dijous, 5 de maig del 2011

Repartir somriures

Tothom sap,  que els carters,  pobra  gent,  s'han convertit  en uns  éssers  avorrits.  Abans  portaven cartes,  notícies  bones  o dolentes,   amors  i desamors,  duien la cartera  plena  de continguts  importants,  alegres  o tristos,  ara  no.  Jo no entenia   com encara  no han fet  alguna protesta,  dient que no hi ha dret  que hagin de dedicar  la seva  vida  a portar només factures  i extractes  bancaris.

Però  avui  ho he entès.  Han trucat  a la porta  i jo no esperava  ningú.  Era  la  cartera,  una  noia  que  fa molts  anys  que fa aquest  recorregut  i  que ja  ens  coneixem.  I  trucava  perquè  en comptes  dels  sobres que  sempre deixa  a la bústia,  avui  duia  un paquet.  Una sorpresa!  Un paquet  inesperat.  Jo li he  vist   a ella  un somriure  de satisfacció  quan   em mirava   la cara  que feia  jo en rebre  el paquet.  Primer  de sorpresa,  després  en llegir  el nom  d'una  amiga  al remitent,   d'alegria,  gairebé d'impaciència.  No ens  hem dit  gaires  paraules, les salutacions,  les  gràcies. He  signat  sobre  la pantalleta de l'aparell  que  m'ha  ofert  i  ha marxat. I jo he pensat  que aquest  moment  valia  per  molts.

Evidentment   per  a mi,  un regal inesperat,  bonic,  delicat,  perfumat,  ple  d'afecte,  d'estimació i de complicitats. Un moment  per  a  recordar  i  gaudir.  Però  fins i tot  per  ella...  la  cartera,  a qui  no li agrada  repartir  somriures?



Hores  rodones
i exagonals
hores  de flors
i de perfums.
Minuts  de pètals
i de somriures.
minuts  de  fils
i de ganxet.
Dies d'afectes
i pensaments.
Dies  de màgia.

En la distància,  
tinc  a les  mans, 
el que han teixit 
les  teves mans.


Moltes  gràcies,  bonica!


25 comentaris:

  1. A mi em fa una il·lusió boja rebre paquetets! Sobretot si són inesperats. El que passa és que com que no em troben mai a casa he de fer l'avorrit tràmit d'anar-los a cercar a l'oficina de correus.

    Apa doncs, quin regalet que t'han fet avui!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, sempre agrada rebre regals sorpresa.

    ResponElimina
  3. Adoro rebre paquets, o cartes que no siguin del banc :) l'enhorabona, doncs ;)

    ResponElimina
  4. Tota una sort i tot un regal, la veritat Carme.

    I més pensant que les úniques coses que, normalment, fan signar els carters són notificacions d’un remitent gairebé temut: Hisenda

    ResponElimina
  5. Jo també he rebut avui un regalet inesperat, però per l'altre correu, per correu electrònic. I també m'ha fet molta il·lusió.
    Tapetets de ganxet, com els que t'han regalat a tu, també en feia la meua mare, ho recorde bé.
    Que no ens manque el somriure.

    ResponElimina
  6. Sempre penso el mateix quan escolto la cançó de Mr. Postman, que ha pedut una gran part de l'encant, això de les cartes.

    Bona sorpresa!

    ResponElimina
  7. I tant que fa il·lusió rebre un regal tan maco i suposo que per part de la cartera també han de ser importants aquests moments sobretot si coneix el destinatari, encara que sigui la teva feina no ha de ser massa agradable portar només cartes del banc, factures o, com diu l'Òscar, notificacions d'hisenda.

    ResponElimina
  8. Somriure, alegria,
    satisfacció, agraiment,
    i quan es ma que reb
    i ma que dona...
    no retornem a l'infantesa ?
    Beneit el moment
    que d'això en colecciones.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  9. Porquet, a mi sovint em passa el mateix, per això, el fet que et trobin és un regal afegit!

    Gràcies, Montse!

    Clídice, gràcies, és veritat que fa molta il·lusió. Molta.

    Òscar, doncs sí! Signar per un regalet és molt més agradable.

    Me n'alegro molt Noves Flors, segur que el teu regalet era molt bonic també! ;) de fet no són tapetets, són com bossetes, fetes de tapetets dobles amb pètals perfumats a dins.

    És cert, Mireia, sort que ens queda el correu electrònic!

    Sí, Mc, el que m'ha fet gràcia és que ella també semblava contenta.

    Beneït moment, Anton! Gràcies!

    ResponElimina
  10. Mai hi sóc a l'hora que passa el carter, així que si m'arriben paquets els he d'anar a buscar després a correus i és un pal. Un regal molt bonic el que t'han fet.

    ResponElimina
  11. Us imagino a tu i a la cartera vivint un dels moments que col-lecciones. Crec que s'ho valen, els somriures. La teva amiga els deu haver encadenat i en són uns quants.
    Aquestes bossetes em recorden els mandales. Els moments que brollen d'ells són d'equilibri, relaxació i concentració. Segur que qui les ha teixit s'ha sentit molt bé en fer-ho. Ha exterioritzat les seves emocions...Igual que has fet tu amb el teu escrit i els versos.
    Un petó!

    ResponElimina
  12. Xexu i fa molt bona olor!

    Pilar, em fas recordar la història del vol de la papallona que provoca un huracà a l'altra banda del món. Teixir mandales o bossetes de ganxet i provocar cadenes de somriures. Un petó.

    ResponElimina
  13. M'has fet somriure perquè justament fa uns dies vaig rebre un regalàs. Curiosament, la cartera em va cridar des del carrer (no tinc timbre al carrer) i vaig sortir sorpresa perquè habitualment, o em deixen la correspondènca a la bústia, o em solen deixar l'avís perquè vagi a l'oficina.
    Aquest dia, simpàtica com es sempre (no ens coneixem de res però sempre compartim una salutació cordial amb un somriure o una aixecada de mà) em va dir...mira...un regal!
    També, com tu, vaig signar a la pantalleta (que poc m'agraden els punters podent signar amb llapis o bolígraf!). I, com tu, també vaig pensar que aquell moment valia per molts.
    Veus? Així, de retruc, ja tenim un altre somriure compartit.
    Són ben bonics aquest coixinets de ganxet!
    Un somriure, també, per a qui t'hagi fet somriure!

    ResponElimina
  14. Bonics tots dos, el regal i l'agraïment.

    ResponElimina
  15. no tot han de ser factures.....de vegades hi han sorpreses

    ResponElimina
  16. Fanal Blau, quines coincidències, oi? Devem tenir vides paral·leles... :) Enhorabona pel teu regal que ja vaig veure que era molt bonic i això que només es veu de fora!

    Jpmerch, moltes gràcies!

    Garbí, sí, a vegades sí!

    ResponElimina
  17. és tan xulo rebre un paquet, un regal!!! i passa tan poc sovint, que ha de ser una festa!!

    ResponElimina
  18. Fins i tot puc copiar els punts :)
    Són els millors aquests regals artesanals fets amb el cor :)
    Apali que contenta et veig1
    bona nit Carme

    ResponElimina
  19. No pots estar gaire temps sense poder passar per aquí, perquè quan ho fas, surts plena de nova energia i d'idees per llegir, per viatjar, per reflexionar...
    Gràcies per tot això que comparteixes!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  20. M'encanta aquest post!! :-))

    Jo també tinc una cartera que gairebé sempre pica al meu pis perquè a aquestes hores (ve cap al migdia) poca gent hi ha als pisos... i em diu "Holaaa, la cartera" i jo li responc "Holaaa, bon diaaa" ella respon "bon diaa" i li obro :-)

    Si alguna vegada em porta algun paquetet... és tan maco!!

    Com per Nadal, rebre felicitacions escrites a mà!! I alguna postal d'algun amic que fa un viatget i es recorda de tu?

    I és que és tan cert que obres la bústia i només és plena de factures.

    Per cert, mai he sabut fer ganxet... a causa de ser esquerrana, tothom deia que no me'n "sabia" ensenyar... i és una llàstima perquè es fan coses precioses!! M'agrada molt el teu regal :-)

    ResponElimina
  21. No sé si disfruto mes llegin-te o veien les teves imatges. L'altre dia en un fòrum, vaig defensar la posició
    dels artísres cibernétics, pensant amb tu. GRÀCIES.

    ResponElimina
  22. Molt, molt poc sovint passa, rits!

    Sí, Joana, m'ha quedat clara la foto! I sí estic contenta! Una abraçada, guapa!

    Moltes gràcies, a tu, Montse!

    Assumpta, si et tingués més a prop te n'ensenyava... no és que faci meravelles, jo amb ganxet, no en faig mai, vaig tenir una època que en feia i ara ja no, però me'n van ensenyar de petita i copiar, si que sabria copiar.

    Gràcies a tu, Carles, una abraçada.

    ResponElimina
  23. Carme, quin regal més bonic! A mí m'encanta el ganxet, i en general tots els regals on les persones posen la seua llavor. Tens molta raó en això, que un regal és fa per a molta gent alhora, i sí, la cartera, no dubtes que va tindre un bon regal aquell dia. Igual que nosaltres al veure-ho. Bests.

    ResponElimina
  24. rosana, tens raó és molt bonic, i a més amés li vaig sentint l'olor per casa meva.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari