dimecres, 13 de febrer del 2013

Escolteu, encara queda algun demòcrata a Espanya



Són 12  minuts,  però escoltar  un demòcrata  espanyol,  dóna gust.
Ramon Cotarelo,  gràcies  per dir  el que ningú s'atreveix  a dir,  ni a pensar  en aquest teu país d'Espanya.

30 comentaris:

  1. Molt interessant! (xò això de governar-nos malament, mmm, fem-ho bé, no?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor fer-ho bé... deu ser possible? :)

      Elimina
    2. No ho sé, hi ha dies que penso que és impossible, xò.... ho haurem d'intentar.

      Elimina
    3. No podem deixar de creure que es pot fer bé, oi?

      Elimina
  2. els qui haurien no se'l escoltaran, així anem, caminant sempre sobre podrit i per el que sembla no tenen ganes d'arreglar-ho

    ResponElimina
  3. Ui Carmeta, avui ens has posat deures...
    Jo penso que sí, que encara en queden de demòcrates espanyols, el problema és que no són els polítics...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que en deuen quedar, però no piulen, eh? calladets com morts...

      Elimina
  4. l'acabo de penjar al Facebook... val la pena

    Fins aviat,

    ResponElimina
  5. No sé si per aquesta manera desimbolta de parlar no se'l prendran seriosament, però no es pot negar que diu unes veritats molt grans. I amb força coneixement, per cert. Ens faria falta que hi hagués més espanyols amb aquestes idees tan clares i sense els embats repressius que mostren la majoria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se'l prendran seriosament, però no se li prendrien encara que parlés amb la millor oratòria del món.

      Elimina
  6. Ell ho té molt clar. Nosaltres també. Però...i a la resta qui els hi fa entendre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que la resposta a la teva pregunta és tant clara, que no cal que la digui, oi? :)

      Elimina
  7. Cal fer-ne ressó, el reenviaré via mail.
    Gràcies per la teva aportació.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  8. No dubto que n'hi ha d'haver més d'un de demòcrata a Espanya. El trist és, com tu mateixa dius, que la majoria no piulen gens. En fi, mirem-ho des del punt de vista optimista i pensem que perquè n'hi hagi dos, s'ha de començar pel primer. I el primer ja el tenim...

    ResponElimina
  9. Ahir vaig passar per aquí però l'ordinador no em deixava veure el vídeo i no volia comentar abans de veure-ho. Avui amb una mica de dificultat en el so ho he aconseguit.
    Senzillament clar tot el que diu. I la pregunta seria, tan difícil és per alguns no entendre aquesta situació? Crec que fins els que desconeixen la "Història" ho poden entendre, és simplement una qüestió de LLIBERTAT, d'expressió, del dret de qualsevol a seguir el camí que vulgui.

    Molt bon dia, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
  10. "será lo que el pobre hombre pueda", té mala peça al teler, aquest home.

    ResponElimina
  11. I és clar que hi ha demòcrates a Espanya!... molts més dels que pot semblar, el que passa és que a determinada premsa li interessa passar-nos "pel morro" les declaracions, insults, faltes de respecte, dels més extremistes en contra de Catalunya.

    Jo estic convençuda que la majoria d'espanyols, amb major o menor grau, estarien disposats a acceptar la independència de Catalunya si així es manifestés clarament en un referèndum per part dels catalans.

    "No es una nación un grupo de gente que obliga a otra a aceptarla como su nación cuando no lo es... No es un CONCEPTO, es un SENTIMIENTO.

    Més clar, l'aigua :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té raó és un sentiment. Jo no estic tant convençuda que la "majoria" d'espanyols estarien disposats a acceptar-ho, però de moment en tenim algun.

      Elimina
    2. Quan dic la "majoria" no vull dir que tots ho aprovessin "encantats"... No, això ja suposo que no :-) però sí que estarien disposats a "acceptar-ho", potser sense que els hi fes massa gràcia, potser una mica amb "morros"... i és que, pel contrari, no puc creure que LA MAJORIA siguin tan cabuts de no poder acceptar que cadascú té el dret a decidir què és i que vol ser.

      El típic "a mi no me gustaría, pero si os queréis ir..." l'he sentit jo més d'una vegada...

      Elimina
    3. Eeeeeeei, que aquest comentari és MEU!!! :-)))

      De veritat que no entenc la gent que té un munt de personalitats i no s'equivoquen canviant perfils... hahaha... Estava posat el perfil del meu nen i... patapam! jo escrivint... En dos dies ho he fet com unes set o vuit vegades :-DDD

      Elimina
    4. Holaaaaa! Bé, ja t'havia conegut, eh? Cap problema, jo m'equivocaria mil cops... si ja em passava amb el perfil de cats, uf! m'enduia cada ensurt!!!

      Suposo que tens raó, potser és que no no els trobo... no me'ls trobo.

      Elimina
  12. Gràcies per compartir-ho. Un petó, CARME!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari