dijous, 6 de desembre del 2012

L'escola en català




17 comentaris:

  1. La veritat és que no caldria ni manifestar-nos, dos copets a les espatlles de Wert, un somriure condescendent, i ni puto cas a les seves ximpleries neo-franquistes.

    Perdó pel llenguatge, és que se m'infla la vena, se m'infla...

    ResponElimina
  2. L'escola en català ara i sempre ....a veure si puc arribar a temps ....em penso que en part estaria bé el que diu el Xexu però també manifestar-nos perquè allà de la no manifestació interpreten el que volen...un hivern ben escalfadet!

    ResponElimina
  3. No sé si hi cabrem...
    T'gafo els cartells :o)
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si passes per casa meva, en trobaràs una gran varietat!!! Pots triar i emportar-te el que més et plagui!!!
      :)

      Elimina
  4. Doncs mira, estic una mica amb en Xexu. Desobediència! crec que aquest, ara, és el camí. Tot i així tb és cert que cal continuar sortint al carrer a manifestar-se.

    Canvi de data?

    ResponElimina
  5. Jo també faig meva la reflexió d'en Xexu. Estic molt trista i desconcertada pel que està passant; com s'hi ha pogut arribar...?

    ResponElimina
  6. Ahir, em preguntaven uns alumnes (11 anys), no podrem aprendre el català. I la meva resposta, va ser "oi tant que l'aprendreu, i no cal patiu"!!! No es pot ser més malparit i difondre aquestes atrocitats. EL CATALÀ NO ES TOCA!!! Si hem de desobeir, doncs DESACATAREM!!!!
    Viure al segle XXI i encara haver de defensar-nos d'aquestes amenaces és trist, i patètic. Veure la cara de la mare, dient "Naltrus ja ho vam viure això, ara no tornarà a passar, no?" NO TENEN PERDÓ!!! "No, mama, ara no passarà"!!!

    ResponElimina
  7. No sé què dir... m'entristeix aquesta manera de pensar, i que s'encomani als que volen treure les autonomies i crear un sol Estado :((

    En català, amb ces trencades i eles germinades, apòstrofs, pronoms febles i accents oberts. Ho diu una filòloga!

    ResponElimina
  8. Alguna cosa contundent hem de fer. Això ja està passant de la ratlla. Jo que sempre he sigut en aquest sentit un exemple de tolerància, hem venen ganes de deixar sortir la vena radical!

    ResponElimina
  9. si tinguéssim uns polítics com cal no hauriem de manifestar-nos, tot el contrari, ignorar les crítiques i quan arribessin per fer-se lleis es trobarien barrades. Ens tenen allà on volen, crispats i preocupats per el que volen, amagant els veritables problemes

    ResponElimina
  10. El català a l'escola i el català al carrer, a la vida...Jo vull viure en català!!!
    Em recorda l'època franquista, quan enviaven mestres de parla castellana, per espanyolitzar Catalunya...
    Jo també penso que si ha arribat un moment que de les manifestacions ja no en fan cas, potser allò que diuen ells "la callada por respuesta" i fer la nostra...No crec que s'atreveixin a més...
    Petons reivindicatius.

    ResponElimina
  11. ens volen cosir la boca, però no podran.. la llengua és vida i només amb la vida se n'anirà...

    ResponElimina
  12. Si visquéssim en un país normal tot això no passaria, però per desgràcia per nosaltres no vivim en un país normal... i ja en comencem a estar farts!.

    ResponElimina
  13. ës clar que sí que pensem, sentim i vivim en català. Defensar-lo és estimar-lo!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari