dijous, 27 de novembre de 2008

Caçadors!

Molts caçadors

al parc de Collserola

Ui! quina por!

Retruny el tret

enmig de la pineda

en lloc incert.

Feu-vos enrere!

amb l'escopeta a la mà,

ens barra el pas.

Cal coincidir,

passejants i escopetes

al mateix lloc?

16 comentaris:

  1. A mi m'agrada caçar pero nomes bones sensacions i coses per l'estil.

    ResponElimina
  2. Caçadors que ja es podrien quedar a casa i posar-se les armes... allà on els càpiguen.

    ResponElimina
  3. Podrien canviar l'escopeta per un llibre de poesies, o només un sol poema, o una flor, o una cançó, o... somnio?

    ResponElimina
  4. El ser humà és el principal depredador del planeta.
    Primer destrueix el seu entorn, després entre ells i per fi a si mateix.

    ResponElimina
  5. Striper, però això ho deus caçar sense escopeta i així ja m'hi apunto!

    Cesc, sembla que els que havíem d'anar en compte erem els que passejàvem. Pocs avisos, cap en el nostre camí i et trobes de front amb el de l'escopetsa i et diu que estan fent una batuda. I ja ets al mig de els escopetes.

    I pum, i pum i molts més pums, Montse.

    Xexu, diu que sobren senglars, que fan mal, provoquen acidents, etc... però els senglars, no van amb escopetes, al menys.

    Cèlia, crec que somiaré amb tu una estona, qualsevol cosa de les que dius és molt millor que una escopeta, fins i tot una pedra.

    Joan, vam intentar allunyar-nos d'ells ràpidament no fos cas que ens confonguessin.

    A mi tampoc, Assumpta. I com mé s d'aprop menys.

    ResponElimina
  6. Moltes Gràcies pels teus comentaris al meu blog.

    Un petó ... Muak

    ResponElimina
  7. Diuent que és un sport.
    Per caminar per el bosc no cal escopeta. Pobres animalons .
    Tots cap el cau,no sigui que rebessim
    un tret .D'espres d'un bon esmorzart
    alguns son més perillosos,encara.

    ResponElimina
  8. No m'agraden les armes de cap mena. No sé si els caçadors són tan imprescindibles. Segur que no hi ha una manera menys salvatge de reduir la població de porcs? A la nostra societat n'hi ha molts i aquests no els cacen.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tu JordiJatu, ens anirem llegint.

    Núria, ara no sé si ja havia esmorzat o no, el que ens vam trobar, però tens raó possiblement beuen alguna cosa mentre esmorzen.

    David, no sé pas què s'ha de fer. Suposo que com totes les coses és complicat de resoldre. Que es multipliquen molt és cert. No sé si hi ha altres opcions menys salvatges, ja m'agradaria. Però si que sé que en llocs molt transitats per excursionistes, de molta solera en costellades, aplecs i dinars, un dissabte es molt temerari deixar-hi pasturar caçadors, escopetes i trets.

    Ens van dir que no hi havia mai accidents d'aquesta mena, de caça... bé doncs, com sempre, s'haurà d'esperar que n'hi hagi un per a poosar-hi remei.

    ResponElimina
  10. Las armas las carga el diablo.Quina por!

    ResponElimina
  11. Aquest és un tema molt seriós que em fa passar por de debò. Surto a caminar cada diumenge i, quan sentim un tret intentem anar cap al cantó contrari però... surten per tot arreu! i amb unes cares de males puces! i amb escopetes a les mans!
    Entren dins les finques, per tots els camins. A casa hem tingut uns quants ensurts, jo treuria totes les armes del món!

    ResponElimina
  12. I tant, Cèlia i jo també! I un guarda del Parc va saps què em va dir quan ens vam queixar del perill? Que "Tots tenim el mateix dret a gaudir del Parc" Jo li vaig contestar que els drets eren molt diferents, que jo no podia fer-li cap mal a ell i ella mi podia fer-me'n molt. Però la batuda era legal... i la legalitat jo no acostumo a entendre-la gaire. En algunes coses estan posant unes normatives de seguretat francament exagerades i en altres... ens deixen abocats a l'atzar d'un tret.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari