dimecres, 8 de juny del 2016

Garrigoles




L'amor s'alça vigilant com sempre.
La claror troba espai per escampar-se. 
Tu i jo recer i finestra, 
espadanya al cel, tastant un núvol. 
............................................................................carme 

 Xiprers amables 
donen la benvinguda 
als que s'estimen. 
...................................................................Xavier Pujol 

 Xiprers i núvol. 
Diàleg de subtileses. 
Cau una gota. .....................................................carme

23 comentaris:

  1. L'amor s'alça i busca sempre el seu ideal, la plenitud.

    ResponElimina
  2. Qui poguera ser espadanya per tocar el cel!!
    L'aquarel·la, com sempre, sense paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor és el que hauria de tocat sempre el cel.. Gràcies, Mari!

      Elimina
  3. Cadascú busca allò què el pot fer més feliç...La paraula garrigola, no l'havia sentida mai i no l'he trobada, perquè jo la relacionava amb els garrics i aquí hi ha dos xiprés esplendits...
    És una aquarel·la normal? No ho sé però li trobo un no sé què diferent que m'agrada...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garrigoles és el nom del lloc, del poblet. És un nom propi.

      Aquesta aquarel·la és pintada sense dibuixar abans. Sense línia de dibuix.

      Elimina
    2. Gràcies Carme, no coneixia el poblet...

      Elimina
  4. L'aquarel·la s'intueix perquè tu componguis. Magnífica. L'amor sempre vigilant el benestar de l'estimada.

    ResponElimina
  5. Preciosa l'aquarel·la, Carme.
    Tastar un nigul? qui pogués!

    Nanit, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que alguna vegada a la vida els tastem, lluneta, a veure... fes memòria!!!

      ;) Gràcies, bonica!!! una abraçada.

      Elimina
  6. Xiprers amables
    donen la benvinguda
    als que s'estimen.

    ResponElimina
  7. Garrigoles és tan petit
    que hi ha més bestiar que persones
    enmig de tants conreus hi trobaràs Les Olives
    i quatre oliveres velles perquè... ja no queden vinyes.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és petit, molt petit. Les Olives també, però al seu costat es veu gran.

      Bon vespre, Pere!

      Elimina
  8. Magnífica composició, Carme. Els xiprers hi donen una pau especial, als indrets amb esglésies. Sembla, certament, un lloc per estimar-se...

    ResponElimina
  9. Oh, l'aquarel·la! Ja saps que m'encanten.

    ResponElimina
  10. Xiprers muts i eloqüents alhora, que ens donen la benvinguda!
    Preciosa la aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen força, transmeten una energia "eloqüent" com tu dius. Gràcies, Glòria!

      Elimina
  11. Els xiprers que s'encomanen als núvols de Van Gogh.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari