divendres, 12 d’agost del 2016

Espinavell



Hem pintat a ple sol,
sense pensar-hi, 
caçant les imatges al vol.
Un cel i un bosc.
I un campanar despert.
I un bocí de poble
I una munió de veus
que resten invisibles...

12 comentaris:

  1. Carme, admiro les teves aquarel·les, -quina enveja!. Sana, però enveja- jo no me'n surto gaire bé. :(
    I també admiro la teva activitat, en ple estiu i no pares... no pares de sorprendre'ns amb els teus posts, sempre un plaer per la vista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria, no crec merèixer cap admiració... faig ben bé el que em surt...

      Elimina
  2. I un aroma de vida senzilla i plàcida.

    ResponElimina
  3. Un poblet molt bonic, fa molts anys vaig anar-hi...L'has ben retratat amb aquesta bonica aquarel·la! Millor que les veus siguin invisibles, que no ens espatllessin pas el moment de calma...
    Bon cap de setmana (llarg), Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les veus prou que hi eren, però no les vsig pintar..


      ;)

      Bona nit!

      Elimina
  4. per pintar a pel sol no se t'escalfa pas el cap ,la imaginació no pateix mai insolació ....com m'agradaria saber-ne ...pintar vull dir per això jo també t'admiro Carme

    ResponElimina
  5. El campanar despert fa visibles les veus.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari