que me'ls mimin cap a l'eternitat... ets molt amable i ho dius molt bonic, gràcies!

      Elimina
  2. Llegir l'aigua, pensar en tu, buscar-te, buscar-me ... trobar-nos en els reflexos del corrent.
    Potser és el vent el que és escriu el teu nom.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara fa un momentet, he afegit un vers. "Busco el teu nom". Quan l'he escrit no m'he adonat que eres tu que m'havia servit el verb que em faltava en safata. Gràcies!!! Per aquest comentari bonic i pel verb que m'has suggerit...

      Bon vespre, Pere.

      Elimina
  3. He començat a llegir l'aigua
    i m'he adonat que ell,
    el vent,
    quan escriu,
    fa molt bona lletra.
    (m'he inspirat en el comentari d'en Pere, i en l'estil de la Núria Pujolàs)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vent, que era bastant potent, en aquesta aigua tancada i no gaire gran, escrivia amb una lletra fantàsticament bonica!

      Gràcies, Jordi!

      Elimina
  4. Sota la superfície el que desitja de sorgir enfora, de surar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu comentari, perquè m'hi identifico, jo sempre desitjo que tot surti enfora, que tot suri, però ja saps... tants caps tants barrets, sempre hi ha a qui li agraden més les contencions i els misteris...

      Elimina
  5. A mi em sembla un bellíssim poema d'amor. Dels millors poemes que has publicat, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, moltes gràcies, Montse!!!! Em fa molta il·lusió el teu comentari... que bé que t'agradi!

      Elimina
  6. Un bell poema acompanyat d'una bonica foto, reforçant-se ambdós.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  7. En aquesta pissarra si escriu el nom de qui s'estima, encara que sigui amb mà tremolosa, o la tremolor és de l'aigua que s'emociona, quan e reflecteix dins dels cercles???
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només el pensament ja fa tremolar l'aigua, d'emoció, es clar!!!
      Els mots, com diminutes pedres fan cercles concèntrics en caure a dins... com un senyal de rebut...

      Bon vespre M Roser!

      Elimina
  8. la fita com a objectiu diari per tirar endavant.....

    ResponElimina
  9. Fins i tot en les profunditats opaques trobem el nom d'aquells que volem.

    ResponElimina
  10. Molt bonic poema i suggerent foto Carme. Des del cor broten les ones que porten el nom estimat cap a l'infinit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des del cor les ones que belluguen l'aigua i l'aire que ens envolta...

      Moltes gràcies, Alfonso!

      Elimina
  11. Quant el vent besa l'aigua quines imatges tan belles fa sorgir! I quin magnífic poema t'ha inspirat, Carme, preciós.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari