De poca arreltendra carícia.
D'un fràgil bes
en faig memòria.
D'un sol trepig
queda malmesa.
.............................Carme
El brot nou d'un sol trepig
de la terra s'ha després.
I ara em resta un sol desig:
que em retornis aquell bes.
........................................Xavier
Punt de trobada,
per revifar el desig
d'aquell fràgil bes.
......................................Montse
Estimo el roure
arrelat a la terra.
Broten carícies.
..........................................M Roser
Si el roure fos un llibre
el brot, la primera paraula seria
esforç callat i discret
de voler sortir de la terra
i cap al sol créixer
regalant poemes, dolces carícies
...........................................sa lluna
Brots d'arrel tenaç i fonda
la teva companyia.
Adobes la terra amb tendresa.
................................................................................Fanal Blau
Fulles de roure
que deixen veure el cel,
talment els versos.
............................................................................Helena Bonals
Llegint FILS DE VIDRE.
Dos!
ResponEliminaSi puc, hi aniré!
;) Doncs si puc et demanaré una cosa...
EliminaQueda maco el punt així, amb l'aquarel·la i el poema. Artistes.
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaEl brot nou d'un sol trepig
ResponEliminade la terra s'ha després.
I ara em resta un sol desig:
que em retornis aquell bes.
Fita
(Un punt de llibre molt ben "aquarel·lat" i molt ben dissenyat)
Moltes gràcies, Xavier, això de retornar un bes m'ha fet somriure... té un no sé què de contradictori...
EliminaM’encanten aquest punts de llibre tan xulos
ResponEliminaDoncs me n'alegro, perquè encara n'hi ha més... :)
EliminaAixò no és un punt, si més no, són deu punts.
ResponEliminaGràcies per multiplicar-me els punts... sempre és d'agrair que algú multipliqui en tems de retallades...
EliminaPunt de trobada,
ResponEliminaper revifar el desig
d'aquell fràgil bes.
Molt bonic el joc de paraules a partir del punt.
EliminaAmb aquests punts ve de gust no acabar cap llibre i començar-ne molts; i així trobar-te aquí i allà.
ResponEliminaM'ha vingut al pensament que a vegades malmeten els brots de nosaltres mateixos, aquelles parts noves de l'arbre adult, a vegades ja vell, que som.
recordo, quan era petitat que el meu oncle que era pagès, arrencava els brots que sortien als avellaners o als arbres fruiters que tenia, perquè deia que no servien per a res i prenien nutrients a l'arbre adult. A mi, que llavors també era un brot,em feien molta pena els pobres brots.
Miraré de no arrencar els brots tendres que em vagin creixen,t tot desitjant que el meu oncle, si em pogués veure, no s'enfadés gaire.
Bona tarda, Carme bonica.
T'entenc molt bé, són tan macos els brots tendres que sap molt de greu arrencar-los. Els nostres també, però segons quins prenen la força com a les plantes. D'altres no, potser s'ha de saber triar...
EliminaBona nit, Mònica.
Estimo el roure
ResponEliminaarrelat a la terra.
Broten carícies.
Un petit record s'ha quedat amagadet al diàleg 14
Petonets, Carme.
Ja l'he repescat, M Roser... me'n havia despistat.
EliminaAquest ja és al seu lloc
Bona nit M Roser.
Moltes gràcies, Carme :)
EliminaSi el roure fos un llibre
ResponEliminael brot, la primera paraula seria
esforç callat i discret
de voler sortir de la terra
i cap al sol créixer
regalant poemes, dolces carícies.
Aquest punts em tenen enganxada ;)
Aferradetes i bona nit! :)
:) Gràcies ninona, ja tens el teu poema cap amunt!!!
EliminaAferradetes de bona nit...
Petita i pràctica meravella. M'agrada molt!
ResponEliminaMoltes gràcies, Loreto.
EliminaGràcies per aquest acompanyament tan fantàstic, Carme!
ResponEliminaBrots d'arrel tenaç i fonda
la teva companyia.
Adobes la terra amb tendresa.
Una abraçada de bona nit, fanalet.
EliminaEstirada
ResponEliminaFulles de roure
que deixen veure el cel,
talment els versos.
Gràcies, Helena!!!
EliminaSaps una cosa, CARME? Passo hores i hores esgotant el meu cap pensant com poden quedar bonics uns punts per Sant Jordi... els faig i els desfaig mil vegades... però a la meva ment. No els arribo a plasmar... Em canso i no faig res en realitat.
ResponEliminaTu tens la idea, la dibuixes, la pintes, l'escrius... i el resultat és tan maco!! :-)
Et felicito una i mil vegades! ;-)))
M'alegro molt que t'agradin!!!
EliminaA vegades , penso, Assumpta, que tots els extrems són dolents, pensar-ho massa i no posar-s'hi no és bo, acabes per no fer moltes coses que podries fer... però fer-ho de primer impuls sense pensar-hi massa, també es dolent, a vegades no hi ha prou control de qualitat.
Ens podríem trobar a mig camí... :)
Gràcies per les teves felicitacions... una abraçada.
"acabes per no fer moltes coses que podries fer"... aquesta sóc jo... sempre he estat així, ho he de reconèixer...
EliminaNo, siguem sinceres, no ens podem trobar a mig camí... Si -i ho dic amb el cor- ens separessin 100 Km. ens hauríem de trobar, com a molt, a 95 Km. de "casa meva" i a 5 de la teva... ;-))
Bona nit, maca :-)