dilluns, 8 de març del 2010

Història inacabada III

Una nit  d'estels mai no és  la  darrera,  es pot  retrobar  una  i altra vegada.  
En els  mateixos  indrets  les  nits  estelades  encara s'assemblen més.

I  van  sorgir  somriures  nous
amb  una dimensió  diferent.
I aquests nous  somriures
ja no  van acabar-se  mai.
Plàcidament van inventar  
aquells mots que faltaven.
I només  amb  les paraules 
ja van poder omplir  el buit. 
No necessitaven res  més.
I malgrat  tot,  la història queda inacabada.

16 comentaris:

  1. I els estels jugaren amb la lluna, fins que aquesta es dormí bressolada pel sol.Però, quan es va encendre de nou la nit...

    ResponElimina
  2. I la història queda inacabada perquè és un riu de vida que sempre flueix sense aturar-se....reinventat els mots, salvant les paraules, dibuixant somriures i rialles, complicitats amagades en cada gota de pluja, en cada bri d'herba, en cada raig de sol, en cada estrella que fa pampallugues

    ResponElimina
  3. Ja se que em repeteixo, però, quina alegria!!...És la sensació que m'aporta aquest espai, només entrar!!
    Tot ha florit i han sorgit somriures nous que no s'acaben mai...
    Gràcies per aquest regal de cada dia!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  4. De vegades es millor deixar kles coses inacabades davant el dubte de com acabaran.

    ResponElimina
  5. esperem que aquesta història no s'acabi!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Les nits estelades són meravelloses, les teues, les de van Gogh, les que jo he vist i no he dibuixat... totes.

    ResponElimina
  7. Per desgràcia, cada dia podem contemplar menys nits estelades. Aquests dibuixos, això sí, ens les recorden!

    ResponElimina
  8. Molt bonic l'escrit i acompanyat del teu dibuix, és ÚNIC!

    ResponElimina
  9. M'agrada especialment aquest dibuix del cel estrellat. És molt original i agradable a la vista.

    ResponElimina
  10. Somriure he tingut quan he vist el dibuix. M'ha encantat, com sempre... ;)
    Dels somriures en general, que no acabin mai! ;D

    ResponElimina
  11. "Plàcidament van inventar
    aquells mots que faltaven."

    somriures..
    m'ha agradat moltissim!! però molt!!

    ResponElimina
  12. M'encanta el dibuix. Em sembla que em repeteixo però és que sempre trobo els teus dibuixos preciosos i tots amb un encant especial.

    ResponElimina
  13. Inacabada... però amb un somriure!
    Això m'agrada, tant com el teu dibuix!!!

    PD. Com esteu de neu per aquí??? veient com està Barcelona... i que he sentit que hi ha un tren aturat amb gent a Les Planes... i per neu!!! aaaiiisss!
    Compte amb les relliscades.

    Petonets fresquets.


    PD2: T'he dit que m'agrada moltíssim aquesta foto de Fanal Blau per a la capçalera??? no???
    Doncs t'ho dic ara!
    ;)))

    ResponElimina
  14. Queda inacabada... vol dir... que no s'acaba!! ;-)) o sigui, que és una història que durarà!!

    El dibuix d'avui és magnífic!!! :-))

    ResponElimina
  15. i, després d'un any...
    segueixen brollant nous somriures
    en altres dimensions...

    i la història (inacabada) continua viva...
    i flueix...

    és això el que té de bo, oi?

    *(acabo de descobrir aquest ball d'estels i m'encanta el joc que proposa...)

    ResponElimina
  16. aix no...
    després de 2 anys!
    glups!

    tant fa, em segueix agradant igual!
    ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari