dilluns, 20 de febrer del 2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
divendres, 17 de febrer del 2012
Composition X, Wassily Kandinsky, 1939 Una proposta de Relats conjunts
Composition X, Wassily Kandinsky, 1939 Relats conjunts
S'ha vessat la capsa dels meus tresors, que fa tants anys que tenia guardada. No reconec cap color. Cap forma d'aquests trossets mutilats, em porta els mateixos records. Hi ha escombres i recollidors de luxe, per llençar la trencadissa de tresors?
dijous, 16 de febrer del 2012
Paisatge inacabat
D'una foto de la Isabel
La Berta no sabia veure el final del camí i les troques de vida que escrivia li sortien nuades i embolicades. Però no tenia pressa. Poc a poc, n'aniria desfent els nusos fins que en sortissin uns cabdells de paraules rodons i fins, que es descabdellessin fàcilment i sense esforç. Inventar-se la vida, també vol dir, no saber on anirem a parar.
235è Joc literari de Tens un racó dalt del món
Però somiar no estava prohibit...
"Un petó ja m'agradaria, ja, però... quina mandra ser príncep"
235è Joc literari de Tens un racó dalt del món
dimecres, 15 de febrer del 2012
A l'ombra
La nit ens mira
dins de la cambra closa.
Com un refugi
ens embolcalla el somni
d’inventar-nos la vida.
dimarts, 14 de febrer del 2012
Claror
Alço les mans,
la teva llum m’espera.
Cauen pètals del cel.
Volen tiges als núvols.
I tot es muda:
La claror de sol.
Els colors de terra.
dilluns, 13 de febrer del 2012
D'una foto de la Marta
“Sé que , mentre visqui, no hi haurà
res que em justifiqui,
perquè jo mateixa en sóc el propi
obstacle.”
Wislawa Szymborska
Em sento tossuda, en l'ànim i en el desànim... o millor dit: per acabar qualsevol desànim, només em cal sentir-me tossuda.
En la meva manera de veure les coses. Oberta també, per replantejar tot el que calgui. En la seguretat que només serà, allò que construïm entre tots. I en canvi no serà, si ens fem enrere. Tossuda en les meves opcions mentre em segueixin semblant vàlides.
Una tossuderia positiva, de ganes de viure, de ganes d'ajudar, de ganes d'estimar... i de no llençar la tovallola... malgrat que no sempre les coses surtin bé.
dissabte, 11 de febrer del 2012
Presentació del llibre Bocins de Marta Pérez Sierra
Il·lustració per un poema de Marta Pérez Sierra
La Marta Pérez Sierra, sap fer de les seves presentacions de llibres, un espectacle únic i inoblidable.
Espectacle de màgia.
De sobte... els treu d'un barret i
dóna ales als versos
i tots mirem amunt
amb un somriure embadalit.
I després, sense saber com
els fa zigzaguejar entre nosaltres
just arran de pell i aleshores...
se'ns enfonsen endins
i remouen passions i emocions...
L'enveja d'un diàleg poètic entre la Marta i la Carmina, meravellós i perfecte.
I finalment un joc pels assistents: repartíen un bocins de versos de la Marta i de la Carmina i els que volien els llegíem i afegíem alguna cosa nostra.
Jo vaig llegir dos versos de la Carmina Álvarez que eren en castellà:
el sol choca contra mí
y los calores se confunden
I jo vaig afegir (ho reinvento perquè només recordo més o menys la idea)
I t'espero...
la teva escalfor eclipsarà la del sol
i les confondrem en una sola.
Els versos que va llegir i inventar el Barbollaire (un regalet als comentaris) també eren de la Carmina i diuen:
si el canto de los pájaros
anuncian nuevas vidas
i va afegir:
tu cuerpo, entre mis brazos,
así lo atestigua
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
