divendres, 24 de maig del 2013

Mini dibuixos en B/N - 5 - llibreteta vermella - Flors silvestres

D'una foto  de Noves  Flors
Flors  silvestres

Post  dedicat  a   Noves  Flors

D'un  sol traç les  guardo
les  flors que  m'acompanyen.
El groc fou la  llum
que acolorí  la  mirada.
El teu gest fou perfum
que m'inundà les hores.


27 comentaris:

  1. M'ha agradat aprofitar el teu homenatge a Georges Moustaki, per tornar a escoltar i recordar tots els bons moments que vaig gaudir amb les seves cançons i la seva dolça veu. Gràcies per compartir-ho.
    Aquesta "llibreteta vermella" dóna molt de sí!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'escolto de tant en tant, ahir tot el vespre... té unes músiques i unes lletres que em commouen endins...

      Espero no cansar-vos amb la llibreteta vermella, encara em queden molts fulls.

      Elimina
  2. Desconec les figures literàries, és clar, però això que el gest sigui perfum m'ha agradat, em sembla molt visual, no sé per què.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc domino gaire el tema, però diria que canviar un sentit per un altre, o sigui convertir el gest en perfum podria ser una sinestèsia. M'alegro que t'agradi.

      Elimina
  3. Una joia per l'ànima. Precioses paraules.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Sí una invasió de flors silvestres, d'afecte, d'amistat i de bon rotllo... què més podria demanar?

      Elimina
  5. Els teus dibuixos acompanyats de les teves paraules són també com una olor agradable que entra dins nostre. Quan et veiem en el dibuix i et llegim inspirem i la teva creació s'escampa dins nostre. I es queda allà inundant d'una sensació plaent el nostre dia.

    Aquesta capacitat teva de fer sentir. Tant que l'estimo, aquesta capacitat teva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, que maco que ho dius i que bé!!! Gràcies, Mònica, jo també estimo la capacitat que teniu, que tens, tu i els que em llegiu per compartir les meves coses.

      Abraçadetes immenses

      Elimina
  6. Amb els dibuixos fas perdurar les flors, d'una manera més maca que amb una foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser les faig més meves, més subjectives, dibuixar fotos de les altes persones és com passar una barrera, de ser espectadora que admira a ser part implicada en aquesta recerca de la bellesa.

      Elimina
  7. "El teu gest fou perfum
    que m'inundà les hores"

    Com un perfum fresc, així m' arribes.
    Bessets nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pauleta, una abraçada, o potser dues... pe perfumar-nos mútuament...

      Elimina
    2. Sí, té tota la raó, la teva poesia és un perfum que ens amara de llum, Carme! M'ha agradat això de les sinestèsies :))

      Elimina
  8. tot plegat és un perfum de felicitat.....amb traces de voler-ne més

    ResponElimina
  9. M'encanten aquestes flors tan estilitzades...Si el color està a la mirada, les flors tindran el que tu vulguis...
    Petonets de bona nit, Carmeta.

    ResponElimina
  10. Aquesta llibreteta vermella t'inspira!! ;-))

    Ai, CARME, CARME, jo vull ser com tu i atrevir-me, gaudir fent les coses que et fan il·lusió!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Endavant, Assumpta, no hi ha res a perdre... crec que t'enviaré un regalet un dia d'aquests...

      Elimina
  11. Com m'agraden aquestes flors despullades que poden pertànyer a qualsevol lloc i que ja són de tots. No sé si devia pensar també amb tu, les teues paraules o les teues flors quan avui he copiat aquest poema:

    Pujam a la muntanya, i des del cim
    als horitzons s'escampa la mirada,
    i per record, abans de la baixada,
    qualque floreta anònima collim.

    I passen els hiverns, i quan obrim
    el llibre on la flor jau oblidada,
    del mirador de l'alta serralada
    ella ens renova la visió sublim.

    Guarda la tradició catalanesca
    la cançó popular, flor de garriga
    que al cim de l'avior s'obrí a la llum.

    La cantau, i de sobte se'n refresca
    la dolça imatge de la pàtria antiga,
    i sent de la seva ànima el perfum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors ja són de tots i el poema també... gràcies, Miquel, m'ha agradat molt de llegir-lo i de compartir moments, d'aquests de col·leccionar...

      Elimina
  12. dibuix i mots m'han agradat !!!! tens un tresor de talent Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) gràcies, Elfree, el que tinc és constància i temps... això, sí! :)

      A vegades penso que tanta constància resulta avorrida i tot
      (pels altres, clar! per a mi no!!!)

      Elimina
  13. Ui, quina sorpresa!!! He estat enfeinada aquests dies i he passat ben poc pels blogs, un poc més i no el veig, aquest post :)
    Les teues paraules sempre perfumen el camí com si fossen flors.

    Moltíssimes gràcies.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari