dilluns, 30 d’abril del 2012

Neixen fulles


33 comentaris:

  1. Ara és moment de créixer, de rebrotar, aquests ruixats per sorpresa aniran molt bé a tot el regne vegetal, i no tan bé a la roba que vaig estendre ahir a ple sol...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima de roba, XeXu!

      Les fulletes tendres de colors bonics estaran contentes...

      Elimina
    2. No pateixis, XeXu, d'aquí a que la vagis a recollir té temps d'assecar-se i mullar-se vàries vegades hehehehe

      Elimina
  2. En aquest moment ben bé que res no l'atura...:)
    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  3. La mutació de la natura que no deixa de sorprendre’ns. Sort que és així, encara.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre puguem emocionar-nos amb la natura i sorprendre'ns... res no està perdut encara, papallona. Abraçades.

      Elimina
  4. La vida, la joia de no aturar-se.
    Això sí: m'aturo un moment en el plaer d'aquests penjolls exquisits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aturar-se sense aturar-se... una paradoxa ben bonica de les que a mi m'agraden.

      Sempre la claves, Jordi! Una abraçada.

      Elimina
  5. les fulles segueixen
    creixent i creixent
    pollancres de poble
    negre, de blancor ...
    tremolosa ....xops
    d'aigua abrilenca
    arracades de vida
    frits de futur

    ResponElimina
    Respostes
    1. creixent i canviant de color del principi fins al final...

      una abraçada, Elfree!

      Elimina
  6. És fantàstic... quan veiem la tardor, caure les fulles... i l'hivern, que sembla que res no pugui tornar a brotar... el curs de la natura ens ofereix de nou un renéixer esclatant de vida!

    ResponElimina
  7. Sort que la vida no s'atura i sempre naixen flors i brots nous. I... ja ho deia Llach, cal que neixin flors a cada instant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre podem gaudir de cada canvi i regal de la natura... sempre...

      Elimina
  8. És veritat Carme, la natura és com un miracle, ja pot haver-hi secades, glaçades o inundacions...
    Tard o d'hora torna a reneixer, amb fulles, penjolls, flors...El cicle de la vida continua, any rera any...Potser sap que tu ho dibuixaràs???
    Bon pont.

    ResponElimina
  9. I és ara quan es mostra més esplendorosa i més esponerosa. Ràpid! A trepitjar natura per a copsar aquests moments irrepetibles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ràpid... que no ens perdem la primavera... que passa volant... a trepitjar natura... a consumir bosc (que deia un amic meu)

      Elimina
  10. I mentre la vida no s'aturi, els brots cada cop seràn més bonics i formosos!!
    O almenys així intentarem que siguin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I gaudir d'aquestes coses senzilles i màgiques... a vegades és tot el que tenim.

      Elimina
  11. Respirar i no defallir. La natura ens ho diu cada dia.
    una abraçada i bon dimarts!

    ResponElimina
  12. Una abraçada... a prendre models de la natura.

    ResponElimina
  13. Al nostre interior,
    arrecerat al cor,
    i nodrit pel cervell,
    neix el verd més novell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel poema, Olga, ho dius molt bé, o al menys és ben bé com ho sento jo, encara que ho diguis tu! :)

      Elimina
  14. I que no s'aturi!
    I que tampoc corri tant, caram!

    ResponElimina
  15. Quina observació tan acurada de la natura en els teus posts, Carme!
    Tot està en ple esclat de vida i color!
    Ha, ha...Té raó el Veí, però, va embalada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són moments bonics d'observar la natura i no se m'acaben mai, amb tants anys encara descobreixo colors que no havia vist i tinc noves experiències! Gràcies Glòria!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari