dimarts, 28 de febrer del 2012

Jo confesso de Jaume Cabré


Jo mai no  he  sabut  fer  ressenyes  de llibres,  a mi els llibres  m'agraden o no m'agraden i no sé dir-ne  gaire  res  més.

Aquest m'ha agradat!  És  apassionant  i  malgrat  les  1000 pàgines,  te'l vas   cruspint  amb  ganes  i  interès.


Barreja  d'històries seguint el  fil  del pensament,  èpoques  diferents,  i  molts  personatges  i molt  diferents. 
Jo crec  que  si  algú  m'hagués  explicat  la idea  abans  d'escriure'l, hagués  pensat:  impossible  no perdre's.  Doncs  no,  no et perds.  Pot  costar  més  o  menys depenent  del  dia i del grau de concentració que  hi posis  però  no et perds  gens.  De  tota  manera  em sembla  que  per  vacances  amb  temps  per davant  el   rellegiré  per  acabar-li  de treure  tot  el suc,  crec  que no  ho he sabut  fer  a la primera.

El mal  com a tema  central,  vist  des  de molts  angles,  punts  de vista i  èpoques...

L'Adrià  Ardèvol,  és  un personatge  que  es  viu de molt  a prop. 

"Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vall­carca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable. De sobte havia entès que sempre havia estat sol, que mai no havia pogut comptar amb els pares ni amb un Déu a qui encar­regar la cerca de solucions malgrat que, a mesura que creixia, m’hagués avesat a delegar en creences impre­cises i en lectures ben diverses el pes del pensament i la responsabilitat dels meus actes.  Ahir dimarts a la nit, tornant de casa d’en Dalmau, mentre entomava el rui­xat, vaig arribar a la conclusió que aquesta càrrega em pertany només a mi. I que els meus encerts i els meus errors són responsabilitat meva i només meva. M'han fet falta seixanta  anys per  veure-ho."

39 comentaris:

  1. Ai Carme, les ganes que tinc de llegir-lo. Me'l vaig comprar fa mesos i el vaig iniciar però el vaig haver d'aturar. Com tu dius, depèn molt del grau de concentració i ara passo una època en que no puc assumir lectures més complexes com les d'aquest llibre. He d'esperar a que el meu caparró se centri més i llavors segur que l'engegaré.

    Ja em va passar amb les Veus del Pamano, i després el vaig gaudir com mai.

    Així que paciència i ara miro de seguir llegint coses més "senzilles" o que no requereixin màxima concentració.

    ResponElimina
  2. Quan es gaudeix amb la lectura d'un llibre fa il·lusió saber que altres persones també n'han gaudit. Celebro que t'hagi agradat tant com a mi, Carme.

    ResponElimina
  3. porquet, cada llibre té el seu moment, ja el trobaràs i el gaudiràs, n'estic ben segura!

    Assur, a mi també em passa crees com una mena de complicitat i de sentiment en comú que fa il·lusió com dius. Encantada de compartir aquest plaer de lectura amb tu. Gràcies per dir-ho!

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt aquest llibre.
    Tant, que ja l'he llegit tres cops!
    (i es troben matisos nous cada vegada)

    ResponElimina
  5. Com diu un bon amic meu
    "no ets tu qui tries les coses,
    són elles que et trien a tu"
    i en el meu cas, és una veritat
    com un temple.Sempre hi ha un moment més favorable per fer totes les coses.

    Bon dia nina!

    ResponElimina
  6. Fa uns quants mesos que el vaig llegir, crec que com dieu val la pena fer una segona lectura.

    ResponElimina
  7. Uf, uf, si encara no he llegit 'Les veus de Pamano'... em sembla que aquest em queda molt lluny... naturalment no el descarto pel futur, però em sembla que és del tipus d'històries que no m'acaben d'entrar, i 1000 pàgines... potser és massa per un llibre que no enganxi.

    ResponElimina
  8. Crec que jo també l'hauria de rellegir per traure-li tot el suc. De vegades, durant la lectura, em costava concentrar-me però les relectures sempre em fan peresa perquè en tinc tants nous per llegir per primera vegada... Ara estic amb Murakami.

    ResponElimina
  9. Tres cops, llum! T'has convertit en una experta! No crec que jo arribi als tres cops. Més de tres cops només he llegit el Petit Príncep i tres cops exactes Els Apòcifs de Pedrolo. I res més.

    Sa lluna, crec que per això a quest llibre em buscarà durant les vacances... ara l'he llegit, però no m'ha semblat el meu millor moment per llegir-lo.

    Montse, ja comentarem les relectures més endavant... a veure com se'ns han posat...

    XeXu, aquest no ho sé, no posaria les mans al foc que t'agradés, però les Veus del Pamano, crec que sí. T'ha d'agradar per força, o sigui em sembla impossible que no t'agradi i no és un llibre de dones, segur! ;)

    Noves Flors, ja ens explicaràs quin Murakami. L'1Q84, potser?

    ResponElimina
  10. Que té aquest llibre que el trobo en molts blogs???
    Torna a ser un senyal que l'he de llegir. Ara no puc, però de ben segur que ja arribarà el moment adequat per llegir-lo.
    Gràcies per la motivació!!!!

    ResponElimina
  11. Dona, qui ho ha dit que no saps fer ressenyes? :-) A mi em sembla una ressenya molt ben feta!

    Ara bé, tinc tantíssims llibres pendents, entre els meus, els que em deixa la R., els que em deixa la V. i els que demano a la biblioteca que ja veig impossible afegir-ne més!! :-)

    ResponElimina
  12. Em va agradar molt.... és tan peculiar l'estil del Jaume! I soprenent.... Jo he de dir que després de 990 pàgines em va agafar un nosequé, em vaig estancar i no tenir prous pebrots per acabar-me'l. Uns sentiments estranys es coien dins meu... i és que els finals són tan tristos!!! passades unes setmanes no m'hi vaig poder resistir i el final és colpidor.
    Ara, a pel següent!

    ResponElimina
  13. Dafne, ja trobaràs el moment adequat... aquest llibre necessita el seu moment, no és pot llegir de qualsevol manera. És especial.

    Assumpta, ben feta no, és una ressenya de no buscar les paraules, de deixar que surtin les que vulguin i no capficar-m'hi més. Assumpta, tenir llibres pendents per llegir a mi em sembla una gran sort, per tant a gaudir dels que tens... jo també en tinc una quants!

    Alba, no saps com t'entenc, jo com que sóc una mica kamikaze... vaig resoldre aquesta "por" al final... al revés que tu, tirant-m'hi de cap i com més aviat millor... però sí, tot plegat és tan trist... però tan humà, tan humà, que fa gairebé mal... pensar que som així.

    ResponElimina
  14. Carme...aquest llibre em mira de reüll des de la tauleta...però encara no li toca...vaig molt a poc a poc darrerament i, per això, trio llibres curts. De fet, sempre m'han agradat més els llibres que són com postals però un pèl més llargues. Un petonàs, bonica!

    ResponElimina
  15. Bé, la veritat és que jo no sé com és una ressenya "ben feta"... A mi m'agraden aquelles que, sense explicar massa cosa, però sí donant una petita idea de què va, comparteixen les sensacions els ha produït.
    Després, hi ha gent súper ben organitzada, com en XEXU, que posa el títol, l'autor, l'editorial, les pàgines, l'edició (jo això m'ho he copiat d'ell! hehehe) però el que més m'agrada a mi és el comentari personal i tu aquí dius:

    1.- Que el llibre t'ha agradat.
    2.- Que hi ha moltes històries diferents, de diferents moments i amb protagonistes diversos.
    3.- Que està tan ben lligat que, malgrat el punt "2" el llibre es llegeix sense perdre's.
    4.- Que és un llibre molt llarg però que manté l'interès, de tal manera que no "es fa llarg"
    5.- Que el tema de fons de tota l'obra és el mal.

    Et sembla poc? Noia, això és una bona ressenya! :-)

    En quant a tenir llibres pendents, a mi m'encanta!!... En tinc molts de Dickens però, clar, els vull anar alternant amb altres, que sinó al final no en gaudiria, i aquí és on entren les meves amigues V. i R. que me'n deixen de ben diferents. A més, en aquests temps de crisi, tenir una llista dels que vols anar buscant a les biblioteques també va bé :-))

    ResponElimina
  16. Tot el que he llegit d’en Cabré m’ha agradat molt. Encara no he llegit les veus del Pamano, no em venia de gust fer-ho i, suposo, que un dia o altra l’agafaré amb les ganes que es mereix. No tinc presa per llegir el “Jo confesso” i ara, amb una mica de visió de tot el què he anat llegir sobre la novel•la crec que és un dels llibres que m’agradarà.

    Bon tast ens has portat, m’agrada, crec que és del meu estil.

    ResponElimina
  17. Doncs la teva manera de fer ressenyes em serveix molt més que les que pugui fer qualsevol erudit professor de literatura. Tinc aquest llibre encara per començar; la veritat és que em fa una mica de por la seva llargada, i tampoc la concentració és el meu punt fort en aquests moments... Però és evident que no puc ajornar gaire més la seva lectura.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  18. Oh, oh! Carme, aquest el tinc a la prestatgeria de casa, casa. Esperant-me! Ma mare ens el va regalar (a mi i a ella mateixa) per Nadal i l'he deixat allà per a què se'l pugui llegir abans. Vaig llegir les Veus del Pamano abans de Nadal i em va agradar molt! Aviam aquest. Però he de dir que l'edició de tapa dura pesa una animalada... Encara me'l compraré per ebook! (i si no ho faig és perquè tenir dos cops el mateix llibre ho trobo una ximpleria i és car, que si no..!)

    ResponElimina
  19. no l'he llegit, però m'ha impressionat l'última frase que transcrius.

    fa uns mesos, un client m'explicava que havia escrit un llibre on descrivia molta part de la seua infància i de la història de la ciutat, des dels seus ulls.

    vaig dir-li que mon pare també està escrivint de la seua vida, amb molts detalls de quan era petit, arribant a l'adolescència, i que m'agrada molt llegir-lo, però m'agradaria llegir també com explica vida seua de més gran, ja adult, fins ara... la part més recent que pot semblar que "no té tant d'interès", perquè els paisatges i les situacions, més propers, són més "coneguts", però... acostumem a parlar del passat, fins i tot d'intimitats del passat, i no tant del present.

    aquell client me va dir que ell no s'atreviria a escriure dels últims anys i del present... que només podria aproximar-se a fer-ho camuflant-se en la ficció, que la vida adulta "més val no llegir-la"... me va semblar que se li feia un nus a la gola, mentre m'ho dia. vaig dir-li que a mi sí que m'agradaria llegir-los la vida recenta, a ell o a mon pare, saber que se senten prou "lliures" per a escriure-la. però se'n va anar poc convençut.

    no sé si la novel·la del jaume cabré és autobiogràfica, o mig "camuflada", com aquell client en tot cas la faria, ni fins quina edat del protagonista arriba.

    ja et dic, amb l'última frase, m'has fet recordar aquell client...

    ResponElimina
  20. Carme, jo em vaig enamorar de Les veus del Pamano i ara tot just he començat a llegir el Jo confesso. No sé el temps que tardaré perquè la lletra és una mica petita i no puc anar gaire de pressa. Pel que he llegit fins ara, els dos llibres em sembla que són força diferents...
    Quan l'acabi et donaré el meu parer.
    Petons.

    ResponElimina
  21. Ai Carme em podria fer una paret de llibres amb els que tinc pendents de llegir...si t'ha agradat jo me'n refio ...de tant en tant em salto l'ordre d'espera i intempestivament em llegeixo un que no tocava o no havia demanat tanda...a veure per sant Jordi ...gràcies!

    ResponElimina
  22. Boníssim, el llibre, genial Cabré. te n'has sortit molt bé amb la ressenya, a més els llibres ja tenen aquesta funció agradar o no, i si t'ha agradat, doncs ja no cal cap ressenya ni res. Un llibre només necessita lectors, la resta, sobra.

    ResponElimina
  23. Algú va dir que no s'ha d'amagar la llum a sota de la taula. Jo també crec que si et creies que no sabies fer ressenyes de llibres, acabes de fer-ne una i de molt bona.

    En quant al llibre, és molt bo. Es mereix tot l'èxit que està tenint. S'ha de ser molt bon escriptor per fer que una història tan complexa, ens acabi engantxant tal i com ho fa.

    ResponElimina
  24. Aquest llibre em persegueix. És com si de cop, tothom del meu voltant s'hagués posat d'acord per llegir-lo. I m'estrenyava que no passés a la catosfera.

    Com tu, totes les veus que en parlen ho fan molt positivament.

    En tinc tants en llista.... algun dia arribarà. Segur.

    ResponElimina
  25. Núria, segur que un dia més que mirar-te de reüll et farà l'ullet i cauràs rendida als seus peus, encara que sigui més llarg que 1000 postals! :)

    Ostres, Assumpta, ho expliques tant bé que m'has convençut! :)

    Carme, tot i que m'ha agradat molt Jo confesso, encara vaig gaudir més amb les veus del Pamano, la veritat. Em va encantar!

    Galionar, ja trobaràs el bon moment. No és un llibre per forçar-s'hi gens... quan et vingui de gust.

    Noves flors, només et desitjo que el gaudeixis tant com jo... m'ho vaig passar de bé! :)

    Pesa, pesa, Yáiza! Si m'ho diràs a mi que fa més d'un mes que el carretejo a munt i avall pel tren... :)

    Iruna, m'ha agradat tot això que expliques, saber-ho... Jo no crec que sigui autobiogràfica o al menys no en té pinta... No ho sé. Costa de dir els coses tal com són, a vegades... i no fer mal a ningú o no fer-te mal a tu mateix.

    Són molt diferents, M Roser, però tot i que prefereixo les Veus del Pamano, aquest també està molt i molt bé!

    Doncs per Sant Jordi, Elfree, no hi ha pressa, o a l'estiu amb calma... :)

    carina, m'agrada això, un llibre només necessita lectors! :)

    J. Policarp, moltes gràcies, m'afalaga que penseu que é una bona ressenya!

    ResponElimina
  26. rits... algun dia arribarà, segur, és dels que no pots deixar de costat!

    ResponElimina
  27. Va caure per les festes de nadal... ;o)
    A mi també em va agradar molt. No et perds per què tot i haver molts personatges, en el fons, molts d'ells són el mateix posat en èpoques diferents.
    No sé si me'l tornaré a llegir... També tinc llista d'espera. Si ho faig potser serà d'aquí uns anys.
    Però sí que hi ha molts detalls que voldria rellegir per pensar sobre el que proposa en Jaume
    petó

    ResponElimina
  28. Pel que veig és un llibre que s'ha de llegir. Ara, això de les 1000 pàgines em reté una mica...
    Me l'apunto.

    ResponElimina
  29. Hehehehe ara ja no diràs més que no saps fer ressenyes!! :-)))

    ResponElimina
  30. A Cabré el vam tenir a Berlín la setmana passada, presentant la versió en alemany del "Jo, confesso". Molts catalans no saben (no tenen perquè, de fet), que Cabré és un dels autors nostrats més famosos a Alemanya. Ho dic de debò!

    ResponElimina
  31. Jo no sé si ho faré, però crec que l'hauria de rellegir. És un llibre que s'ho val i no em sembla fàcil captar-lo del tot en un sol cop, Fra Miquel!

    Glòria, QUAN TINGUIS TEMPS I CALMA...

    Assumpta, crec que no m'atreviré a dir-ho més... només ho pensaré... :)

    Ferran, no m'estranya gens, és boníssim!

    ResponElimina
  32. Amb tants de llibres que em dieu... No sé per on començar, ja arribaré a la meta quan sigui, ara he començat al retorn a la lectura els dissabtes, els demés die... ja, ja, el temps. i ja m'he n'he cruspit quatre, un me'l vaig deixar a mitges i sense pantys, PELANDO LA CEBOLLA de GUNTER GRASS, NO VOLIA APRENDRE RUS, PERÒ N'HI HA DE NOMS QUE EM RETARDAVEN LA LECTURA I EM FEIEN ANAR DE BÒLIT PER SEGUIR...RES, FORA, Sabeu que una neboda vol que estudii RUS... amb la memòria retentiva que tinc, hauré de tornar a nèixer... Fins l'abecedari té lletres... Ara, el que veig es que tot em vol bé, i em posa el plat dels seus condiments davant i la forquilla i apa, noi, endrapa que et fa falta./ De vegades, l'humor també va be per distreure, no en feu massa cas... Anton.

    ResponElimina
  33. Només n'he llegit el primer capítol. M'ha fet bona impressió. Però me'l guardo per a d'aquí a uns quants mesos, per poder-lo assaborir com cal.
    Me'n vaig a veure les aquarel·les de l'apunt anterior. M'ajudaran a desconnectar, que diuen ara.

    ResponElimina
  34. Davant de la pressió que rebo per llegir 'Les veus de Pamano' (no només teva!) hauré de fer un pensament, però dóna'm temps. Tal i com ho dius, no em deixes altra opció que llegir-lo, però pensa que si no m'agrada vindré personalment a trencar-te les cames, que sé on vius! Bé, no ho sé, però ja et trobaré!

    ResponElimina
  35. Anton, el bon humor sempre ajuda! Rus? a mi que no m'hi busquin aprenent rus... però amb això dels llibres tu a la teva, no ens facis gaire cas!

    Jordi, fas bé, necessita temps i calma!

    XeXu, mira fins i tot amb aquestes teves amenaces... insisteixo: t'agradarà (mare meva, si en puc ser d'imprudent!)

    Ah! I no caduca, tens tot el temps que vulguis!

    ResponElimina
  36. Hahahaha nooooooo, no ho pensis!! :-))

    ResponElimina
  37. Vaig llegir el llibre pràcticament 2 anys justos després d'aquests comentaris que en fas.
    Penso que has clavat la crítica. És un llibre extraordinari. Encara que sembli contradictori, és bo encara que parli del mal.
    Fa mal llegir tan de mal.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari