dimarts, 2 de desembre del 2008

Al cap del temps


I al cap del temps m'adono que estimo massa.

La llum que m'inundava a tothora,

encara hi és,

però decau lentament entre colors canviants de capvespre,

i mai dels mais no he sabut explicar-la.

Com podria saber de cert,
si és que ja ho vaig entendre tot?

o és ara que ho entenc,

quan començo tot just a caminar

dins la bellesa inquietant
d'una desconeguda penombra?
Una altra resposta a ...EL TEMPS DE SEDUIR-ME

16 comentaris:

  1. Carme´, he agafat aquest escrit per
    posar-lo en un blog ,com a comentari.He esmentat la seva procedencia.
    Ës un blog serios,molt bonic.
    He trovat les teves paraules tant properes que les he volgut compartí.
    La llum,crec que encara la porto dins meu,peró,com la puc
    tornar a fer brillar?.
    No és bo estimar massa ,Carme,perque porta a camins errats.
    Una abraçada ,bonica.
    Nuria

    ResponElimina
  2. Potser estimar massa ens fa patir però jo valore, per sobre de tot, les persones que són capaces d'estimar massa.

    ResponElimina
  3. Carme, jo també ho penso que estimo massa, però per altre banda penso que mai s'estima prou, que sempre es pot estimar més. No sé si és una contradicció o bé que els que estimem massa no en sabem d'estimar menys... Petonets dolços.

    ResponElimina
  4. estimar massa...

    sempre m'ha cridat l'atenció aquesta expressió quan l'he sentit, o llegit o experimentat, o...

    el dibuix, com sempre, preciós, els colors, una passada!

    ResponElimina
  5. No pensis, no entenguis: sent. Recorda el que faci falta i despatxa el que fa mal, estima sense por i crida-ho als quatre vents...

    Les muses són amb tu :)

    ResponElimina
  6. Es pot estimar massa?
    Sí... de fet, suposo que sí.

    ResponElimina
  7. Estimar massa, saber-ho tot...
    Fascinació d'un inabastable anhel d'infinit.
    I la foscor ens amaga els colors i ens aboca a la infinita interiorització de les sensacions.

    ResponElimina
  8. Hi ha coses que no es sabran... estimar massa pot ser mal...

    ResponElimina
  9. Mai deixaré de visitar-te i llegir-te sense parar, fins i tot m'agradaria escoltar-te perquè segur que la veu transmet el que les teves paraules i dibuixos transmeten, els colors de la vida!

    ResponElimina
  10. Simplement s'estima.
    El pas del temps,
    els fills blogaires,
    els nets,
    les enrabiades,
    la crisi,
    els amics,
    els maldecaps,
    els bons i els mal pensaments,
    les malalties,
    la joia,
    la tristor,
    simplement...s'estima.

    ResponElimina
  11. I ha coses que no arribem a entendre mai, a saber-les del tot, i sort que en tenim. Mentre tinguis els dubtes, cal seguir estimant. En l'amor hi ha totes les respostes, però sortosament no les podrem trobar mai.

    ResponElimina
  12. a vegades podem estimar massa i no pasa res pero a vegades hi ha qui malbarata tant d'amor.

    ResponElimina
  13. Si hi ha que excedir-se en algo millor que siga en estima.
    De vegades pot fer mal, però val la pena arriscar-se.
    També d'aquest dolor s'aprén i creixem.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Núria, em sento afalagadfa que hagis agafat el meu escrit. Com pots evitar estimar? a la manera de cadascú? A la mesura de cadascú?

    Jo també Noves Flors, i sóc afortunada, a mio nop m'ha pas fet patir gaire.

    Anna, em recordes aquella frase que diu que la mesura d'estimar és estimar sense mesura. I massa potser no és la paraula adequada, però és la que m'ha sortit.

    Bruixoleta, doncs això que li deia a l'Anna que potse r no e´s la més adequada...

    Gràcies Neo, crec que seguiré els teus consells, són molt aprop de com sento jo.

    Assumpta, es pt estimar el que es pot... el que a cadascú li surt... massa o no, què hi fa?

    Joan, "Fascinació d'un inabastable anhel d'infinit." altra vegada em sorprens posant unes paraules que semblen entendre tant bé.

    Cèlia, escoltar-nos... mira no és mala idea, potse r algun dia trobarem l'ocasió de trobar-nos. A mi ja m'agradaria!

    Carles, si, simplement s'estima...

    Xexu, totes les respostes no les trobarem mai enlloc, oi? segurament és una sort.

    Striper, tens raó, s'ha de mirar bé on es posa que no el malbaratem, que fa molta falta. És una bona aportació. Tot i que jo no crec malbaratar-lo gens.

    Albanta, doncs vinga, endavant, en passar-se el que calgui estimant!

    ResponElimina
  15. Realment es difícil descriure en paraules el sentiment d'estimar i tu ho has fet molt be.
    Tot lleigint el teu escrit m'ha vingut al cap l'estrofa d'una antiga canço:

    "Amor, no és ni blanc ni roig
    No és ni cendra ni fum
    Amor, és esborrar-me a mi
    Per dibuixar-te a tu."

    Una Abraçada

    ResponElimina
  16. Intenso,reflexivo,melancólico e inquietante.Besos

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari