divendres, 17 de febrer del 2012

Composition X, Wassily Kandinsky, 1939 Una proposta de Relats conjunts

Composition X, Wassily Kandinsky, 1939 Relats conjunts

S'ha vessat  la capsa  dels meus tresors, que  fa tants  anys  que tenia  guardada.  No reconec  cap  color.    Cap forma  d'aquests  trossets mutilats, em porta  els mateixos records.  Hi ha escombres  i recollidors  de luxe,  per llençar  la trencadissa  de tresors?

38 comentaris:

  1. L'art del caos :D

    suposo que aquestes escombres i recollidors seran de més o menys de luxe en funció de l’impacta visual que ens hagin produït els trossets.

    ResponElimina
  2. Veig que per aquí també a arribat la primavera en forma de mimosa groga

    ResponElimina
  3. És molt bo però m'ha semblat una mica trist, no és agradable haver de llençar els tresors guardats perquè s'han trencat i ja no ens porten cap record.
    Que no ens passi mai en la realitat! :-)

    ResponElimina
  4. M'agrada el Kandinsky, és un dels grans:) Bon cap de setmana preciosa Carme!

    ResponElimina
  5. Dolçor i nostàlgia....m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  6. I així i tot, trencats, ens porten
    a moments únics, especials...

    Llum al teu dia!

    ResponElimina
  7. Östia avui piques alt Carmeta!!!
    aquest paio es un Deu per a molta peña... je je ; els Jueus van sembrar el mon de confusió,per a carregar-se l'art Sacré.... diuen els antisionistes...

    ResponElimina
  8. Carme,m'has fet pensar en una frase de la peli "Cosas que nunca te dije" de l'Isabel Coixet, que diu més o menys així, "Tindriem que poder guardar la felicitat en una capseta a bocinets petits, i així quan la necessiten estirar d'aquests bocinets". M'hi has fet pensar perquè he associat tresor=felicitat. M'ha agradat molt i molt! Feliç cap de setmana!

    ResponElimina
  9. Em temo que no hi ha recollidors de luxe... Carme! No, encara no és primavera... la mimosa és una flor de ple hivern! :) No vulguis córrer tant... ja vindrà!

    Mc, a vegades les coses surten així, sense pensar-les gaire i si, tens raó, m'ha sortit trist. Potser no ens caldria precipitar-nos a llençar-ho tot.

    Una abraçada, merike!

    Gràcies, Elfree!

    Sa lluna, de veritat? Jo pensava que trencats ja no servirien!

    Miquel Àngel, que consti que jo no em fico amb ningú. Són només sensacions... personals i intransferibles. :)

    Moltes gràcies, Marta. Un petó!

    ResponElimina
  10. També sóc un gran Kandinsky-fan, les seves formes caòtiques i colorides m'agraden molt. Encara que s'hagin de recollir ;)

    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
  11. Mentre el caos es pugui recollir no hem pas de preocupar-nos més del compte

    ResponElimina
  12. No ho recullis, Carme! ni se t'acudeixi... llueix molt més així, ben escampadet...

    ResponElimina
  13. Sí que es tristot sí.... però preciós!
    Bonica la mimosa de la capçalera Carme... una sort tenir regals així!! ^^

    ResponElimina
  14. I ara què faràs sense records? Els podràs recuperar? N'hauràs de fer de nous? Quin desgavell...

    ResponElimina
  15. Ferran, si t'agraden, per què recollir-les? :)

    Joan... mirat així sembla tranquil·litzador...

    Vols dir, Montse? trencadissa de records per terra? :)

    Alba, si és un regal ben bonic, oi?

    XeXu, no sabria contestar-te a cap de les teves preguntes... bé cap sí, fer-ne de nous em sembla important i inevitable...

    ResponElimina
  16. Ooooh, CARME!! Tots els records fets a miques!... Clar, així ja no els reconeixes!... Era la teva Col·lecció de Moments?

    Mmmmm... no pateixis, segur que ha estat un malson. Quan et despertis la teva col·lecció estarà ben sencereta! :-))

    ResponElimina
  17. I tant, Assumpta!

    La col·lecció de moments està ben sencera... no en tinguis cap dubte.

    ResponElimina
  18. Menys mal!! :-)) A vegades els malsons poden fer molta por...

    Per cert, molt xula la nova capçalera!! ;-))

    ResponElimina
  19. els trossets mutilats també són una bona metàfora del que és recordar..
    el millor recollidor de luxe és a la memòria!
    per cert, quins tresors més vistosos...

    ResponElimina
  20. Amb el que costa omplir la capsa dels tresors, ja és una pena que es vessi!
    Potser amb paciència en podràs recomposar algun...
    Des de la meva finestra ja fa dies que m'arriba el groc de les mimoses, demanaré al vent que em porti una mica del seu perfum...

    ResponElimina
  21. quina por. No sé xq xò m'entristeix. Perdre tots els records, que s'esmicolin en mil bocins.


    què bonica que és la mimosa!!!! refresca!

    ResponElimina
  22. Tampoc és un malson, Assumpta, només és una metàfora...

    lolita... potser la teva és una bona manera de veure-ho

    M Roser, potser amb molta paciència, no et dic que no! :)

    rits, no fa cap gràcia, oi, que s'esmicolin els records? Em sembla que tens raó, m'ha sortit pessimista...

    ResponElimina
  23. Jo acostumo a dur-me els bocins atresorats del passat al present i els treno. És com renovar-los i viure'ls de nou. Així, trenats, ocupen menys espai i permeten l'arribada d'altres...I la trena creixerà i la podré fer servir d'escala per entrar i sortir de la torre del tresor, que està amagada en la cara oculta de la lluna i m'indica el camí quan aquesta s'ha enfosquit.
    Petons de bon dia, bonica!

    ResponElimina
  24. Amb el pas del temps, aquella col·lecció que tant ens agradava, ara resta abandonada plena de pols, només queda els record.

    ResponElimina
  25. Doncs també tens raó, ara que ho dius... :)

    M'agrada la capçalera nova, també; és vida!

    ResponElimina
  26. Coincideixo amb molts comentaris deixats, l'art del caos i dels tresors guardats de vegades van de la mà, Carme!

    La mimosa ummmm, de les meves preferides...


    d.


    PS: et deixo un poema del meu 'alter ego' botànic:


    Mimosa en flor (Troballes al Jardí Botànic XI; Acacia dealbata)

    I si et dic
    que el teu somriure
    és el sol dels meus dies?

    I si et dic
    que les teves llàgrimes
    són la pluja que m'inunda?

    I si et dic
    que les teves penes
    són els núvols grisos
    damunt del meu cap?

    I si et dic
    que prefereixo
    la teva alegria
    que la meva,
    mimosa acabada
    de florir?


    Poètica de la Botànica

    ResponElimina
  27. No els llencis! Els tresors, fins i tot esbocinats, s'haurien de poder conservar, no?

    Mimosa, flor de febrer...

    ;)

    ResponElimina
  28. Jo et diria que si ja no els reconeixes com a propis faries bé de llençar-los, Carme. Per força ni el "bon dia", diuen.
    El que sí que escombraria ara mateix és aquesta porqueria de lletres que ens fan escriure de verificació; dues paraules en lloc d'una i amb molt problemes per encartar-les. Serà que m'estic convertint en robot, com insinuen les instruccions?
    Quin goig la mimosa!

    ResponElimina
  29. Pilar, em rumiaré bé i m'estudiaré la teva idea... a veure si sé fer-ho!

    Montse, gràcies!

    Ferran, tinc raó? No ho sé pas... però gràcies sempre és agradable que algú te la doni.

    deo, un poema preciós i un nou bloc per descobrir... m'encanten les flors, ja vindré a dibuixar-les!

    Gràcies Yáiza per donar-me la teva opinió.

    Galionar, tens raó, quina ràbia que fan aquestes lletres! Totalment insuportables...

    ResponElimina
  30. El millor recollidor de bocins de tresor són les pròpies mans, el cor, les paraules; i si per atzar es trenca, cal plegar-lo i tenir-lo en un lloc, on malgrat no ser-hi com abans, hi segueix essent.

    ResponElimina
  31. Tantes versions com persones, Dafne, tothom en faria una cosa diferents dels tresors trencats... gràcies!

    ResponElimina
  32. Brillant Carme! Els records esberlats en mil bocins desordenats ni records són!

    ResponElimina
  33. Moltes gràcies porquet!

    Jordi, Uf! breus i afalagadores paraules, gràcies!

    ResponElimina
  34. Es poden llençar els records? es poden oblidar, o esborrar? No déu ser fàcil i pot ser tampoc és convenient...
    Aquest cop ens fas pensar!

    ResponElimina
  35. El relat és trist i em fa pensar. Sembla poesia, gairebé.

    ResponElimina
  36. Hi ha una mica de confusió entre els tresors i els records, en el meu text i també en molts comentaris... Glòria, jo parlo de llençar els tresors perquè han canviat i no són els mateixos... els records hi són un afegit.

    Marcel, gràcies per venir!

    ResponElimina
  37. Mirem-s'ho d'una altra manera, s'ha fet una bona sembrada de colors en temps que en volen retornar a la grisor.

    PD. Fins i tot ha florit la mimosa.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari