diumenge, 2 de novembre del 2008

Auvergne


Camins perduts
que la neu amagava.
Sense aturar-nos
descobríem indrets
il·luminats de blanc.

24 comentaris:

  1. Camins que només
    en coneixem la drecera.

    I ara tan blancs
    ens enlluernen.

    onatge

    ResponElimina
  2. m'agrada perdre'm entre els camins dels poemes que vas deixant, envoltats d'uns colors tan bonics :-)

    ResponElimina
  3. El blanc, la barreja de tots els colors i el resultat perfecte!

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada perdre'm per aquests camins...
    Un petó, artistassa!

    ResponElimina
  5. Somnis d'hivern,
    arbres nus,
    petjades a la neu.
    La natura dorm.

    ResponElimina
  6. Onatge, gràcies per tornar!

    Bruixoleta, perdre's de tant en tant va bé.

    Carles, em penso que no. Brassens era de Sète.

    Cèlia, vinga! una més a la colla de les somiadores perdudes! ;-)

    Joan, la neu sempre té una màgia especial. Petjades a la neu...

    ResponElimina
  7. Gràcies a tu Carme per deixar-me entrar...

    Un petit secret: a la rosa dels vents n'hi ha un que sempre em porta aquí, a la Col·lecció de MOMENTS.

    onatge

    ResponElimina
  8. A vegades lo blanc tapa un forat negre.

    ResponElimina
  9. Onatge, crec que aquest regalet en paraule s que m'has fet ... me'l posaré a la barra lateral del bloc!

    Striper, doncs hem de vigilar on posem els peus, per no ser xuclats inevitablement!

    ResponElimina
  10. És bo per veure una mica de neu però no molt temps! La foscor és difícil d'aguantar en el meu país, el temps curt de llum.

    ResponElimina
  11. Al final m'has fet sortir els colors a la cara. Deu ser que encara sóc sensible...

    Gràcies.
    onatge

    -si pot ser "onatge" la o en minúscula. Diga-li mania, doncs sí, és una mania-.

    ResponElimina
  12. Sí, Merike, per aquí baix tenim poca neu i molt a més claror. I així és més bonica.

    A veure si me'n recordo, onatge, de no posar-te més la majúscula!

    Jesús, no s'acaben mai i sempre en queden de nous per estrenar.

    Montse, i que duri!

    ResponElimina
  13. Si estan il·luminats rai... quines fotos més txules...

    ResponElimina
  14. Blanc fins el dia que,
    el dia.
    Blanc fins la fosa,
    ferro que crema,
    que cau en rius.
    Rogencs.
    Que cremen.
    I baixen agafats de la mà.
    Soldats.
    Amor.

    ResponElimina
  15. Quan entro al teu blog em sento orgullosa de mi mateixa :-)

    Bé, ara m'explico, eh? I és que a la meva llista de "Blogs que m'agraden", acabo de pasejar-me per uns quants d'aquests que ens regalen fotos meravelloses, n'hi ha que ofereixen moments per a la reflexió interior, desprès n'hi ha alguns que ens comenten coses d'actualitat i ens deixen opinar, altres que escriuen històries, o que fan poesia amb les paraules... i tu fas una mica de tot això... així que tinc un munt de coses per llegir, mirar, escoltar, opinar, aprendre!! :-))

    La foto que has posat a la capçalera és una preciositat i el dibuix... bé, en saps molt... no és per esquerrans, ja ho sé :-))

    M'agrada llegir-vos quan escriviu poesia... i molt!... però després a mi em falten les paraules per saber-la comentar :-)) (sempre dic el mateix, però és que és així)

    ResponElimina
  16. Cesc, sí, t'has fixat que la neu sempre dóna llum, la reflecteix, però la dóna igualment.

    Doe, poesia,benvinguda sempre.

    Assumpta, doncs vinga, ja pots venir tants cops comm vulguis! Orgullosa de tu mateixa, em sembla genial la idea i la sensació. Un petó ben gros.

    ResponElimina
  17. Camins amagats sota la neu.
    Camins retrobats quan la neu és fon.
    Camins il.luminats per la claror de
    la llum de l'esperança.Ah!! i sense
    les pedres per enssopegar.
    Fantastics els blaus de la pintura.
    Grácies per compartir.

    ResponElimina
  18. No dir-me que allà hi ha ja la neu?!
    Aqui avui he anat al mar i aquell blancor encara que em faci gracia em fa també una mica de por!

    ResponElimina
  19. Núria, gràcies a tu preciosa, també podem aprendre a cominar per les pedres sense ensopegar-hi gaire!

    Lliri blanc, No, no, això no és d'ara. Busco fotos per dibuixar de les que tinc guardades... però si que ja ha nevat aquest any a Catalunya! A l'octubre!

    Neo poeta, descobrirem tot allò que s'amagava sota! Com si fos nou per erstrenar. Petonets.

    ResponElimina
  20. M'ha agradat molt la gamma de colors que has triat. Ajuda a imaginar el fred del camí nevat que recorríeu... petons.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari