Aquest cap de setmana, vam fer una passejada molt bonica. El camí passava per dues ermites, situades les dues en llocs fantàstics. Aquesta és Sant Martí del Corb. Al costat mateix hi ha una font, i l'escala que tot just comença en el dibuix és una llarga escala i dreta, plena de molses.
Mirava a terra, trepitjant les fulles caigudes, de molts colors. Era un bosc on bàsicament hi havia un tipus d'arbres, si miraves a primera vista, però fixant-me en les fulles caigudes, vaig adonar-me que era un bosc ben variat: plàtans, faigs, blades, castanyers, roures, aurons i robínies...
La majoria eren d'aquestes:
Endevineu quin arbre és? Per ajudar-vos us poso un haikú endevinalla. Si mai en algun bosc han sortit fades i follets segur que era sota d'aquests arbres.
Juga amb els sol
i crea racons màgics
de llums i ombres.
M'apunto al roure. Quina enveja!!!
ResponEliminaJo de moment descarto els plàtans, els castanyers i els roures. Vaig a buscar les blades i les robínies que ara m'has ben despistat...
ResponEliminaQuin bon cap de setmana, eh?
paraula de comprovació que m'ha fet gràcia: tralarí!
Les robínies són els pollancres?
ResponEliminaJa veus quin biòleg estic fet que no reconec la fulla. Diria que pot ser de pollancre, si hi havia un riu a prop segurament sí.
ResponEliminaPilar, no és pas una fulla de roure... no.
ResponEliminafanalet, les robínies no són pas els pollancres. En aquest bosc no hi havia pollancres. O jo no els vaig veure. De tota manera comences bé!
No, no XeXu, si els pollancres no els he posat ni a la llista de possibilitats! :)
ResponEliminaostres!
ResponEliminaés una fulla de faig! (si?)
De tota manera, buscant les robínies (que encara no m'he aclarit) són dentades, però a la xarxa primer les he trobades com a pollancres, i després com a acàcies.
Si mon pare aixequés el cap, no em donaria un calbot, però si que faria un ai ai ai ai...
Petó de bona nit...:)
Crec que és una fulla del misteriós Fagus sylvatica ...
ResponEliminaBona nit Carme.
No és aquest arbre però una mica semblant:D
ResponEliminaTil·ler de fulla petita - Viquipèdia:
definitivament: és una fulla de faig! (o no...)
ResponEliminaperò com nascut a ciutat que sóc, ja em perdonareu si no l'encerto... "faig" el que puc...
(d'acord, d'acord, d'acord... continuo treballant i deixo de fer jocs de paraules tant dolents! ;¬P)
petonet dolç caminadora de màgies
:¬)********
Doncs jo a les fades les buscaria als roures...Somric.
ResponEliminasense haver llegit els comentaris havia entrat a dir-te FAIG! :) i és que és difícil trobar un arbre més màgic i més feiner ;)
ResponEliminaFanal blau, jo crec que les robínies són del tipus acàcies, crec que fins i tot en diuen "Robínia pseudoacàcia" I aquest a fulla és de faig. Sí! Primera encertant! Molt bé!
ResponEliminaPere, doncs i tant que sí! Suposo que aquest nom tant sofisticat i culte és el nom del faig, no? Per la semblança ho dic! :) Gràcies.
Merike, s'hi assembla oi? però no és pas un til·ler!
Definitivament, Barbollaire, una fulla de faig! Encara que siguis de ciutat... també pots conèixer els arbres, no? petó dolç, poeta.
Pilar, segur que també hi ha fades als roures, segurament... :) però és que jo sempre les he vist a les fagedes... :) deu ser falta d'informació per part meva, oi? Ara, això sí, la fulla de roure és ben diferent d'aquesta. ja sortirà, ja!
Clídice, ja veig que hem trobat la màgia als mateixos indrets. Gràcies guapa, un altre encert, i aquest amb una seguretat espatarrant.
ResponEliminaarribo tard, però no faig trampes, no ho faig això de copiar-me dels de dalt.. haw haw,la fulla sembla de faig, les fagedes fan ombres i clarianes molt molt especials..
ResponEliminalolita, mai no pensaria una cos a així de tu... :) tens raó, les fagedes tenen una claror molt molt especial.
ResponEliminaCollins! hauré de treure la pols a l'herbari! mecatxis!!!!
ResponEliminavaja arribo tard i m'he perdut aquest diàleg sobre arbres...un faig! que maco....les robínies pseudoacàcies sçón uns arbres que sempre m'han agradat molt creixen arreu i a Barcelona n'hi ha moltes també
ResponEliminaSempre he sentit que les falgueres eren propenses a follets i menairons. Ara, dubto que la fulla ho sigui...
ResponEliminaBona passejada!
*Sànset*
vaja, era de faig...
ResponElimina*Sànset*
Filadora, treu-la, treu-la... queden 4 o 5 fulles per endevinar, encara. :)
ResponEliminaElfri, així quan surti la fulla de robínia pseudoacàcia... seràs la primera en endevinar-la. :)
Sànset, saps? és que a sota dels faigs hi havia multitud de falgueres... és veritat, eh?
Innocent troba
ResponEliminaconsell, paraula amiga
la fulla adscrita
.............
viarabys,nervis,
riuets solcat de vores.
Neix davall, l'ombra.
............ Anton.
A veure si a la propera endevinalla sóc més matinera...
ResponEliminaHola Carme, aquest indret és paradisíac. Hi he estat repetides vegades, duran anys vaig anar sovint a les Planes d’Hostoles, i sant Martí del Corb està entre aquesta població i Olot. És un lloc per gaudir de la vida i del silenci.
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge
Els que som d'indrets més eixuts admirem la poesia d'un bosc de faigs, sobretot a la tardor, tot i que a mesura que es recuperen els boscos més meridionals, entre els pins i els alzinars cada vegada es veuen més taques d'aurons i blades que ténen també aquestes coloracions tan espectaculars. Quant a les robínies, nodeixen de ser espècies forènies que ens envaeixen. Perdoneu, però algú ho havia de dir. ;-)
ResponEliminaBonica ermita!! Donen ganes d'entrar-hi a reposar i pregar una estoneta. Respecte a la fulla, veig que he arribat tard (encara que tampoc ho hagués endevinat). Una abraçada, Carme.
ResponEliminaVaja una que sabia, m'han pasat al davant.......
ResponEliminaArribo a misses dites. Tampoc és el meu terreny, però hagués jugat. Bon vespre i fins a demà a tots!
ResponEliminaAnton, em fas sentir com si em fes amiga de les fulles! m'agrada!
ResponEliminaN'hi haurà més, Noves Flors!
onatge, em fa il·lusió trobar algú que ho coneix. Realment vaig gaudir de la vida del silenci i de les fulles regalades pels arbres. Bona nit.
Joan, tu ets un expert.. :) i mira si les robínies pseudoacàcies són invasores, les prefereixo a altres tipus d'invasors, com ara el mosquit tigre o com ara...
Josep Lluís, no vam poder-hi entrar, avui dia les ermites sempre són tancades, però t'asseguro que a fora s'hi estava prou bé, també!
Mar daurat, hauràs de tornar... n'hi haurà més!
Llaudal, tu també hauràs de tornar, doncs a jugar!