dijous, 27 de febrer del 2014

Absis



Tu i jo,  i la  claror que entrava
enlluernant per  l'obertura.
Tu i jo,  i el joc  de les  imatges
que ens endúiem de record.
Tu i jo,  caçadors  d'ombres
ondulants per  les parets.

Tu i jo, i el matí  que  començava bell
per  atrapar-nos, subtilment,  dins d'ell.

25 comentaris:

  1. Et veig aquí, Jesús meu, i m'entren ganes de pregar, com quan som a l'Església...
    o, potser més... que tu ja em coneixes i saps que em costa moltíssim concentrar-me,
    i sóc un desastre pregant.
    Però ara t'he vist aquí, inesperat... i, mira, m'ha entrat la xerrera ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inesperat, a casa meva, oi? :D Està bé tenir xerrera, Assumpta! Una altra abraçada per a tu.

      Elimina
    2. Hehehe de fet, inesperat el dibuix, però no que sigui a casa teva... No sé si saps que en XEXU sempre em diu -i a mi em fa moltíssima gràcia- que Déu llegeix el meu blog (suposo que vol dir el "gran"... o potser vol dir tots...) doncs bé, jo crec que els llegeix tots, és per tot arreu ;-)))

      Elimina
    3. El meu tambéééééé??? :D :D :D

      Elimina
    4. uix, a mi em faria vergonya que llegeixi el meu!!! :)

      preciós!!!

      Elimina
    5. Gràcies, rits... potser si li demanem ben demanat no ens el llegirà... ;)

      Elimina
  2. des del blogroll m'han semblat taules de surf!!
    quin contrast d'impressions..:)

    ResponElimina
  3. Un joc d'ombres molt devotes, potser també saben resar...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ombres i jo no vam arribar a tanta intimitat... no sé pas si saben resar... en tot cas jo no podia pas ajudar-les a fer-ho...

      petonets, M Roser

      Elimina
  4. M'agrada el dibuix, amb aquests colors. I les ombres estan molt ben donades.
    I el poema, seré i auster, com el dibuix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig fer la foto pel contrast de l'austeritat de la pedra i el blau lluminós de la creu. Aquell blau em va seduir. El dibuix... doncs m'alegro que t'agradi, Glòria, m'anima, perquè jo no n'estava pas gaire contenta. Estic d'acord, en canvi amb la qualificació "seré i auster" per a les dues coses. Ben bé així. Gràcies, guapa!

      Elimina
  5. Ara vinc de l'infinit,
    i vers l'infinit torno.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que de l'infinit a l'infinit t'ha vingut bé passar per casa meva, moltes gràcies, Jordi!

      Elimina
  6. No sé què dir. Inesperat, a casa teua, com tu mateixa dius ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... m'ha fet gràcia llegir aquest teu "no sé què dir", Noves Flors. No voldria confondre ningú. Només pretenia, com tantes vegades, per no dir sempre, explicar un moment. Una sortida de cap de setmana i unes primeres sensacions, de la primera activitat del matí... curiosament aquest absis (i ara me n'adono de l'error del títol) no és el mateix que vam veure a primera hora sinó que és un altre que vam veure l'endemà, però en mirar la foto, inexplicablement, el moment que em regalava, era aquest altre moment, equivocant el record i traspassant-lo de l'un a l'altre. Aquest començament del dia, bonic, plàcid, còmplice, com una promesa de felicitat... em vaig decidir a fer-ne el dibuix i el poema.

      Una abraçada, maca.

      Elimina
  7. Descobridors de clarors.
    Records que són ombres.
    De blaus, caçadors.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, volia caçar el blau... :) Ho has endevinat!!!

      Elimina
  8. tenia tants ulls la construccióque no sabia quin tancar per no veure les desgràcies... Obrint-los ben oberts volia veure pau i amor i llibertat...Anton.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari