divendres, 25 de novembre del 2016

Un bolet ran de l'asfalt



Ran de l'asfalt,
quan aixeca la terra,
neix de l'atzar.


(El meu carrer és un carrer ben estrany. 

En Joan Gasull va veure aquesta foto a l'instagram i va dir que es pot menjar i que en diuen cualbra. 
Però jo no me l'he menjat, perquè no l'havia collit, només vaig fer la foto i prou.)

25 comentaris:

  1. També tots nosaltres també som el fruit d'altres vides per pur atzar.

    ResponElimina
  2. Tu pots tenir bolets d'aquests molt a prop de casa, a la meva com a molt hi trobo fongs a la nevera de vegades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se sap mai XeXu, en un escorcell d'un arbre de ciutat, l'altre dia també hi vaig veure bolets.
      Mira en Mc, què et recorda!

      Elimina
  3. La natura intenta sobreviure... per molt difícil que li posem. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! I sobreviu. I segur que guanyarà ella.
      La terra, quan vulgui se'ns espolsarà en una sola sacsejada.

      Elimina
  4. Un detall ben tardorenc ha anat a cercar-te meravellat per le teues pintures i les teues paraules.;)

    ResponElimina
  5. Entre la pinassa
    prop de les roderes,
    la vida és massa
    a les carreteres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha... m'ha fet molta gràcia el teu rodolí... gràcies. La vida és massa a les carreteres! Ès genial!

      Elimina
  6. Jo tampoc me'l menjaria, Carme, tot i que si ho diu en Gasull deu de ser comestible. :)
    Jo tinc una planteta que neix de les escletxes de les rajoles i s'ha fet altíssima, sembla molt vividora. Un dia us l'ensenyaré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, jo si ho hagués sabut a temps potser sí que me l'hagués menjat, però quan ho vaig saber ja no hi era a temps... clar que amb un de sol no feia gran cosa...

      Elimina
  7. Tothom anant a la serra a buscar-ne i vés per on al bolet li agrada per una vegada canviar la terra humida per l'asfalt. Deu haver anat a fer un passeget.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal dir que jo visc al bosc, ni que sigui un bosc urbanitzat i enquitranat... a la Serra de Collserola. Per això el meu carrer és una mica atípic.

      Elimina
  8. I ho ratifico....és o millor dit era, bo.

    ResponElimina
  9. Bona pinta té, però no et fies, a veure si algú l'ha col·locat expressament per embrujarte ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... no em neguis que seria ben romàntic que algú volgués embruixar-me, però no em sembla gaire probable.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Podria ser, Joan, els pebrassos si que sé quins són i com són, però amb els dubtes d'una que no en té gaire idea.

      Elimina
  11. Una foto preciosa, Carme.

    Com no hi entenc, no puc dir-te si és bo, per tant jo no el menjaria. ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc hi entenc, sa lluna... gens o molt poquet.

      Aferradetes!

      Elimina
  12. Em recordes aquell haiku de "Pena collir-la,/ pena deixar-la estar/ la violeta" (em sembla que deia).

    ResponElimina
    Respostes
    1. El recordo molt bé, perquè m hi vaig sentir identificada, Helena. Del tot.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari