dilluns, 15 de desembre de 2008

Hivern


La vinya verge
en l'esclat de tardor
cenyeix la casa.
Ella s'hi arrauleix.
L'hivern l'ha despullada.
**********
Cèlia ha dit...

El fred
m'estima
cada hivern
i jo tremolo.
El foc,
el vent,
la neu,
la nit,
tot em turmenta
Dorm, dorm
mentre l'ombra del bes
em somriu.
*********
Jordi Casanovas ha dit...
vermelles de fred
tremolen les fulles
de l'heura.
**********
Nuria (fenix) ha dit...

Les fulles, en caure a terra
es converteixen en una alfombra,
per apaivagar els sorolls
de les petjades
dels qui s'apropen a la porta ,
per resguardar-se
del fred.

13 comentaris:

  1. I la primavera la tornara a vestir de verd, l'estiu de groc o vermell.

    ResponElimina
  2. El fred
    m'estima
    cada hivern
    i jo tremolo.

    El foc,
    el vent,
    la neu,
    la nit,
    tot em turmenta

    Dorm, dorm
    mentre l'ombra del bes
    em somriu.

    ResponElimina
  3. L'hivern despulla aquelles prendes de les que ens tapem...

    ResponElimina
  4. Carme, és inconfusible, això és
    Vallvidrera. Bells records dalt
    de la Torre. Felicitats.

    ResponElimina
  5. Ostres, la imatge em recorda molt a una casa rural on vaig passar el cap d'any fa dos anys, sense cobertura pels mòbils, i sense connexió a internet, naturalment.

    ResponElimina
  6. Preciosas la foto,tu imagen y las palabras.¿Estás nostálgica?Un beso

    ResponElimina
  7. doncs a mi m'ha semblat senzill i sensual.

    ResponElimina
  8. Vestida de colors i despullada alternativament i de les dues maneres és bonica, Striper.

    Cèlia, gràcies pels teus poemes, trobo que sempre completes la meva proposta.

    Cesc, gràcies.

    Carles, bons records, fantàstics, dalt dse la torre. Un dia ben especial. Un dibuix meu sempre pot ser moltes coses... no són tant precisos com això.

    Xexu, ja veig qu e és una casa amb múltiples personalitats.

    Tere, por más feliz que pueda estar, nunca me acabo de quitar de encima algo de nostalgia, creo que forma parte de mi.

    Bruixoleta, sí tens raó, també hi ha alguna cosa d'això, però no és incompatible.

    ResponElimina
  9. vermelles de fred
    tremolen les fulles
    de l'heura.

    ResponElimina
  10. Les fulles, al caure a terra
    es converteixen en una
    alfombra ,per apaivagar els sorolls
    de les petxades dels qui s'ha apropan a la porta ,per resguardar-se
    del fred.
    Nuria

    ResponElimina
  11. Jordi, Núria, ja sou a dalt al post. Gràcies pels vostres poemes. Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Ep!! Em vaig perdre aquest :-)) També és la casa de la capçalera!! ho he vist a la primera ullada!! ;-))

    ResponElimina
  13. D'una capçalera dos dibuixos, i encara hi haurà un altre post amb la mateixa casa... dien que "no hay dos sin tres"

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari