dilluns, 3 d’abril del 2017

La prunera del meu carrer





Ningú no la coneix pel seu nom.
Humil i salvatge 
desafia reptes vertiginosos:
La verticalitat del sól,
la pineda que l'ofega,
l'asfalt que l'empaita.
Cada any, pel març ens regala les flors
i cada estiu les prunes petitones com cireres...
I tampoc així, ningú, al barri, 
no la coneix pel seu nom.

23 comentaris:

  1. Respostes
    1. Magda Prunera.

      La Magda Prunera és un encant, d'una discreció i bellesa que enamoren. Ells hi és, se la mirin o no. Quan li feia les fotos, va passar un veí i em va preguntar si jo sabia quin arbre era. Jo vaig dir una prunera.

      - Una prunera? - Va contestar - Si no fa prunes!.
      - Clar que fa prunes! - vsig dir jo - petitones i vermelles.
      - Ah! No les he vist mai.
      - Doncs jo n'he menjat i tot.

      Ara li diria, i a més a més es diu Magda. Magda Prunera.

      Elimina
  2. Eeeem... Vols dir que no és un cirerer? La flor és clavada a la del cirerer, en tot cas... Perquè això de prunes petites i vermelles... no seran cireres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, XeXu, que no que no, que no són cireres...

      Elimina
    2. Em fas pensar que si fossin cireres serien ben estranyes, amb pell de pruna, gust de pruna i pinyol de pruna. ;)

      Elimina
  3. La dones a conèixer molt bé, en cantes meravelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden aquestes sorpreses i regals inesperats de la natura. Li robo alguna pruna, quan és el temps i li somric, crec que ella també em somriu. ;)

      Elimina
  4. La natura s'entesta a desafiar aquests "reptes vertiginosos" i anar aguantant... fins allà on pot. :-)

    Partint de la suposició que saps diferenciar les prunes de les cireres malgrat tinguin la mateixa mida, potser estem davant d'una prunera borda. Dius que n'has menjat els fruits, són molt aspres de gust?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura aguanta, aguanta molt, és en cert.

      Pot ser una prunera borda, perquè en aquest bocí de bosc, a les vores no, pas ben bé sota els pins, n'hi ha 3.

      Però les prunes no són aspres, no, són dolces, quan són prou madures. I són petites, per tampoc tant com una cirera. Ja us les ensenyaré quan les culli.

      Elimina
  5. Està esponerosa la prunera que us alegra el carrer, fa goig. Després, en passar menjaràs algunes prunes? Ho dic per alleujar-la una mica del pes ;);)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, empre en menjo... una cada vegada mentre duren... ;)

      Elimina
  6. Serà una prunera, serà un cirerer, tan se val. L'important és que fa unes flors molt boniques i us fruits perquè en puguis gaudir...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona... tan se val no! Si és prunera és prunera, perquè li hem de prendre la identitat? Magda Prunera, hem quedat... he, he, he...

      I quan em menjo les prunes tampoc tenen el mateix gust que tindrien si fossin cireres.

      Elimina
  7. I quin és el seu nom? Vols dir que la prunera té un nom?... I com es diu? Perquè si té nom, segur que tu el saps... ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer pensava que el seu nom era simplement prunera, ara bé, després d'aquest post té nom i cognom: Magda Prunera.

      La gent no sap que és una prunera. Molta gent veu flors blanques i sempre diu ametller... però aquesta no, aquesta és prunera. Sí senyora: Magda Prunera.

      Elimina
  8. Doncs m'agrada el "caràcter" de la Magda Prunera, tot i les dificultats i passar desapercebuda per la resta de veïns, ella et regala els seus fruits cada any.
    Quin regal més bonic és la natura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt el seu caràcter, Marta... va a la seva, li facin cas o no.
      Quan li somriuen totes les flors està esplèndida.

      La natura és una meravella.

      Elimina
  9. Com cada any la prunera, amb una constància entendridora, ofereix les seves belles flors, els seus diminuts fruits.
    És mereix l'admiració dels veïns del carrer, i tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'admiració i l'agraïment, Glòria, aquestes coses em produeixen agraïment, per la bellesa, per la sorpresa, pel regalet, sense saber a qui... a la natura, segur... i a la Magda Prunera.

      Elimina
  10. Jo crec que XeXu té raó, es tracta de cireres disfressades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! 😳 Quina mania us ha agafat... he, he, he... te n'envio una bosseta? 😜😜😜

      Elimina
  11. La rosa escamparia el seu perfum encara que tingués un altre nom, deia la Julieta de Shakespeare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguríssim que la Julieta té raó. Però a mi m'agraden els noms de les coses...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari