diumenge, 7 de novembre del 2010

Jocs de lletres de Tu mateix

Ha  nedat  mil  oceans,  ha  saltat  damunt  de  tots  els  mars.  El dofí  no sap  del cert  què  busca. Només  camins.  Hagués  volgut  tenir un rellotge  de mesurar  distàncies.  Ell sap que no hi ha distància que no  es pugui  guanyar  amb  el temps.  

27 comentaris:

  1. Ben cert, i una proposta molt bonica pel joc de lletres.

    ResponElimina
  2. De vegades no saber quin camí busques és la millor manera de trobar el que realment vols.
    Un microconte magnífic. CARME :-)

    ResponElimina
  3. Molt bonic, no li calia cap rellotge, tenia temps.

    ResponElimina
  4. Que importa el temps d'anar d'aquí cap allà o d'anar i tornar, el que fem i veiem caminant si que importa.
    Aquest bell dofí que solca tots els mars, sembla que es busca a si mateix,neda ràpid per si se li acaba el temps ...

    Bona tarda Carme, la que dibuixa versos.

    ResponElimina
  5. M'agrada aquest dofí cercador de camins...Segur que n'ha trobat més dels que es pensava.
    Preciós moment.

    ResponElimina
  6. Microconte maxifilosòfic m'agrada el teu dofí!

    ResponElimina
  7. Gràcies, XeXu!

    Mc, potser sí, oi? a vegades deixar fluir la vida, aporta molt!

    Montse, és cert!

    Pere, a vegades tots nedem ràpid per si se'ns acaba el temps, com si fóssim dofins. Gràcies! Bon vespre de diumenge.

    Pilar, se'ls sap tots, et podria guiar pels mars amb els ulls tancats... on vols anar?

    Elfri! aquesta sí que em sembla una maxivaloració pel meu conte. :) Petonets, guapa!

    ResponElimina
  8. No sabria quin lloc triar. Em conformo a fer camí, com el teu dofí.

    ResponElimina
  9. M'encanta l'última frase. Si sap això ja ho sap tot!
    "No hi ha distància que no es pugui guanyar amb el temps..."
    Serà veritat? veritat de la bona???

    ResponElimina
  10. Lliure de la il·lusió del temps, el dofí sempre està allà on desitja en el moment precís... qué bonic!

    ResponElimina
  11. mentre hi hagi temps...
    un rellotge de mesurar distàncies.. la distància entre ahir i avui.. és temps, una apreciació molt certa, som temps que dibuixa camins..
    com sempre preciós!

    ResponElimina
  12. Pilar, doncs farem camí, simplement! Jo també ho prefereixo.

    Gràcies, kweilan!

    No sé si hi ha cap veritat de la bona... filadora, però jo aquesta me la crec. Veritat subjectiva, només. :)

    Gurmet, sí i tant! la constància és ben necessària.

    Mònica, benvinguda maca! M'agradaria ser com el dofí.

    Mentre hi hagi temps, mentre siguem temps, no deixem de dibuixar camins, lolita. Gràcies!

    ResponElimina
  13. Carme, segur que el teu dofí trobarà el camí cap a on vol anar. Els dofins sempre saben allí on hi manca la seva presència. M’agrada’t el teu conte.
    Una abraçada, des del mar de Sinera.

    ResponElimina
  14. Maco!! ;-)) La darrera frase és un missatge de lluita, d'optimisme i aquests sempre, sempre van bé ;-)

    ResponElimina
  15. Un dofífilosòfic! Entre salt i salt, m'agafo a l'ala i marxo amb ell.
    Quina passada!

    ResponElimina
  16. Una abraçada, Maria Consol!

    Assumpta, sempre van bé, per atrevir-nos a escurçar qualsevol distància, mica en mica.

    Anna, que bé... deixa't portar, doncs, ell és savi!

    ResponElimina
  17. El dofí té tot el temps del món (quina sort!) per que no sap que ha de morir... o almenys això crec. Bona nit, Carme!

    ResponElimina
  18. I ara que ho dius, camino sense saber on vaig, però soc feliç de saber que camino amb llibertat.

    molt bonic el conte, Carme.

    ResponElimina
  19. Molt bona aportació per una bona iniciativa. Anirem fent-li publicitat...com més serem millor

    ResponElimina
  20. Però ell diu que no té pressa, ningú l'espera allà abaix.
    Anar al Carib no l'interessa , molt més bonic l'Empordà.

    ResponElimina
  21. Pot anar cap a molts llocs meys retornar fisicament al passat. Anton.

    ResponElimina
  22. Josep Lluís, bé, els humans sempre pensem això, si l'encertem o no potser no ho sabrem mai. Si no saben que han de morir és com si fossin eterns... segons ells i per això tenen tot mel temps del món.

    Pep, doncs caminar en llibertat ja és molt important! Te'n felicito! una abaçada i gràcies!

    Bon dia Sànset, com un més de nosaltres!

    Mai cap al passat, Anton, és impossible! Una abraçada.

    Gràcies, garbí!

    Je, je, je... Rafel, potser ens el trobem algun dia per aquí a prop, doncs. :)

    ResponElimina
  23. Has fet alguna travessia amb vaixell flanquejat per dofins? Crec que aleshores ens buscàvem mútuament. I si no, si només era instint, tant se val, alegraven el viatge.

    ResponElimina
  24. "Ell sap que no hi ha distància que no es pugui guanyar amb el temps."
    Inspirador... per molts una veritat infal·lible.
    Com es pot dir tant en tant poques paraules? Senzillament MERAVELLÓS.

    ResponElimina
  25. Moltíssimes gràcies, Montse! No sé com has anat a parar en aquest post... però m'emociona el que em dius!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari