dimecres, 19 de novembre de 2008

El far de S.Sebastià






















El far funciona

també amb claror de dia

xerra amb el sol.

Carme

Què li diu,

dona formosa,

què li diu el sol...

què li dirà la lluna gelosa.

Carles Casanovas El Rocar de Tiana

El sol li diu:

torna'm la llum a bocinets

guarda'ls amb tu, fins a la nit.

La teva llum, la meva llum

seran sols una, dia i nit.

Li diu la lluna:

Mira'm de cara, a mi i al mar,

que no m'agrada

l'ara sí i l'ara no, sense mesura.

Em falta tot quan tu t'apagues

per breu que sigui la teva ombra.

Carme

El far ho veu tot

però ho guarda

en boca closa.

El sol li diu:

sempre assenyalant bon port.

Però sempre sol.

I el far respon:

i tu, tan grandot

i no et deixen

sortir de nit...

Onatge

"Son el teus ulls

la llum del far

que em senyala terra.

El teu cos,

la platja on sojorna

l'esperança."

Barbollaire

32 comentaris:

  1. M'encanta aquest poema, tal genialitat!!!

    ResponElimina
  2. Què li diu,
    dona formosa,
    què li diu el sol...
    què li dirà la lluna gelosa.

    ResponElimina
  3. I fins i tot la llum dels fars pot provocar una bonica imatge vora el far.

    ResponElimina
  4. quines vistes des de el far de Sant Sebastià !!!

    petonets

    ResponElimina
  5. Merike, a vegades, escric curtet pensant en tu... que no et costa tant de llegir.

    Carles, que bonic, gràcies pel regalet del poema!

    Cesc, a ple sol la llum del far no es pot veure, només si la mires directe als ulls. I això ja provoca bonique s imatges. Una abraçada.

    Tens raó, Té, unes vistes preciosissimes!

    Striper, segur que sí, amb les picades d'ullet que es fan, s'han esplicat donfidències, segur.

    ResponElimina
  6. Seria tan bonic escoltar aquesta conversa! (preciós, preciós, Carme!, chapeau!)

    ResponElimina
  7. El Far de St. Sebastia !!

    Quina maravella!! Segur que s'expliquen confidencies .

    Fantastic el poema i el dibuix.
    gràcies per compartir Carme.

    ResponElimina
  8. Entro,veo esa foto que me da mucho frío y leo tus poemas,no sé qué decirte ¿habrás equivocado tu manera de ganarte la vida? Me gusta,parece que estás practicando para decírselo a tu nietecito cuando tenga unos meses más.Un besito para él y otro para tí.

    ResponElimina
  9. Un haiku fantàstic! És un gènere que em costa, certament... però ho intentaré!

    ResponElimina
  10. El far ho veu tot
    però ho guarda
    en boca closa.

    El sol li diu:
    sempre assenyalant
    bon port.
    Però sempre sol.

    I el far respòn:
    i tu, tan grandot
    i no et deixen
    sortir de nit...


    Salut Carme.
    onatge

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. genial. Ja d'entrada m'ha encantat el teu curt poema del començament. S'emporta la soletat del far quan es de dia. I seguir llegint... ja t'ho dic: genial, què ben lligat a més, i il.lustrat!

    ResponElimina
  13. M'agraden molt els fars!!!
    Per mi tenen un encant especial...

    Tinc alguns gràfics per brodar-ne a punt de creu i són preciosos... és una cosa que tinc pendent i que algun día faré si Déu vol...

    Et felicito pel dibuix i l'escrit!! :-)))

    i...

    també...


    per la Sagrada Família que m'has dibuixat... ES PRECIOSA, PRECIOSA, PRECIOSA!!!

    T'he enviat un mail, però no sé si t'haurà arribat o haurà anat al correo no deseado... he utilitzat l'adreça que surt quan m'arriva una notificació que has posat un comentari al blog... doncs aquesta :-)))

    Petonasssssssos!!!!

    La vaig a posar com a element fixe de la meva barra lateral ;-)))

    ResponElimina
  14. Ja està!!! :-)

    Es maco això que el far xerra amb el sol... de veritat que als poetes us admiro :-))

    ResponElimina
  15. Els fars com a punt de referència per als mariners i navegants, el mar, de per sí inspiren poesia. Són relament llocs màgics, que tu has sabut captar molt bé amb el poema ;)

    ResponElimina
  16. Aquest haikú és impressionant. Jo no domino el tema, però pel poc que sé, em sembla un dels millor trobats que he llegit al teu bloc.

    ResponElimina
  17. aquest blog cada dia es un sac de sorpreses... m'agraden aquest poemes.... parleu del que li diu el sol i la lluna...Però i les cançons del mar?

    ResponElimina
  18. Cèlia, vaig provar d'escoltar-la, intercanvis de llum i reflexos diversos, però parlaven tant fluixet!

    Núria i no les vaig sentir!

    Tere,l muy pronto voy a canviar la foto que da frio, en cuanto haya puesto el dibujo correspondiente.

    Neo, si li agafes el ritme, va sortint sol.

    Onatge, ja t'he pujat al post.

    Gràcies Bruixoleta!

    Assumpta, m'alegro que t'agradi. Ja he vist el dibuix de la Sagrada família al teu blog. Fa ilu.

    Merike, onatge sempre fent regalets...

    Caterina, si inspiren sempre alguna cosa de poesia i misrteri, els fars. Jo també ho penso.

    Gràcies, David, a vegades em sorprenc que un poema que a mi m'ha semblat molt simple i senzill us agradi.

    Mon, hi ha coses que surten espontàniament i les aprofito. Construir diàlegs poètics és una cosa que sempre he dut de cap. No n'he acabat de sortir mai del tot, pe`rò això s'hi acosta.

    ResponElimina
  19. Saps què he fet, Carme?
    Doncs si algú clica el dibuix de la Sagrada Família (que és PRECIÓS!!) doncs vindrà al teu blog jeje... així coneixerà l'artista!! He linkat el dibuix :-))

    ResponElimina
  20. Moltíssimes gràcies, Assumpta! Linkar un dibuix, veus? és una cosa que no sabria pas com fer...

    ResponElimina
  21. No costa res!!! :-)
    És un dels gadgets que et permet Blogger a la barra lateral!

    Tu vas a la pàgina de gestió del blog i cliques a "FORMAT"(com has fet tu per afegir la llista de seguidors, els traductors, etc)

    Veuras que t'ofereix moltes opcions de "Gadgets" (cosetes per posar) una d'elles posa "Imatge" clicas i ja pots insertar una imatge a la barra lateral.

    Jo vaig copiar la teva Sagrada Família a les meves imatges i la vaig pujar des d'allí (et pregunta si la vols copiar del teu ordinador o d'un altre lloc d'Internet, jo sempre les pujo des del meu ordinador, em surt millor)

    Llavors et diu que li possis un títol i un text (posa "llegenda") i jo ho vaig fer (si vols no cal fer-ho... jo ho he fet amb el teu i amb el núvol kinton d'en Cesc però tinc altres imatges sense títol ni text) i allí mateix et dóna un expai per possar l'adreça que vols linkar, jo vaig copiar la del teu blog, ho acceptes i ja està :-)

    Aquesta és la finestra que veuràs.

    És un rotllo explicat així, però és fàcil :-)

    Bona nit!! :-)

    ResponElimina
  22. Bonic, el far... boniques les paraules... jo també et dono les gràcies per compartir-les amb nosaltres!

    ResponElimina
  23. Hola Carme! Ja he vist el teu preciós dibuix a ca la Novesflors, m'hauràs de perdonar les absències i no et donaré cap explicació per que no cal, ni falta que fa, només faré una cosa , me treuré lo capell de palla i us faré una reverència Senyora, a sota la capa hi porto el llaud per cantar-vos un sirventés a
    molta gloria vostra...

    ResponElimina
  24. Gràcies, Assumpta, ho he entès perfectament. Ja he après una altr a cosa dels blogs... mica en mica.

    Montse, m'alegro que t'agradi!

    Miquel Àngel, i és clar que no has de donar cap explicació!!!! Només faltaria! La reverència, mira... no te la despreciaré, però si cantes... això serà tot un luxe! Gràcies.

    ResponElimina
  25. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  26. Què faria jo
    sense la teva llum?
    Es diuen els fars entre si,
    més enllà del temps i l'espai.
    Què faria jo sense tu?
    Es diuen el Sol i la Lluna,
    quan som ells.

    ResponElimina
  27. Que macoooo! Quines ganes tenia de tornar a llegir coses com aquesta!

    ResponElimina
  28. Que faria jo sense tu, ens diem constantment els uns als altres, com els fars, com el sol, com la lluna...

    Laura, benvinguda de nou als blogs, estarem atents a veure quines novetats ens expliques.

    ResponElimina
  29. "Son el teus ulls
    la llum del far
    que em senyala terra.

    El teu cos,
    la platja on sojorna
    l'esperança."

    ResponElimina
  30. Més val tard que mai! ja trobava jo a faltar un poeta en aquesta tirallonga!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari