diumenge, 3 de gener del 2010

Fora de lloc



Com l'estrella caiguda  
damunt la sorra,  enyora  el mar...
La fulla seca que s'endu  el riu
i no sap on va.
La closca buida  i escrostonada 
d'un cargol  que ja no és...
naufragi  dels  dies  i  de les  nits.

15 comentaris:

  1. M'agrada el poema i m'agrada el dibuix.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Tots un moment o altre ens sentim igual de perduts, amb aquella sensació de no saber ni on ets ni on vas. Espero que no sigui el teu cas, Carme.
    L'estrella t'ha quedat preciosa!
    Que tinguis un feliç diumenge!
    :)

    ResponElimina
  3. Carmeta, si t'has perdut una mica, vine amb mi, a veure si entre totes dues trobem el camí...

    Una abraçada amb totes les branques de l'estrella.

    ResponElimina
  4. Han perdut la pàtria
    no han vençut la mort,
    restes del que foren
    prenen el record.
    No seran inútils
    estrella,fulla,cargol.
    ............Anton.

    ResponElimina
  5. Què bonic! A mi m'ha vengut una mica al cap, mentre ho llegia, l'estiu. És potser perquè ja tenc ganes que arribi? Hehe

    Feliç any nou, Carme! :)

    ResponElimina
  6. El misteri de una closca buida de cargol de vegades refugi del seu botxi.

    ResponElimina
  7. Avui és un dels dies en que podria assumir com a propis els significats d'aquests bells versos....

    ResponElimina
  8. El que més ens cal es tornar a trobar el lloc doncs.....en algun lloc ha de ser

    ResponElimina
  9. Com pots dir tant amb tan poques paraules? JO avui seria incapaç de tanta inspiració! Ets una artista, Carme!
    Petons

    ResponElimina
  10. Gràcies Francesc! Una abraçada!

    Salut i Terra!

    Tot són moments, assumpta, i els moments passen sempre i en podem estrenar de nous!

    Vinc amb tu i la Tara a passejar, preciosa!

    No seran inútils, Anton, tot ens serveix i el moment també i l'instant ens fa a nosaltres, mentre nosaltres ja anem fent el següent. Gràcies per ser-hi sempre. Una abraçada.

    Molt bon any Caterina! I de moment gaudirem de l'hivern... que tot té el seu cantó bonic!

    Striper, paradoxes de la natura.

    Roquis... doncs ens acompanyem així, avui.

    Elvira, doncs ens podem acompanyar una bona estona també...

    Garbí, m'has fet somriure... tens raó, el lloc hi és, només ens cal anar-hi... :) gràcies, a vegades tot és més senzill del que pensem.

    Assumpta, sí que és trist... però tot canvia i per tant deixarà de ser-ho. Un petó i un somriure per a tu.

    Sílvia, gràcies maca! Una abraçada.

    ResponElimina
  11. entranyable, carme...
    una abraçada, nina

    ResponElimina
  12. Gràcies fanalet. Després del mil, ve el mil u... oi? Una abraçada.

    Sargantana, una també per a tu!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari