Haikú endevinalla 4

I  aquestes  fulles  de quin arbre  són? 


Desconeguda

de fulles  lobulades

llavors  que volen.

Jocs de lletres de Tu mateix

Proposta de Tu mateix

Ha  nedat  mil  oceans,  ha  saltat  damunt  de  tots  els  mars.  El dofí  no sap  del cert  què  busca. Només  camins.  Hagués  volgut  tenir un rellotge  de mesurar  distàncies.  Ell sap que no hi ha distància que no  es pugui  guanyar  amb  el temps.  

Haikú endevinalla 3

I  aquesta  fulla  de quin arbre  és?    

L'haikú  per  ajudar-vos  a sota.

Fruits  de tardor

entre  fulles  dentades

punxen els dits.
.................................
espeteguen al foc
alimenten la nit
amb dolç moscatell
...................................................ricderiure


Aquesta fulla
de l'arbre castanyer és,
castanyes mengem.
.............................................................Montse

El niu d'ocellets blaus

Si la Mortadel·la  casolana  em diu  Escriu!,   jo,  obedient, escric  i  dibuixo  de propina

Mai no havia tingut  gaire  traça  per  a  les flors,  les  seves  torratxes,  sempre  semblaven més mortes que vives,  però  els anys  d'insistència,  van fer que mica  en mica  tingués  un  jardí  preciós  de flors  de  colors.

El que no pensava seria  que  això  li hagués  de  dur  un problema  irresoluble  que  la faria  patir  cada primavera.  Al començament  va ser  bonic,  venia  l'Ocelleta  blava,    com una amiga,  venia  cada  dia  a  volar  sobre les  flors,    veure'm,  sí, sí  a veure'm,  no marxava  mai  fins  que  havíem fet un intercanvi de mirades  i  de  paraules,  totes  dues  parlàvem llenguatge  d'ocell.  Ella  començava  i jo la imitava.  I  li deixava  engrunes de pa  damunt de la barana.  Fins que un dia  em vaig  fixar  que  havia  fet el niu  dins la nostra  bústia.  Primer  em va  semblar un abús  de confiança,  al cap de mitja  hora  ja em feia  il·lusió.  I aquí  va  començar  patiment.

Avís al carter:  No tireu  les  cartes  en aquest a bústia,  deixeu-les  a terra,  hi  ha  un niu  ple  d'ocellets  i podrien prendre mal.

Per  més que  any rere  any  vaig  posant  el rètol  més  gros,  no hi ha  maner a que me'n facin cas  i  algun dia  me'n mataran un. Ja  m'adono que  és  impossible  que un carter  no sàpiga  llegir,  però  ¿per què dia  rere  dia  em trobo les  cartes,  gairebé ofegant  els  ocellets?  sabeu  alguna  solució?

Han passat els anys ...

A  la  cambra  de  Vermeer,  també  li han passat  els  anys  i ara  una altra  noia  llegeix  una altra  carta  molt  diferent  d'aquella.

Amor meu,  

Friso i compto  les  hores  que  falten  per  veure't.  No deixo de pensar en tu ni un sol moment  i   recordo  cada  segon dels que hem passat  junts.    Els  revisc  una i altra  vegada  en els meus  somnis.

Et  trucaré  de seguida  que  arribi.    T'estimo molt  i  trobar-te  és  la millor  cosa  que  m'ha  passat  a la vida.  Una abraçada  ben forta  i  fins  molt  aviat.

  Conrad   

A la Lluïsa,  li  queien les llàgrimes  en  llegir  aquesta  carta  del seu  estimat  Conrad.  Feia  anys  que  vivien junts  i  en el  seu marit  d'ara  no podia reconèixer  aquell  que  li escrivia  aquestes cartes   i  la desitjava  tant. Ara  vivien junts,  però  més  distants  que mai.  

Geometries clandestines 12 - Piràmide

Si em desfaig...
canvio d'aspecte.
Sóc  la mateixa?

Haikú endevinalla 2

Sant Miquel del Corb

Aquest  és  molt  i molt  fàcil,  eh?  L'arbre, la fulla   i l'endevinalla

Diuen  que es  fort

sinuoses  les  fulles

de  bona fusta.

Esperant el tren

Tinc  un mòbil  nou,  que té un petit  programa  per  dibuixar.  Molt  més  senzill  que el Paint.  Provo  noves  maneres,  les  antigues  no em serveixen.    

Des  de l'andana

un bocí de paisatge

mirant  amunt.

Passejada de tardor - Haikú endevinalla 1

Aquest  cap de setmana,  vam  fer  una passejada  molt  bonica.  El camí  passava  per  dues  ermites,  situades  les  dues  en  llocs  fantàstics. Aquesta  és  Sant  Martí del  Corb.   Al costat  mateix  hi ha  una font,     i l'escala  que  tot just  comença  en el dibuix  és  una  llarga  escala  i dreta,  plena  de  molses.

Mirava  a  terra,  trepitjant  les  fulles  caigudes,  de  molts  colors.  Era  un bosc on  bàsicament  hi havia un  tipus  d'arbres,  si miraves  a primera  vista,  però fixant-me  en  les fulles  caigudes,  vaig  adonar-me  que  era un bosc  ben variat:  plàtans,  faigs, blades, castanyers, roures, aurons  i robínies...

La  majoria  eren  d'aquestes:

Endevineu  quin arbre  és?    Per  ajudar-vos  us  poso  un haikú  endevinalla.  Si  mai  en algun bosc  han  sortit  fades  i follets  segur  que  era  sota  d'aquests  arbres.

Juga  amb els sol

i crea  racons màgics

de llums  i ombres.

Dues proves, de l'espiadimonis del Jordi

D'una foto  d'en Jordi Casanovas

Tu i jo hem mirat

una mateixa espiga 

de tot el camp.

A punt  del  vol

per  si sents cap perill

ales obertes.