dimecres, 15 de desembre del 2010

Fulles d'auró



S'acaba la tardor  tot just d'aquí pocs  dies i sembla que  ja faci molt que és  acabada. Vivim sovint contra  el temps,  quan hauríem de viure amb el temps.  A vegades tinc la sensació que  em roben les  hores,  o potser  no me les roben,  simplement les perdo.  No voldria culpar  ningú  de les  meves trifulgues  amb el temps. El meu temps  té hores  plenes  i completes, a les  quals  no els falta  ni un bocí.  I d'altres  que  s'esfilagarsen  com si poguessin  prendre diferents camins  simultàniament.  Hi ha  hores  que el cap és  on ha de ser  i hi ha hores  que  el cap és  en un altre  lloc,  segurament  aquestes  hores  són equivocades,  contenen  algun error   en el codi que les  hauria de fer meves.

Però s'acaba la tardor  i comença  l'hivern,  amb les  seves  hores  que no semblen tant  diferents. Hores  d'hivern que  s'han d'omplir  de tantes  coses:  a veure si aprenc  a posar-les  cadascuna al seu lloc.


21 comentaris:

  1. Si amb les hores de tardor hi convisc (més malament que bé) amb les d'hivern m'hi barallo cada dia. De bon rotllo, però m'hi barallo.

    ResponElimina
  2. Tota aquesta col·lecció de moments ens fa la vida més bella.

    Salut!!!

    ResponElimina
  3. La senaació de gestionar malament el temps pot ser una il.lusió: l'hem aprofitat d'una manera diferent a la prevista, però l'hem aprofitat, tanmateix. El temps ens ha portat per camins diferents als previstos i segur que ens ha fet descobrir novetats interessants. Bé, és una forma de veure-ho que ens pot reconciliar amb el temps, que és com reconciliar-se amb un mateix. Serveix?

    ResponElimina
  4. Els nervis de les fulles d'auró es ramifiquen com les hores. N'i ha un que és l'eix central. Aquestes deuen ser les hores plenes i compler-tes i la resta aquelles en què el cap marxa de viatge.
    Les estacions metereològiques existeixen, Carme. Es fan paleses en els canvis que experimenta la natura. El temps el concebo de la mateixa manera. Les hores i tot el que serveix per medir-lo és un invent amb què ens empresonen gran part de les nostres estacions. Ni lluito ni m'enfronto a ell. L'ignoro totalment, quan m'ho permet...Quina ironia...
    Bon dia Carme. Són preciosos els vermells tardorens dins del palmell obert dels aurons.

    ResponElimina
  5. el temps se'ns escapa inevitablement.. si no volguéssim res el tindríem tot, però volem aprofitar-lo i també volem badar-lo i també volem imaginar-lo.. quan vols temps no en tens i si no el vols en tens massa.. sovint m'agradaria que els dies fossin més llargs..
    m'agrada el temps d'hivern, més reclòs però necessari, el fred ens fa apreciar les petites coses, les de casa..

    ResponElimina
  6. com a la lolita m'agrada també el temps d'hivern, el passar una tarda al davant del foc, o cuinant, o sortir i trobar-ho tot nevat, i cansar-me amunt i avall mentre l'alè se'm congela :)

    ResponElimina
  7. óscar, aenm aprenent a conviure amb tota mena d'hores... quin remei!

    Montse, una bonica maner a d emirar-ho!

    Serveix, serveix, Llaudal! I tant que sí! :)

    Pilar, m'has fet somriure llegint-te, perquè segurament el meu problema és que l'ignoro massa, sempre que m'ho permet també! I la veritat no acostumo a tenir massa problemes amb el temps, però ara em sembla que se'm fongui entre els dits...

    Que bé que ho expliques, lolita, ja és ben bé això. Voldria tantes coses del meu temps:aprofitar-lo, llegir-lo, treballar-lo, somiar-lo, badar-lo, bloguejar-lo, familiar-lo, amicar-lo... que quan me n'adono, s'ha acabat!

    Sí, Clídice, a mi també m'agrada! Llegir ala vora del foc, i cuinar també i trepitjar neu i sentir el seu silenci tant especial ... tot... però vols dir que m'hi cabrà tot en un hivern? :)

    ResponElimina
  8. Jo no sé que faig del temps. Potser sé que fa ell amb mi: Sempre em passa al davant.
    Tempus fugit.

    ResponElimina
  9. Aquesta és una tasca que jo també tinc pendent, posar les hores al seu lloc i no tenir la sensació que se m'escapen inevitablement i que són irrecuperables.

    ResponElimina
  10. El temps és molt complicat i sovint ens complica a nosaltres.

    M'encanten aquestes fulles.... no hi puc fer més és veure fulles vermelloses i quedar-me embadalida

    ResponElimina
  11. A mi amb el temps em passa quelcom semblant o no...a vegades vaig més depresa que ell i de vegades, poques anem alhora, alguns cops se'm escola per les escletxes que troba arreu i després no sé on s'ha ficat....

    ResponElimina
  12. Dius a veure si aprens a posar cada hora al seu lloc. No estic segur de que si les tinguessis posades cadascuna al seu lloc, gaudissis més del temps... Però també penso com tu, de vegades no sé si el temps em passa, o sóc jo que el deixo passar... Ja torna a ser divendres, ja ha passat una altra setmana, i així els mesos i els a...

    Des del far amb tot el temps.
    onatge

    ResponElimina
  13. Carme, llegint-te m'ha semblat que t'està passant el mateix a mi aquests dies: que no pots donar l'abast, i que les prioritats ens gasten alguna mala passada, jugant a cuit i amagar amb aquelles que no ho són, i després, ves, busca-les i destria-les! De vegades, també, el cap se'ns perd per uns viaranys que també ens fan perdre a nosaltres... És complicat tot plegat, ufff.
    La fotografia que has posat a l'inici del bloc és molt, molt bonica!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  14. Potser és un problema que ens llevem i és fosc, i sortim de treballar i també. El dia pràcticament no existeix, i quan es fosc sembla que no es pugui fer gran cosa. No sé si hi té res a veure, però a mi em desmunta una mica això. I mira que m'agradaria experimentar això de que el sol no acaba de sortir, o no acaba de marxar mai...

    ResponElimina
  15. El dibuix és preciós, com sempre :-))

    En quant al tema de les hores... la veritat és que ja he dimitit... si elles es volen escapar, que ho facin. No les puc pas retenir en contra de la seva voluntat...

    ResponElimina
  16. A l'hivern és quan em ve més de gust estar a caseta. Ai, sí! Netejant, treballant, preparant el sopar, caminar pels carrerons estrets de Barcelona, llegir davant de la llar de foc, fer torradetes... A vegades m'entra una mica de pena, però m'agrada, m'agrada!
    Bonetes, Carme (feia dies, noia...)
    Petonets (de neu?) T'imagines?

    ResponElimina
  17. Ostres, sí, Glòria, com se'ns escapa!

    Noves Flors, a veure si podríem fe r una feina en equip i ens en sortiríem abans... :)

    kweilan, dons una més!

    Mireia, gràcies! una abraçada.

    Elfri, anar mé s de pressa que el temps... aquesta és una sensació que també conec... és xula eh? més que l'altra, quan s'ha escapat et deixa amb un pam de nas.

    onatge, jo tampoc ho sé, no ho sé ben bé. Crec que ser en un sol lloc a la vegada, o sigui tenir el cap en un sol lloc a la vegades i el pensament centrat en allò que vols centrar-lo és important. Al menys a mi m'agrada aconseguir-ho. Em fa estar bé. I hi ha moments que sembla que se m'oblida. Una abraçada.

    Galionar, doncs si que ho expliques bé... tot, això de les prioritats i també que el cap se'ns perd a vegades... i jo no vull que es perdi. Vull decidir jo si es perd o no es perd... :) És del meu marit, la foto, li va quedar maca, al menys ami m'agrada.

    XeXu, podria ser, però no sé si és ben bé això, crec que és una qüestió de massa coses, diverses i disperses i jo no sóc una persona dispersa... i em costa

    Assumpta, tens tota la raó! Si volen escapar que ho facin, és bona aquesta! I posats a escapar no es podrien endur amb elles algunes coses que han quedar per fer?

    Anna, a mi l'hivern m'agrada eh? de tot el que dius, netejar és el que m'agrada menys... tota la resta està molt bé!

    ResponElimina
  18. Pel que es veu, pots estar orgullosa. Sóc dels que pense que quan sentim que ens falta el temps anem pel bon camí. Fins i tot assaborint la melangia de la tardor i l'hivern, considere que estem omplint la nostra existència de contingut adequat en aqueix constant creixement personal.

    ResponElimina
  19. Hehehe sí, sí, que s'emportin la feina!! ;-))

    ResponElimina
  20. Gràcies Artur, de fet jo també penso una mica com tu, però tant com la majoria dels cops m'il·lusionen les coses que vull fer, a vegades acaba cansant la falta de temps.

    Assumpta, :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari