divendres, 20 d’abril del 2012

Entre les roques

Inspirada  en la tanka  de  Francesc  Mompó.
Gràcies  Francesc!


Ho callà  tot.
Pintà totes  les coses
de roig  silent.
Pètals entre les  roques
perduren, es desfullen.

35 comentaris:

  1. Aquesta tanka és fantàstica.
    Aquesta flor, a mi, particularment em meravella i m'emociona quan s'obre. Són només vint-i-quatre hores d'una bellesa espectacular!
    Un petó gran, molt gran! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc ni idea de com es diu la flor i tampoc no vaig saber trobar-la... tu ho saps, fanalet?

      Gràcies pel comentari. et meravella i dura 24 hores... perdure i es desfullen com tantes altres coses. :) un petonàs!

      Elimina
    2. Carme, no sé si és el nom, però jo la conec com les plomes de Santa Teresa. Les fulles, de tipus planta crassa, semblen plomes i d'elles en surten les flors. Si mai vols, ja ho saps, te'n dono un esqueix! :)

      Elimina
  2. Avui m'has ofert un "Bon dia!" preciós amb aquesta flor/poesia meravellosa!
    Gracies, Carme :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, per venir, bonica! Bon cap de setmana, Glòria!

      Elimina
  3. Entre les roques... els secrets. Acabo de descobrir que és la "tanka"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo les vaig descobrir fa anys a través de Martí Pol.

      Em van encantar... tenen un no sé què que les fa especials... bé en Francesc ho diu molt bé al comentari del seu blog.

      Elimina
  4. És molt simbòlic... tant podria parlar de la flor com d'una persona, però llavors, potser, seria trist... Ai, CARME! ja saps com em costa a mi interpretar la poesia, però el dibuix és tan bonic i les paraules m'han semblat tan plenes de missatge...

    Ara diré una burrada pròpia "d'asnalfabets poètics"... a mi, sense saber-ne, m'agraden més els tankes que els haikús... són tan curts!! Amb un (o una, que mai ho sé) tanka pots trobar més missatge... res, res, que ja divago :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gràcia de la poesia és aquesta que es pot interpretar de diverses maneres, jo a vegades ho intento i no me'n surto i a vegades em surt millor. crec que és gràcies a la inspiració d'en Francesc, que ell fa poesia de veritat i no com la meva... :)

      A mi m'agrada sempre parlar d'una maner o altre de els persones, però no així és trist, volia parlar dels canvis que tots tenim...

      A mi també m'agraden més les tankes que els haikús..

      Elimina
  5. Sembla impossible com, entre les roques més dures, hi ha espai per a la vida.

    ResponElimina
  6. La natura és molt sàvia, per això als llocs més inversemblants, podem trobar-hi autèntiques meravelles en forma de flors, que ens donen una lliçó de com sobreviure en llocs i circumstàncies
    adverses i penso que l'ésser humà en pot prendre bona nota...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura és sempre tota una escola per les persones... tens raó!

      Una abraçada.

      Elimina
  7. Una meravella de poesia i de dibuix Carme....s'agraeix la contemplació de la bellesa ....gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efree, també s'agraeixen els comentaris com el teu! :) Gràcies!

      Elimina
  8. No coneixia aquesta flor ni la poesia que desprèn. Gràcies per ensenyar-me-la!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies, Carme. Ets un regal de vida que sempre lluu.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, per la inspiració, Francesc. Una abraçada!

      Elimina
  10. Gràcies per regalar-nos passió en flor. Un petó, bonica!

    ResponElimina
  11. Hora de relax, al final puc entrar al teu racó
    i assaborir el teu poema, mentre els colors donen llum a aquests ulls cansats.
    Com sempre, ho aconsegueixes, gràcies!

    Bona nit Carme, bessets.

    ResponElimina
  12. La bellesa més inesperada, la podem trobar en els llocs més abruptes, i fins i tot inimaginables!!!
    Bona nit Carme, i que no s'aturi la bellesa que sorgeix de les teves mans i del pensament!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Dafne, bon començament de setmana... la natura sempre és increïble!

      Elimina
  13. Pos jo no en se gare de callar però la flor , que no en se el nom, però ja l'havia vist m'agradat molt com l'has fet . Artista! i Hostalera ara ahurem de quedar un dia !!! perque et vull fer un concert privat només per vatros , amb equip i tot he ? cobro amb petons ja saps ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel, jo a vegades he callat massa, però finalment li acabo trobant avantatges a saber callar... cadascú és com és i hi ha d'haver gent per tot. El món no avançaria si tothom callés i ningú protestés.

      :) El petó ja te l'envio per avançat...

      Elimina
  14. Trobo a faltar els teus dibuixos i les teves paraules, però noia, les obligacions apreten i no dono per més, per ara. En tot cas, m'agrada saber que en qualsevol moment puc passejar-m'hi, per casa teu.

    Records, Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran, les coses va com van... no t'hi capfiquis... :) tant tu com jo ja sabem on trobar-nos! Una abraçada!

      Elimina
  15. Poques paraules necessites, Carme, per destil·lar íntima poesia.
    Quin dibuix, quin poema ens faràs per Sant Jordi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria... encara no el tinc... i no m'inspiro... quins nervis! :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari