divendres, 21 de febrer del 2014

Cases veïnes


Com les cases, que es toquen frec a frec tot i ser tan diferents. 
Com les cases, que mantenen cadascuna  el seu lloc malgrat els diàlegs de les finestres i balconades.
Com les cases, que s'alegren de coincidir en el tercer pis en unes balconades on es poden donar les mans.
Com les cases, que tanquen, a vegades, les persianes.
Com les cases, que amaguen els ulls, vergonyoses,  sota els serrells de les teulades.
Com les cases, que el fet de ser-hi els és suficient.

Si n'enderroquessin una l'altra patiria... es recolzen, s'acompanyen, dialoguen en silenci. 
Com les cases.

28 comentaris:

  1. I la nostra casa és com la nostra pell.

    Fita

    ResponElimina
  2. Hi ha persones que són com aquestes cases, no poden viure l'una sense l'altra. Es recolzen i si una falta l'altra cau, passa sovint en parelles de gent gran.
    No voldria que el meu comentari deixés un aire trist i prefereixo dir-vos que pel seu aspecte decrèpit aquestes dues cases no han de tenir ni ... cèdula d'habitabilitat.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa sovint, en parelles de gent gran i també de gent no tant gran...

      Bona nit, Pere :)

      Elimina
  3. Com les cases, ens recolzem per fer més força
    Com les cases, de façanes tan diferents com els records i vides que guarden.
    Com les cases...

    Bon cap de setmana Carmeta, les teves cases m'han recordat a les del poble del meu pare, les que es poden veure des de l'altra banda del riu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'han sortit una mica més velles i atrotinades del que eren... pobres cases... ara em fas venir ganes de saber quin és el poble del teu pare... :)

      Elimina
  4. Les persones som com les cases, i les cases com les persones, en definitiva.

    ResponElimina
  5. Hi ha d'haver de tot a la vinya del Senyor, de cases i de gent, uns tallats pel mateix patró/ planol i altres amb les seves singularitats, pq en puguem gaudir hem de saber valorar-ho tot.

    Bon cap de setmana Carme!! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon cap de setmana, lluna!!! :P

      De tot hi ha, de tot hi ha... l'important és que ens puguem trobar al tercer pis i donar-nos la mà (si ens trobem en un altre pis tampoc no passa res) :)

      Elimina
  6. Sí, Carme, no hi ha tanta diferència entre nosaltres i les teves cases. Bonic paral·lelisme.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que es pugui entendre el meu paral·lelisme...

      Una abraçada de cap de setmana

      Elimina
  7. Sí però de vegades canviar de veins és més difícil que canviar de parella. M'agrada molt el dibuix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja! Canviar de veïns pot esdevenir impossible en molts i molts casos... Gràcies!

      Elimina
  8. Potser que ens apliquem aquesta sabia lliçó que ens donen les cases , oi Carme?
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, ja veig que tu ho fas més curt que jo, i acabes dient el mateix...

      Gràcies i molt bon cap de setmana...

      Elimina
  9. Es necessiten les unes a les altres, com les persones....:-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí fóssim més conscients de com ens necessitem... oi? :-)

      Elimina
  10. Viuen en parella, de vegades voldrien estar soles potser, però saben que en el fons no ho volen perquè els agrada saber que estan ben recolzades

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic ben segura que elles visquin en parella... viuen en cadena, en tenen una altra a cada costat i una altra més al costat de la del costat... i potser per això estan tant ben recolzades...

      Elimina
  11. Quina bona i bonica reflexió has fet amb el teu dibuix i la seva metàfora!!...
    Si pugués ser així a la vida:
    "Com les cases" i "Amb petons d'aigua fresca" i"Amb petons encara per inventar"...
    Tot seria diferent i canviarien moltes coses!!
    Enhorabona per la publicació i una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Montse!!!

      Ens hauríem d'inventar tota la vida de nou, no pas només els petons... a veure si ens surt millor... ;)

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  12. Semblen cases molt viscudes, però que es conserven amb decòrum i dignitat. És recolzen, no desentonen. Són com bones veïnes.
    Això també té un paral·lelisme amb la vida de les persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones veïnes, ben bé així... M'agrada que tu tMbé vegis els paral.lelismes.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari