dilluns, 7 d’abril del 2014

Pètals vermells

Una flor trobada  a ca la Montse


Si em cauen els pètals
em faré llavor.

(llàstima que jo no sigui cap flor)

39 comentaris:

  1. I cauran...en podem estar ben segures, però mentrestant gaudirem de la vermellor i l`aroma, que semblant impossible, arriba.

    Bon dilluns!

    ResponElimina
  2. Encara que no siguis flor ...Sempre et surt costat positiu de les coses i ens el fas veure!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ho intento, Montse, que no vol pas dir que sempre ho aconsegueixi... una abraçada, bonica!

      Elimina
  3. Ja ets llavor, Carme. Origen.
    Fas néixer coses en els altres. Fas créixer. T’ho dic amb coneixement de causa.
    No et parlo d’emocions puntuals, que també. Ets llavor o empelt en les persones que tenim la sort de conèixer-te i tenir-te a prop.
    Saps què he llegit? Que les llavors permeten donar vida perquè duen aliment emmagatzemat. Tu ens alimentes l'ànima i en la fas créixer.
    Ja n’ets de llavor, Carme. O potser ets una flor preciosa que has pres forma de persona i abans que et caiguin els pètals ja vas deixant llavor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines coses més boniques que em dius, Mònica. Saps? em fas pensar que només que una sola persona pensi i senti així, ja en tinc prou, i també sé que probablement no ets només una.

      Una abraçada immensa, bonica.

      Elimina
  4. Com sempre, una aquarel·la i uns vers que lliguen molt bé.

    ResponElimina
  5. escampant la llavor,
    sortiran nous brots,
    proclamant la seva essència.

    ResponElimina
  6. Extraordinari!
    Tot el món en dos versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'optimisme en dos versos i un parèntesi que el desmenteix... ;)

      Elimina
  7. Si la llavor germina
    tornaré a ser flor.

    ResponElimina
  8. I farà moltes llavors de les que creixeran moltes flors

    ResponElimina
  9. els pètals li cauran i deixarà la llavor, com ben segur que tots deixem durant la vida, alguns més que d'altres,,,

    records ;-)

    ResponElimina
  10. I si et fas llavor, arrelarà a la terra i sortiran noves roses...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  11. Potser no ets flor, però ets tan bella com els seus pètals.
    Potser no ets llavor, pero (com diuen més amunt) ens alimentes igual que una.

    M'encisa l'aquarel·la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic que m'ho dius, Neo... Avui us ho accepto tot, que els que m'alimenteu sou vosaltres...

      Gràcies, bonica!!

      Elimina
  12. I quantes llavors han arrelat en tots nosaltres. No les oblidem. Una abraçada

    ResponElimina
  13. Però la flor pot ser una metàfora de tu.

    ResponElimina
  14. Si er cauen els pètals jo et tiraré fotos.... :-)

    ResponElimina
  15. Les roselles em són molt sugerents, aquesta teva és preciosa i l'has eternitzada, guai!

    ResponElimina
  16. No cal que ho siguis.
    Tu, sent tu, ens deixes empremtes tan boniques com els pètals, tan esperançadores com les llavors.

    Bessets, preciosa! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, ninona, aquestes paraules són màgiques i tenen un poder de reanimació brutal!!

      Una abraçada

      Elimina
  17. Sóc llavor al viatge
    de la teva brisa...

    onatge

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari