divendres, 14 de febrer del 2014

Llum de braç


- Què hi deu fer una formiga  caminant pel braç del llum?
- Deu ser-hi  de  passada... No hi poden fer niu...  no hi troben menjar...

Però passaven els dies, i les  setmanes i cada  dia  s'hi passejava  una formiga  o altra.
Un dia el llum va deixar de funcionar i les  formigues  ja no van tornar.

40 comentaris:

  1. Venien a endur-se la llum a trocets al formiguer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el sentit material del metall o en el sentit poètic de la claror? Ara no m'ha quedat clar...

      El metall encara hi és, la claror no... això em dóna alguna pista... oi? :D

      Elimina
    2. S'emporten la llum per il·luminar el formiguer. És clar que si no han tornat és perquè el llum no el volen.

      Elimina
    3. :D Està claríssim! De fet ja n'estava abans... Sóc jo que estic espessa...

      Elimina
  2. Potser buscaven l'escalfor...... l'hivern al carrer deu ser molt dur!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que dins dels seus nius no deuen estar calentones? Sota terra? ;)

      Elimina
  3. Jpmerch, ho sabíes que la composició química de les formigues fa que en presència d'ions i electrons, la part davantera del cos, per acció de les vibracions sonores de baixa freqüencia que emeten les antenes tinguin la capacitat de retenir llum i de transportar-la a un altre lloc, que normalment són les galeries de sota terra?
    És l'explicació científica a la teva explicació intuïtiva i més poetica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ha, ha, ha, ha, ha, ha... quina explicació tan divertida, ara sí que m'ho has aclarit bé... s'han emportat la claror!!!
      Formigues acaparadores, en podien haver deixat una micona, no?

      Elimina
  4. Ara no em facis dir perquè, però se m'han negat els ulls. Pobretes formigues!

    ResponElimina
  5. Jo volia veure aquestes formigues acapara-llums...Si el llum està encès bé hi haurien de ser...Deuen haver anat a donar-se una dutxa per refrescar-se...Mecatxis!
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, no les vaig dibuixar, veus? coses que té la improvisació... que surt com surt.
      Bon cap de setmana, maca.

      Elimina
  6. Les formigues i el seu anar i venir o quedar-se, sempre ha estat un misteri...Segur que el roig del llum i l'escalforeta tenia ben enganxada a la formiga.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé un misteri, no saps mai ni per on entren, ni per on surten... avantatges de ser tant petit, troben portes obertes a tot arreu.

      Bon cap de setmana...

      Elimina
  7. Ja la conec ... és la formiga tafanera, s'acosta cada dia per veure el que estem llegint.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, que tafanera... i ha trobat una bona talaia en aquest llum, em mira des de dalt... ;)

      Bon cap de setmana, Pere.

      Elimina
  8. M'agrada el dibuix, un objecte de la vida quotidiana que aïllada pren protagonisme. Li has donat una forma graciosa. On seran les formigues?

    ResponElimina
  9. Carme, com que el que mou les formigues és fer provisió, ves que no arrambessin electricitat abans no tornin a apujar-ne el preu.

    ResponElimina
  10. Trobar caliu és necessari per fer el niu.

    ResponElimina
  11. devien ser formigues itinerants cercadores de llum i versos passejant-se per l'escalfor del llum de braç .....potser es van beure tota l'energia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les haurem de convidar a les itineràncies, doncs... potser avui que comença un altre joc-poema-Vinyoli... :)

      Elimina
  12. Si jo fos una formigueta també voldria passejar-me per un llum tan xulo com el que has dibuixat, fins i tot quan ja no brilli!

    ResponElimina
  13. Els feixos de llum per a la cova, s'enduien. Ara la fosca les ha engolides.

    Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enz hem quedat totz a lez fozquez, jo i lez formiguez...

      (ja sé que eren les mosques, però m'hi has fet pensar... te'n recordes? Hi havia un fanalet ... tot ple de mozquez...)

      Elimina
  14. Respostes
    1. He, he, he... gràcies Helena, teniu tots idees molt divertides...

      Elimina
  15. Formigues amants de la poesia, creuen que ja en saben i han corregut a escriure.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonica la teva interpretació... qui sap si tindrem ocasió de llegir els versos de les fomigues...

      M'has fet recordar el cal·ligrama de Joan Salvat Papasseit: "Cami del sol, per les rutes amigues, unes formigues... elles mateixes, feien el poema dibuixat. que no siguin d'aquestes, les teves formigues...
      ;)

      Elimina
  16. Està clar que venien amb una funció molt concreta... si marxa el llum i elles no tornen... Què deu passar pels seus cervells? Què curiós!
    Si algun dia tornen, ens ho expliques :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No seran elles les que han espatllat el llum i han fugit per por a una bronca? :-DDD

      Elimina
    2. Jo crec que s'han menjat algun tros de fil... i per això no funciona el llum... i després se'ls ha indigestat i ja no tornen. Ara no sé, por de la bronca o indigestió?

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari