dimarts, 24 d’abril del 2012

Bocí de barca





Deslliga els  rems,
és temps  de navegar.
L'ormeig  a punt,
no hi ha  bitllet ni tria.
Junts, en la blava barca.


31 comentaris:

  1. La barca blava ( el color, una anècdota)sempre és a punt per bogar pels camins de la mar(vida).
    Cal que no restem parats i, tots junts, anem a cops de rem fins a una fita comú.

    ResponElimina
  2. junts, en la blava barca.. no hauria de poder ser d'una altra manera..
    m'agrada el fragment com a dibuix, molt bonic!

    ResponElimina
  3. es precios i mes segur que molts creuers
    petons salats

    ResponElimina
  4. Deslligar els rems i agafar-los amb força... i demanar-los que condueixin la barqueta cap allà on jo vulgui anar, un lloc de calma i pau :-)

    ResponElimina
  5. ai, estic fatal! saps que he llegit "bocins de barça"? i la barca blava i vermella.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf! Ara mateix que et llegeixo acaben d'eliminar al barça... oooooohhhhhh!

      Elimina
    2. Com diu en Pep... es veu que aquest any no tocava... Bé, jo encara tinc moltes reserves de títol dins el meu magatzem d'alegria blaugrana :-)

      Elimina
  6. Cal remar tots plegats amb força, i alegria també, per arribar on desitgem.

    Bessets, blaus com l´horitzó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, sa lluna, cal remar plegats... amb alegria, m'agrada aquest afegit... :)

      Bona nit, dolceta, besets de mar.

      Elimina
  7. la calma que necessitem és dins aquesta barca

    ResponElimina
  8. S'albiren aventures...Com a bruíxoles els estels! Bona nit, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva continuació poètica, Pilar. Gràcies preciosa, bon vespre!

      Elimina
  9. Remar comporta esforç, però es millor que deixar-se endur per el corrent.
    Con deia en Foix "Vinguen els rems..."
    Bona nit!

    ResponElimina
  10. És curiós, jo també he llegit al primer cop d'ull "bocí de Barça" i fins i tot he llegit el vers i m'ha semblat adient les paraules d'ànim davant la derrota...Mira per on m'havia semblat una dedicació i la veritat és que també hi queda bé oi?
    Divagacions apart, si encara hi ha lloc i em deixes, jo també vull pujar a aquesta "blava barca" on s'hi navegarà molt a gust amb aquesta "alegria" cap aquest destí tan maco de "calma i pau"!!
    Gràcies per aquest pensament tant engrescador!!

    ResponElimina
  11. Pos avui m'agrada tan o més el poema que el dibuix , amigueta, no et pensis que t'en faig despreci del teu oferiment d'hostatge he? passa que estem molt atrafegats perque hem vambiat la caseta de fusta de la garrotxa per una casa com deu mana a la punta nord est de la Noguera prop de Pons i ja fa setmanes que anem i venim .Ara hem desmuntat a santa pau i haurem de muntar a Oliola que es on em trobat la casa , que també hi sou convidats he? Ara pla !!!
    Petonets i abraçadetes
    Miquelangel "lo nagual".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oliola... sí, ja sé on és, tot i que sempre hi he passat a la vora i mai no hi he entrat.

      Que us vagin bé els canvis, Miquel Àngel, "lo nagual"

      Elimina
  12. M'agraden molt molt els dos darrers versos.

    ResponElimina
  13. Excel.lent, Carme. Brevis breviter i no sé què més, que deien aquells ;-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari