divendres, 30 de desembre del 2016

Relats conjunts: Ritme de tardor

 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

Era un gran expert en pintura abstracta i  els seus amics van demanar-li que els comentés i els expliqués aquesta pintura, perquè no hi sabien veure res, que tingués cap gràcia. I que a més a més tenia un color apagat, avorrit i li deien que ells no se'l penjarien mai a casa seva.

L'Artur es va documentar bé i va consultar tots els estudis previs. No volia pas quedar malament amb els seus amics.

El primer estudi seriós que va consultar li va aclarir que allò era PINTURA.  Ell ho va comprovar i sí hi va veure pintura. Era un bon estudi. Concís, impecable, realista i autèntic.

El segon estudi consultat, assegurava que hi havia colomassa i que produïa mals sons. Fent unes anàlisis acurades van veure que era cert, hi havia colomassa. Els mals sons eren inevitables, ja es veia de seguida, perquè l'olor que feia no era gens agradable.

El tercer estudi, era una mica més complex, més difícil, només per a experts, perquè relacionava aquest quadre amb uns còmics per a nens i fins i tot a ell li va costar entendre, quina era exactament la relació artística, estilística i filosòfica del quadre amb el Wally.  I en no trobar-hi cap Wally, realment la relació es feia opaca, per a gairebé tothom. 

També vaig trobar un altre interessant estudi que el relacionava amb el pensament adolescent, era especialment interessant, perquè a partir d'aquest estudi, i d'aquesta mena d'anàlisi de la ment, es va poder saber quins adults no havien evolucionat prou i eren encara adolescent en el seu cervell.

Un dels estudis més polèmics va ser el que deia que era simplement una mostra d'esperma, no vàlida per a cap analítica, perquè hi havia massa rastre de cafè. Les discussions i suposicions de com havia anat a parar el cafè a l'esperma van estar servides. No tothom va estar content amb les conclusions, sobretot la dona del subjecte en qüestió, perquè ella no prenia mai cafè.

L'estudi que més prometia, va quedar inacabat i per bé que meticulós i encertat en el fons i en la forma, encara ara, cap expert en Pollock l'ha entès. Es creu que la seva autora, publicarà un llibre sencer dedicat a aquest quadre, estem esperant el final d'aquesta interpretació.

Els amics de l'Artur el van escoltar atentament. I ell va presumir d'haver anat al fons de tot i d'haver buscat totes les informacions per més recents o antigues que fossin. I que havia trobat la causa, del per què aquella pintura d'un pintor tant famós i conegut, no semblava tenir gaire èxit i del perquè tothom tirava pilotes fora quan en parlava.  Era simplement que s'havia descolorit, amb el temps. Es veu que la colomassa es menja el color de la pintura, però no del cafè i per això els traços més foscos s'havies mantingut. En realitat, per unes fotos i uns documents del pintor, es veia que quan l'havia acabat de pintar era més aviat vermellós.

- Ah!  - van dir els amics -  aaaaaaraaaaaaaa...  ho entenem tot. Això és ben bé una altra cosa!  Ara sí que ens el penjaríem al menjador de casa nostra!!!!  Quin color! Quin quadre! Quin mèrit! Quin valor que té!!!




20 comentaris:

  1. I tant, així sense descolorir la cosa s'entén molt millor. :-DD

    Molt bo aquest estudi acurat basat en el que els experts ens han dit sobre el quadre. Pel que fa concretament al meu "savi" dir-te que quan li he explicat el que has escrit m'ha dit, textualment: "Si, buenu, és pintura descolorida però, com jo havia dit, pintura al cap i a la fi, no?". Li he dit que sí, que tenia raó i s'ha posat content... costa tan poc fer-lo feliç. ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, jo també trobo que té raó, el teu savi... i quina sort que costi tan poc de fer-lo feliç. ;-))

      Gràcies Mc!!

      Elimina
  2. A vegades és millor no intentar explicar-s'ho tot.
    Però aquest estudi tan exhaustiu ha fet una mica de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, Xavier, hi ha coses que millor no explicar-les ni encaparrar-s'hi gaire. :)

      Elimina
  3. Quànta erudició! El món de làrt és un món ben estrany. Però sí, aquest quadre té ritme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El món de l'art és estrany i d'una gran complexitat... hi ha tantes maneres de mirar-lo, que sovint sembla que tot val... ei! És que potser tot val, al menys amb sentit de l'humor... sí...

      Elimina
  4. ostres Carme has aconseguit fer un hiperrelat on ens has encabit a tots els altres relats dins el teu ,ets una mega maco crac i aquest és un metarelat que marca un ara i un després de la interpretació de quadres abstractes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va venir de gust fer una reunió de família, tot i que en falten alguns... peròo he pogut arribar a tot arreu...

      Elimina
  5. A mi em fa molta gràcia la gent que pretén entendre tels quadres abstractes i presumir davant dels altres traient-se teories de la butxaca...Ben segur que no en tenia ni idea, però el seu públic també es deixava enredar ben fàcilment, segurament per fer la pilota...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja has vist que va demanar ajuda i opinió als nlocaires .... i és que som uns cracks! He, he, he...

      Una abraçada, M Roser!

      Elimina
  6. Amb l'explicació queda claríssim...però, per al meu gust, és igual de lleig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... no et deixes entabanar per les explicacions erudites, eh? I això que la devla colomassa tenia mèrit! Haver descobert això d'aquest quadre! Ostres tu! Explicava molt bé aquella olor estranya barreja de pintura i ... no se sabia ben bé què.

      Elimina
  7. Que gran el teu relat! Has fet una bona repassada a uns quants dels altres que s'han fet, i has tret petroli d'aquest quadre que inspira tan poc, enhorabona! A més, aquest final acaba de reblar el clau. Bravo per l'Artur, i clatellada als seus amics, que són molt carallots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlant d'art... de carallots com aquests n'hi ha un munt... ;)

      Gràcies, XeXu!!!

      Elimina
  8. Molt ben lligada aquesta història i entretinguda !
    Ara si que, el misteri s'ha resolt molt bé !! hehehe
    Bon Any Nou !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, no vaig saber enquibir-hi la teva... per més que hi vaig pensar...

      Gràcies, bon any!!!

      Elimina
  9. Per molts estudis que se'n facin, segueixo pensant que no el penjaria ni al menjador ni enlloc, vaja que no em diu res.
    Tu si que ho has lligat molt bé, nina

    Aferradetes i mooolt boooona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... no tothom canvia de parer tan de pressa com els amics de l'Artur..çç

      Aferradetes, nina.... molt bon any!!!

      Elimina
  10. Els quadres abstractes, abstractes, en principi no es poden analitzar, però els quadres massa realistes... tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que tothom hi feia broma, jo m'hi he afegit.

      M'agrada aquesta reflexió. Els massa realistes, tampoc...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari