divendres, 27 de juliol del 2012

Citació de Borges i posada en pràctica. Diplomàtics en foto



Una imatge  de  la Isabel Barriel


He  comès  el pitjor  dels  pecats
que  un home pot  cometre:  no he estat 
feliç. Que  les  glaceres de l'oblit
m'arrosseguin i em perdin sense  pietat.
Els  meus pares  em van engendrar pel
joc arriscat i bonic de la vida,
per a la terra, l'aigua, l'aire  i el foc.
Els  he defraudat.  No he estat  feliç.

J L Borges   (fragment)   (la traducció  és  meva)

Hem de posar-hi remei mentre hi som a temps, podem fer altres pecats que sigui menys greus que aquest... aquest no, si us plau. Sigueu feliços...  millor  dit  siguem  feliços.

Ara,  aquesta  tarda,   vaig  a ser  feliç  una estona  fent  "diplomàtics"   i espero  que  demà  seran feliços  els  que  se'ls  mengin...  amb  el  gelat  de  biscuit  glacé  que  acabo  de fer  i que ja s'està  gelant  i   la xocolata  calenta  que  faré  demà  al moment.

Ja  estan!  En  voleu?




52 comentaris:

  1. Mai, no ens ho podem permetre!! (ben traduït!)

    ResponElimina
  2. Per això lluito i lluito cada dia, CARME... Sí, així ha de ser... No podem permetre de cap manera que el desànim faci niu als nostres cors, que hi clavi les seves arrels. De cap manera... ens hem d'esforçar per a ser feliços!

    Tenim tantes i tantes coses bones al nostre entorn!!

    L'altre dia vaig veure una frase que no recordo de qui és... deia "plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus".

    Que tinguem dret a queixar-nos d'algunes coses que no funcionen (que el tenim) no vol dir que haguem d'estar tot el sant dia amargats i amargant la gent del nostre entorn...

    Jo, cada dia, quan em llevo, per un trosset de finestra oberta, miro els arbres de la vorera del davant i dono gràcies, perquè és un tresor, una petita representació de la natura que tinc a l'abast... i ho puc veure!!

    Hem de ser feliços!! No s'hi val a veure només les coses negatives, siguin del caire que siguin... i que hi ha moments que ho passem malament, o molt malament... sí, d'acord... però i els moments en que ens passen coses bones? que no els comptem? que només hem de veure allò que és negre, fosc i trist?

    Hem de ser feliços pel nostre bé i pel bé de la gent que ens envolta... que un somriure és gratis i té un valor infinit... i una abraçada... i una paraula bonica... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja és ben bé així, ja. A vegades costa, prou que ho saps. Però no podem claudicar.

      Jo parlo amb moltes persones que tenen ansietat i/ o depressions molt fortes. Una de les coses millors de la meva vida és veure com en unes setmanes ja no fan aquelles ulleres grises i profundes i que quan arriben et diuen: estic molt millor. A vegades penso, com és que m'has de pagar els diners ells a mi si em donen unes alegries i il·lusions tan grans... ;) Es pot vèncer tot. Per més que costi.

      I que consti que a mi algun cop també em costa... però s'ha de segur vivint amb les coses boniques que tenim: la bellesa en el sentit més general ens salva sempre. Bellesa interior i bellesa de tot els que ens envolta.

      Un somriure té valor infinit, tens tota la raó! Gràcies, Assumpta!

      Elimina
    2. I tant que a vegades costa! A vegades costa molt, molt... i sembla que els núvols són foscos, atapeïts, que ens prenen l'aire i no podem ni respirar bé... Però quan costa, hem de saber demanar ajuda (ni ens hem d'avergonyir, ni ens hem de sentir culpables)... i acceptar-la... i, al primer símptoma de "pas endavant en la bona direcció", agafar-nos ben fort a les petites coses bones i, llavors, els passos següents ja aniran sortint cada vegada més bé :-))

      Sí, suposo que en una feina com la teva, sentir que algú et diu que està millor t'ha d'omplir molt, molt :-))

      Elimina
  3. M'agrada molt més la traducció que has fet que l'original, tot i no haver-lo llegit. És molt millor, on va a parar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, em sembla que em prens el pèl... :) però fins i tot així em fas somriure... :)

      Va te l'acosto fins aquí... perquè no diguis... per cert he oblidat de dir que és un fragment.

      He cometido el peor de los pecados
      que un hombre puede cometer. No he sido
      feliz. Que los glaciares del olvido
      me arrastren y me pierdan, despiadados.

      Mis padres me engendraron para el juego
      arriesgado y hermoso de la vida,
      para la tierra, el agua, el aire, el fuego.
      Los defraudé. No fui feliz

      Elimina
  4. Saps, CARME? Estava pensant i crec -clar que això no es pot generalitzar, suposo que cada persona deu ser diferent i, en això hi entens moooolt més tu que jo- però bé... jo crec que el sol fet d'intentar ser feliç ja et fa sentir una mica més feliç. Pot ser? :-)

    Bé, a mi em passa... Si algun dia em sento una mica trista, em poso aquella cançó que sé que normalment m'anima, busco un record positiu, penso en les coses bones que tinc al meu entorn...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em passa! I hi ha dies que tinc ganes de ser infeliç i ja sóc més infeliç. I llavors penso que sóc tonta, i torno a començar.

      Elimina
    2. Sí, sí, Assumpta, tens raó, ja és ben bé així, ja!

      En la tendència de la psicologia que jo utilitzo per els teràpies, fem servir exercicis que van en aquest a línia. Més concrets i més pautats per les persones que no saben fer-ho (o que no poden en aquell moment) de la manera general que tu dis. Però en el fons és el mateix. Les persones quan estem tristes, deixem de fer petites coses que si no estiguéssim tristes faríem. Recuperar aquestes petites coses ja fa sentir millor.

      Sílvia, m'has fet gràcia, perquè tens raó, això també passa... funciona en un sentit i en un altre. :)

      Elimina
    3. "Recuperar les petites coses"... sí senyora!! Com m'agrada aquesta expressió!! :-DDD

      Elimina
  5. Ai Carme, els anys que he passat jo anat a teràpies d'aquestes! i el pitjor de tot es que la meva personalitat ja ha adquirit el costum de la negativitat. ( bé,be... ho reconec, sempre he vist el got mig buit. Però que consti que m'esforço a veure'l mig ple ;) ). I aquest poema es molt bonic, crec que el penjaré a la cuina al costat de la noia-vella o del ying i el yang, que són els meus "despertadors" per quan he de canviar el xip.

    Una abraçada i pensa que els teus post també desperten somriures i positivitat. Es que ho portes a l'ànima noia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, sí que em sap greu que no t'hagin canviat el xip d'una manera més definitiva tots els anus de teràpia... clar que la vida sempre ens "regala" mals de cap i sovint hem de tornar a començar. Però jo crec que cada recomençament és més fàcil que l'anterior.

      Gràcies per les teves paraules i t'envio també una abraçada ben forta.

      Elimina
  6. Tota la raó..... no ser feliç és un pecat! però ja ho va dir Borges, els pares et porten al joc arriscat de la vida i mai podràn saber d'avantmà si el cervell del seu fill/a el permetrà ser feliç o no... :((

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un joc arriscat, és cert! Però a vegades tot i tenint molt bones cartes, sembla que no ens en sortim. :)

      Elimina
  7. És, sense dubte, el millor dels consells: posats a pecar, que no siga d'infelicitat, amb tanta varietat com hi ha per triar... De fet, m'hi pose ara mateix :) Bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon cap de setmana, Alfred, busca maneres de pecar més divertides i sigues feliç amb elles! :)

      Elimina
  8. Amb la quantitat de coses que tenim, sembla una mica estrany que no siguem feliços, però jo penso que no cal culpabilitzar-se si no ho aconsegueixes, perquè no només depen de nosaltres, sinó d'un cúmul de coses alienes...El que si que hi hem de posar són les ganes, i una actitud positiva, i ja tindrem molt de guanyat...
    El got sempre mig ple, com a mínim, d'esperança.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre depèn de nosaltres, però en molt bona part sí! Aquesta actitud positiva que dius és importantíssima.

      Elimina
  9. És d'aquestes coses que saps que has de fer, ser feliç, però que et fan pressió si no ho ets. Bé, i què és ser-ho? Algú ho sap? Estic tan segur de que la felicitat ens agafa per sorpresa i aquí està part de la gràcia, com de que és puntual i efímera, no pot durar massa perquè perdria valor. Ara, l'avantatge d'això és que la podem aconsegir, per exemple, amb un bon geladet en el moment que més de gust ens ve.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pressió... és cert. Hi ha persones que et pressionen molt perquè siguis feliç malgrat tot. I tampoc és això. No sempre ens agafa per sorpresa, XeXu, a vegades la voluntat compta molt. De fer les coses que per a tu són importants, de conduir les coses al menys en la direcció que volem, encara que sempre surtin tants entrebancs.

      Elimina
  10. Què certa aquesta reflexió, què bella! Sabia el que deia Borges. Allò difícil, a vegades, és posar-ho en pràctica. Però tu en saps, ja ho veig :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He fet una recepta fàcil! Que tampoc convé fer-la gaire sovint... sinó els quilos ... :) Ara posaré la foto dels diplomàtics que acaben de sortir del forn...

      Elimina
  11. Ai, bonica!...jo ho intento cada dia...tot i que no hi ha recepta crec que l'amor, la salut i la intel·ligència crec que fan una bona massa mare...Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé així, Núria, aquestes coses són les més importants... les tres que dius i la quarta: la d'intentar-ho cada dia. Petonassos.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Sí costa, nina, sí que costa... per això ens ho hem de dir i de proposar abans que sigui massa tard... :)

      Elimina
  13. Caram, ho saps fer tot! Agafe una pasteta a veure si m'endolça el que queda de vesprada...

    ResponElimina
  14. potser n'hauràs de tornar a fer......m'he cruspit una safata sencera, és que a aquesta hora hi ha gana....

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Ostres!

      Joan, que demà jo n'encarrego de les postres d'un dinar de 20 i tantes persones... :)

      Elimina
  15. Oi tant! te'n agafo uns quants, fan cara d'estar bonissimmmmms

    ResponElimina
  16. Respostes
    1. Si cliques l'enllaç del post on posa diplomàtics... aniràs a parar aquí:
      http://elracodolc.blogspot.com.es/2010/11/diplomatics.html
      que és on hi ha la recepta.

      Jo només hi he afegit una mica de suc de llimona, perquè m'ho va recomanar la meva col·lega del blog de cuina.

      Elimina
  17. t'admiro Carme!
    molt!
    ets capaç de fer aquestes postres tan bones (mentre et llegia m'anava llepant els llavis...) i de penjar un post tan llaminer i tan ple d'optimisme en un pim-pam! (ets slow??)

    més aviat ets única i especial!

    (tot i que no sé si m'hi atreviré... jo també vull saber-ne la recepta!)

    petons bonica i gràcies per compartir les teves petites felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar, slow, slow, no en dubtis! :) "vaig fent" "poc a poc", en tot, en la felicitat, en l'optimisme i en penjar posts... :)

      La recepta l'he trobat aquí: http://elracodolc.blogspot.com.es/2010/11/diplomatics.html

      Més fàcil no pot ser!

      Petons, mar!

      Elimina
  18. Com era allò? Pare he pecat... en aquest cas confesso, Carme, que estic pecant i quan us llegeixo veig molt clar el camí a seguir, clar he dit, no fàcil.
    Cada cop que em sento així, em costa moltíiiissim endreçar el camí i avui n´és un dia.

    Agafaré una pasta, que desconeixia fins avui, potser m´enganxeu el vostre optimisme.

    Molt bona nit, aferradetes per tothom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluneta, si llegeixes els comentaris ja veuràs que ningú ho trobem fàcil i que tots hem pecat, només que no vull continuar pecant d'infelicitat. No, no ho vull.

      Prefereixo pecar de llaminera... o d'altres coses dolces...

      Molt bona nit, preciosa, aferradetes per a tu.

      Elimina
  19. No coneixia aquestes pastissos, però fan molt bona cara...N'agafaré uns quants per esmorzar!!!

    ResponElimina
  20. mmmmmmmmm. Caram noia! Ens has omplert de felicitat. Mira que ara, tots voldrem que a la propera trobada ens portis algun diplomàtic ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! És tota una idea... si m'ho demaneu bé... podria ser que us demanés una abraçadeta a canvi, eh? :)

      Elimina
    2. mmm Carme, seria fantàstic, però sent tanta colla seria una feinada, però moltíssimes gràcies per l'oferiment, i deixar-nos veure les fotos :)

      Elimina
  21. Oh, nenaaaa!! Se m'ha fet la boca aigua, literalment! Pensa que jo he sopat un tallet de formatge (sense pa ni res semblant), un préssec i un iogurt... Tinc molta gana!!

    Ràpid! Això és un atracament!! Porta tots aquests diplomàtics aquí... tots per mi... mmmmmmmmmm nyam, nyam, nyam... :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) aquest si que no t'engreixaran, Assumpta!!!! :) Estaven bons?

      Elimina
    2. Deliciosos!! ;-))

      No, això no m'engreixarà, el que ho farà serà l'aleta de pollastre rostit que m'acabo de menjar... estava tan sola a la nevera, pobreta!! :-DD

      Elimina
  22. Ja saps que jo, "de gran", vull ser com tu! jeje
    Ahir vaig passar pel bloc dels diplomàtics i ara veig que tu n'has fet un munt...
    Ja saps que jo no soc massa llaminera, però t'he de dir que no faria un lleig!
    Un molt bon cap de setmana, Carme! Si pot ser...feliç!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui, tinc un dinar de germans i nebots... tropecientos... jo m'encarrego de els postres. Tres safates en vaig fer... a més a més del gelat i la xocolata.

      Doncs espero que si, que sigui feliç i per a tu també... gaudeix molt d'aquest dos dies, preciosa!

      Moooolt bon cap de setmana!!!!!

      Elimina
  23. Confesso que m'ha agradat molt la traducció del poema de Borges i la bona pinta dels diplomàtics (qui ho diria, avui dia, que se'n poden trobar de tan bons:)), però el que més m'ha agradat ha estat llegir els vostres comentaris sobre la manera d'apropar-se a la felicitat, el treball per intentar-ho i el camí cap a l'actitud positiva per fer-la realitat. Ha estat un post positiu, que dóna ànims per no defallir i per intentar sortir-se'n una vegada més. Gràcies, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre val la pena d'intentar-ho de nou... I tens raó els comentaris és el millor de tot el post. A mi m'encanta aquesta mena de conversa... Gràcies, una abraçadeta!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari