divendres, 4 de gener del 2013

REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud - 6


Perduda  la innocència,   només,  per  no haver-ne  tingut  cura,
ens  quedarà per  sempre  el dolor  i  la solitud  i tota  la culpa 
de  tants gestos  no fets,  de paraules no dites,
i de tantes de mirades  i de l'amor sencer,  llençats  al  desguàs de la vida.

PD: última imatge  del repte  poètic  sobre  la solitud...   FI.   (o per fi!!!)  ;)

21 comentaris:

  1. La foto és maca, no tindria per què evocar solitud. Però depenent de les paraules que l'acompanyen pot ser tota una altra cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La proposta dels Relats en català era sobr e el tema de la solitud... i mira! com a tantes d'altres propostes m'hi vaig enganxar.

      Elimina
  2. llançem la solitud pel desguàs? és interessant la solitud, tal com l'has anat mostrant amb els diferents reptes. I és que en la solitud també hi reposen belles idees. La infància no l'hauríem de deixar escapar mai, almenys no en els records. Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Sílvia! Millor que no pas llençar-hi l'amor! Una abraçada!!!

      Elimina
  3. La bendita inocencia de los niños es absolutamente intocable.
    buen fin de semana y feliz año.
    un saludo.

    ResponElimina
  4. la única solitud bona és la buscada puntualment...les altres, ben lluny

    ResponElimina
  5. Els nens no haurien de sentir-se mai sols...

    ResponElimina
  6. En llegir-te, m'ha vingut al cap un fragment d'un llibre que estic llegint, però em sembla una mica llarg per a un comentari. És interessant, així és que el posaré en un post, aviat però no immediatament… ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa il·lusió que el comparteixis amb nosaltres, esperarem... el que faci falta! Gràcies Noves Flors!!!

      Elimina
  7. Perduda la inocència,perduts tots
    sense perdó

    ResponElimina
  8. La imatge ens pot evocar diferents coses...Si fem que el nen se senti sol per culpa nostra, no ens mereixem ni un minut de descans...Però potser l'únic que fa, és buscar uns moments de tranquil·litat enmig dels jocs...
    Si és refereix a la nostra innocència d'infants, perduda per no haver sabut tenir-ne cura, potser ja és una mica tard perquè ens sentim culpables...
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O potser no, potser mai no és tard, potser tampoc fa tant de temps que l'hem perduda... recuperar una Nova Innocència (amb paraules de Panniker) no és mai impossible.

      Elimina
  9. La solitud no té perquè ser dolenta per si mateixa. La innocència es va perdent de manera inevitable a mesura que ens fem grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es va perdent... però no voldria mai perdre-la del tot!

      Elimina
  10. No sé si ja estava decidit des d'un principi que aquestes 'solituds' fossin sis, però em sap greu que s'acabin aquí. En queden tantes i ho fas tant bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo rai, gràcies, m'afalagues i em regales un bon somriure! Eren 6 les fotografies proposades per Relats en Català... i ara, ja està acabat el repte!

      Elimina
  11. Tant de bo s'acabessin aquí les solituds no volgudes, just en aquesta sisena entrega de la teva visió que ens has regalat.
    I encara que perdem a poc a poc la innocència, que bonic és el moment en què ens veiem sorpresos per alguna cosa i ens queda aquesta sensació de seguir sent nens, oi?

    Aferradetes, NINA!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari