dimecres, 27 de febrer del 2013

Des del camí de ronda




Des  del camí
atalaiaré tots els somnis.
Si són perduts
mocadorets  al mar.
Si ja  no els  veig
esperaré  que neixin.
Entre  silencis,  vigilo
somnis petits en gestació.


PD:  Aquesta  casa,  vista  caminant  des  del camí de Ronda,  em va  recordar el poema de  la casa de  Joan Salvat-Papasseit

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.


...........................................................Joan Salvat Papasseit


24 comentaris:

  1. Quin camí de rona és aquest, Carme? Em pots situar? En tenim uns quants on hi ha "cases que vull". Jo les voldria totes, el mar no és mai igual!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest dibuix esta fet d'una foto d'un dia que vam anar a Calella, fins a Llafranc a peu, i després al Far de Sant Sebastià. Ara mateix crec que està feta des del far, però com que fa les fotos el meu marit... no t'ho podria assegurar del tot. Però sí que és aquella zona, segur.

      Elimina
  2. Passejar pel camí de ronda, és tot un plaer...I aquest poema també és preciós. Si tingués una casa així em passaria el dia somniant desperta. M'agrada poder escoltar la cançó del pagès i sentir l'olor del mar...És una casa mar i muntanya!!!
    Petonets que facin joc amb la casa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests camins de ronda que tenim, són un privilegi dels grossos. No te'ls acabes i són una preciositat.

      Petoneets!

      Elimina
  3. Si els cobem bé acabaran neixent aquests somnis, per viure'ls des de les vistes de la majestuosa casa.

    ResponElimina
  4. Aquest poema de Joan Salvat-Papasseit ja ha quedat lligat a la memòra amb la veu d'en Llach. Gràcies per posar la canço.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la meva memòria també, per això no m'he pogut estar de posar-la.

      Elimina
  5. M'agrada moltíssim aquesta cançó... a més, fa de molt bon escoltar mentre vas mirant les teves versions de casetes.

    Per cert, que aquesta segona versió també m'agrada molt... i per què? doncs perquè has pintat el cel!! ja m'he adonat que si no pintes el cel, que si ho deixes buit... per a mi, allò "li falta quelcom" :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ara que m'ho miro, jo també trobo que li falta alguna cosa...

      La cançó és ben maca, sí!

      Elimina
  6. Quin indret més relaxant! En llocs com aquests és on naixen els millors somnis. La natura ens fa entrar en contacte amb el nostre jo més profund, i la inspiració acudeix. Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa falta una mica més de natura... i això que la tinc a prop... potser no li faig prou cas. na abraçada, maijo!

      Elimina
  7. Trist el qui mai ha tingut una casa com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moltes menes de cases... aquesta és molt espectacular.

      Elimina
  8. I no és pas trist, aquest exili on els somnis nien.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia ser esperançador, però no sé si aconsegueix ser-ho, Jordi!

      Elimina
  9. A finals de mes tornaré a fer el camí de ronda. Ja l'enyoro. Com m'agrada!

    Fa molt de temps vaig llegir aquest poema, i em va encisar. Gràcies per recordar-lo!!

    ResponElimina
  10. Són una meravella els camins de ronda... :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari