dijous, 20 de febrer del 2014

Una sorpresa via twitter

Fa temps, quan encara  només  dibuixava  amb  Paint, vaig il · lustrar  un  poema de la Marta Pérez Sierra, tan  bonic com aquest:


Vull petons de menta
per als ulls,
petons de tarongina
per als llavis assedegats,
petons rodons
per al pit mascle que m’acull.
Vull petons
per fer-te’ls a tu,
a tu,
suaument.
................................ Marta PS
Aquesta il · lustració m'ha portat moltes alegries posteriors. La Marta ha tornat a publicar  els seus poemes del sms, il·lustrats i ha fet un munt d'Exposicions i de Presentacions.

Ara, la Marta,  de la mà del Sergi Osset em fa arribar, per Twitter aquesta fotografia, una composició amb el meu dibuix de fons.

Gràcies, a tots dos.

El que encara no havia fet, fins ara, tot i el meu vici dels diàlegs poètics és seguir aquest poema que jo vaig il · lustrar ...

M'hi poso ara ... ajudada  pel poema, però també per la fotografia.

No em treu la set 
el record de beuratges antics
ni la bellesa de la seva  imatge.
Ni em treu la set, 
el líquid més dolç
que se'ns ofereix tothora.

Vull petons, com d'aigua fresca
que em sadollin el cos
i m'asserenin ànima.
Petons intensos de cireres,
petons de maduixes vermelles.
Petons encara per inventar.
Vull petons, teus  i meus
petons de llepar-te  els llavis.





36 comentaris:

  1. Caram tu, el que digui que els blogs no serveixen per res, que tota aquesta comunicació virtual és freda, és que té pa a l'ull o que parla sense saber res de res. Casos com aquest ho confirmen, aquestes col·laboracions són màgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, a mi m'han passat unes quantes coses ben bé màgiques aquí a la xarxa de blogs... :)

      Elimina
  2. Carme, amb el teu permís i el de la Marta:

    M'he quedat tres petons.
    Els dos primers
    iran un a cada galta,
    i reservo el tercer
    per més menester.

    Fita
    (He sentit el seu so i el seus colors)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja has vist que n'hi ha molts de recanvi. te'ls pots quedar, amb tot l'afecte, Xavier! ;)

      Elimina
  3. Ostres!! És una passada tot plegat, els versos, els teus, el dibuix, m'encanta...

    Bon dia Carme!!

    ResponElimina
  4. Desprès diran que la comunicació virtual no es de veritat, a vegades més que la real i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La comunicació virtual té moltes coses boniques i molta força... el que cregui que no és que o bé no ho ha provat o bé ho utilitza malament...

      Elimina
  5. Carme!!! Quina sorpresa! Estàs realment molt inspirada. És molt bonic el que has escrit. Petons encara per inventar!

    ResponElimina
  6. Un petó al vent
    per a qui ho ha perdut tot
    i res espera.

    ResponElimina
  7. Envoltat d'art.
    Deixem-nos assetjar, llavis de cel.

    ResponElimina
  8. Quin post més rodó. No li falta detall. Boníssima l'unió dels dos poemes. Podria dir-se que és una petita simfonia escrita i interpretada magistralment a "dos mans".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et dic el mateix que al Jordi: que bonic és això que dius, Ramon!

      Elimina
  9. A mi que m'agraden els petons, en veure el teu, m'he quedat bocabadada. Felicitats pel poema, per la col·laboració i per la imatge que ens provoca petonejar i no parar.

    ResponElimina
  10. Felicitats Carme bonica.
    Quina sort tenim de tenir-te, de llegir-te, de mirar les teves creacions. I com m'agradaria que estés a les meves mans la possibilitat de fer conèixer a molta gent, moltíssima, tot el que fas. Perquè segur que hi ha molta gent, moltíssima, que viuria com una gran sort poder llegir-te i gaudir de tot el que crees. Ets una creadora.
    A veure si em toca la loteria i t'ho edito tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... m'has fet riure amb això de la loteria... :) Gràcies Mònica!

      Elimina
  11. Caram Carme, veig que no guanyes per sorpreses agradables...Felicitats.Trobo que és una composició molt bonica. El poema de la Marta ja el coneixia i la teva resposta és molt escaient...Comunicació, petonera!
    Bon vespre Carme

    ResponElimina
  12. Aquests llavis tan molsuts i vermells, envoltats de plantes verdes i flors blanques, quin contrast.

    ResponElimina
  13. El que ens pot donar les xarxes és sorprenent i inacabable.....felicitats

    ResponElimina
  14. M'han agradat els dos poemes. Molt.
    I el dibuix també, llavis de menta i tarongina: llavis petoners.

    ResponElimina
  15. M'alegro moltíssim. Alegries que es multipliquen. Felicitats a tots!

    ResponElimina
  16. No puc escriure sota els comentaris, contesto aquí a tots...

    M Roser, moltes gràcies ... Sí sorpreses agradables i boniques... M'alegro que t,agradi el poema de continuació. Estar al nivell de la Marta no és fàcil. Petonets de mitja tarda.

    Helena, és un dibuix molt naïf... Però em fa feliç que agradi a la gent.

    Un petonàs ben gros, Consol.

    ResponElimina
  17. Gràcies, Joan, és ben cert el que dius...

    M'alegro que t'agradin, Glòria. Gràcies.

    Gerònima, moltes, moltes gràcies... Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Com llaguts que solquen l'aire / llavis que es clouen unint-se amb un si..Anton.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari