divendres, 17 de febrer del 2017

Interior

D'una foto del Barbollaire

De la quietud, en aquest interior endreçat,
dels colors càlids que acullen tanta vida,
de la finestra que s'obre indiscreta...
trobem models, trobem metàfores 
per construir camins nous.
Trobem colors que no facin mal a la mirada
i terres on hi puguin créixer flors, 
en llibertat, sí, però amb tanta bellesa.
Cal no oblidar-nos mai de la bellesa.

20 comentaris:

  1. la bellesa que no falti mai, ni a la vellesa.

    ResponElimina
  2. Les finestres amaguen secrets. Els que veiem i els que endevinem.

    ResponElimina
  3. Quina fascinació les finestres indiscretes que desvelen una mica l'interior de l'estança. Atrapen les mirades i fan volar la imaginació.

    ResponElimina
  4. Tant dintre com a fora, vida...bellesa.

    Aferradetes...molt bona nit.

    ResponElimina
  5. És una imatge que em transmet la sensació de caliu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto em va transmetre ben bé aquesta sensació de calidesa i caliu i per això em va fer venir ganes de dibuixar-la.

      Elimina
  6. Tenir vida interior és la millor bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord i això és exactament el què volia dir.

      Elimina
  7. A l'interior de la casa s'endevina una vida plàcida, on l'amor i la bellesa en són protagonistes...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  8. La recerca de la bellesa és la motivació més gran dels poetes. Trobar-la i saber-nos-la transmetre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no només dels poetes, Teresa, crec que som molts que cerquem la bellesa... clar wue potser vols dir poetes en un sentit moooolt ampli...

      Abraçades, Teresa.

      Elimina
  9. És tan subjectiva la bellesa des de l'exterior, que sempre ens podem crear els somnis a la nostra mida. I posar-hi tota la bellesa que potser a la realitat hi manca.
    Deliciosa il·lustració, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, sempre tot, siguin somnis, sigui bellesa ens ho podem crear a la nostra mida...

      Gràcies, Montse!

      Elimina
  10. Saps?
    Tinc aquesta imatge en un post inacabat al Lloc. Em "sortia" trist. I no estic gens content amb l'escrit. Tu t'has avançat i has fet un escrit dolç, com sempre.
    Moltes gràcies, nineta dolça.

    Per cert, la finestra és de l'hotel Neri.

    Petonets dolços :-)******

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vaig veure al Flickr, i fa molts dies que la vaig dibuixar, era en un paper de dibuix, no pas d'aquarel·la, perquè en aquell moment i en aquell indret no en tenia d'altre. Aleshores el pintat no queda tan maco.

      Jo tampoc estic gaire contenta d'aquest escrit, però finalment ha sortit publicat igualment. Crec que en els imatges darrere les finestres, jo sempre hi veig una mica de malenconia. Però no ha arribat a tristesa... a veure si se t'encomana una nova visió d'aquesta finestra. Ni idea de quin és l'Hotel Neri... Bé, el nom de Neri, és com Sant Felip Neri, no? Però ni idea que hi hagi un hotel allà.

      Una abraçada, poeta, que la bellesa t'acompanyi! ;)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari